Normativa i llistes vermelles


La legislació temàtica sobre conservació de la natura és el principal referent que ha de guiar la planificació i la gestió dels espais naturals protegits. En el cas d'elements biòtics com els hàbitats i les espècies de flora i fauna, també són un referent cientificotècnic important les llistes vermelles.

 

Tant les llistes vermelles d'espècies o d'hàbitats amenaçats com els llistats d'espècies o hàbitats protegits per normes legals constitueixen valoracions parcials de la complexitat associada a la biodiversitat i la seva conservació, i tenen llurs avantatges i desavantatges. Així, per exemple, la legislació acostuma a anar considerablement retardada respecte el coneixement científic i pot obviar espècies que es troben en situació d'amenaça ben coneguda; però al seu torn, les llistes o llibres vermells solen excloure espècies que, malgrat no ser molt rares ni amenaçades, són clau per garantir determinats processos ecològics dels quals en depèn la viabilitat d'alguns sistemes. Així, per tal d'assolir una visió més global i complementària,  es tenen en compte totes dues aproximacions a l'hora de definir quins són els elements prioritaris per a la conservació.

 

Mitjançant el menú de l'esquerra, es detalla la principal normativa que afecta la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona agrupada per àmbit territorial, i la relació de les principals llistes vermelles de referència.

interest