Xarxa de centres de documentació dels espais naturals protegits de Catalunya


El Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona han editat conjuntament una guia amb tota la informació sobre els centres de documentació dels espais naturals protegits.

Centres de documentació ambiental de Catalunya: DocAmbCat (Mapa Google)


Document marc


Centres de documentació d'espais naturals protegits de Catalunya: una experiència de treball conjunt

 

 

Resum

 

Els centres de documentació dels espais naturals protegits compten amb una trajectòria ja consolidada en el temps, a l'empara de l'experiència en gestió ambiental en el nostre país.
 
 
L'any 1996 es va fer la primera Sessió de treball de centres de documentació d'espais naturals protegits de Catalunya on, per iniciativa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, van reunir-se representants de 13 espais protegits. Des d'aleshores fins ara, periòdicament, s'han realitzat sessions de treball col·lectives per a intercanviar experiències, aprendre junts i treballar en la dinamització conjunta dels diferents centres. Aquesta experiència de coordinació és pionera a nivell d'Estat espanyol i també a nivell europeu, tot just pel maig de 1998 hi hagué a Itàlia les primeres jornades de centres de documentació de parcs naturals europeus:  The 1st Conference of European Park Documentation Centres, organitzades pel CEDIP.
 
La situació dels 24 centres de documentació que pertanyen a 21 espais naturals protegits de Catalunya (13 gestionats per la Generalitat de Catalunya i 11 per la Diputació de Barcelona o consorcis associats) és diversa, com diversa és la pròpia realitat de cada espai. Tot i així, hi ha necessitats i finalitats comunes que mouen a la cooperació. Partint de realitats diferents, disponibilitats materials i formacions acadèmiques diverses, s'han establert línees de treball conjuntes que milloren la tasca de cada centre i ajuden a llur difusió.
 
Un dels resultats més destacats de la coordinació entre centres ha estat l'elaboració del Document marc de les funcions i necessitats bàsiques d'un centre de documentació. Aquest treball, pioner en l'àmbit específic de les temàtiques ambientals, és una eina de referència important per a fer avançar la documentació, dins i fora, dels respectius espais naturals protegits.
 

 

Documentació i espais naturals protegits

 

Podem situar la dècada dels 80 com l'època de creació dels primers centres de documentació (d'ara endavant: CD) d'espais naturals protegits (d'ara endavant: ENP) de Catalunya, i la dels 90, com l'etapa de consolidació dels primers CD i de l'aparició de nous centres.


Taula de l'any de creació dels centres de documentació

 

Taula de l'any de creació dels centres de documentació

 

L'increment de CD d'ENP de Catalunya ha seguit la tendència d'aquests últims anys d'augment dels serveis, recursos i fonts d'informació sobre medi ambient.

 

Diversitat més cooperació: un document de referència

 

La situació actual dels CD existents als ENP de Catalunya és, en cada cas, diferent. Aquesta diversitat ve donada pels següents aspectes:

 

  • Espais naturals protegits pertanyents a administracions diferents.
  • CD amb prioritats, recursos i metodologies diferents.
  • Formacions acadèmiques diverses del personal.
  • Varietat en les tipologies de documents.

 

Malgrat la diversitat, existeixen una sèrie de necessitats i finalitats comunes, com ara:

 

  • Ampliar el paper dels centres de documentació, dins i fora dels ENP.
  • Millorar la quantitat i la qualitat de la gestió de la informació en els diversos ENP.
  • Augmentar la difusió de la feina feta des de cada CD.

 

Fruit d'aquests plantejaments, i per iniciativa del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, van començar-se a organitzar les Sessions de treball de centres de documentació d'espais naturals protegits de Catalunya. Són jornades periòdiques en què assisteixen els responsables dels diferents centres i on es plantegen la millora de la tasca de cada centre i l'ajuda a la seva difusió. Es decideixen les temàtiques a tractar conjuntament i es contemplen dos aspectes bàsics: la formació permanent del personal assistent i l'intercanvi d'informacions i experiències entre centres.

 

Sessió, any, lloc i temes tractats

 

  • 1a. Sessió de treball de CD 1994 Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Can Jordà) -La documentació i els ENPs: diagnosi - Perspectives de futur d'un treball en comú entre CD.
  • 2a. Sessió de treball de CD 1995 Parc natural dels Aiguamolls de l'Empordà (El cortalet) -L'accés a la informació ambiental en ENP-Bibliografia bàsica i recursos d'interès per a un CD.
  • 3a. Sessió de treball de CD 1996 Parc de Collserola (Can Coll Centre d'Educació Ambiental) -Eines telemàtiques- La gestió i productes documentals dels CD del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.
  • 4a. Sessió de treball de CD 1998 Parc Natural del Montseny (Museu de Granollers-La Tela)- El tractament documental de les imatges-Bases de dades a Internet: el cas de Knosys.
  • 5a. Sessió de treball de CD 1999 Àrea Protegida de les Illes Medes (Museu del Montgrí) -Internet i CD: el cas de la Biblioteca de Biologia de la Universitat de Barcelona-El cas del Centre de Documentació del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.

 

El treball comú ha permès obtenir un resultat destacat per a la coordinació i l'avenç dels centres: el document marc de les funcions i necessitats bàsiques d'un centre de documentació.

Aquest document, consensuat per tots els CD i reproduït en aquest treball, és pioner en l'àmbit específic de les temàtiques ambientals i representa una eina de referència important per fer avançar la documentació dins i fora dels respectius espais naturals protegits.

 

Document marc: Funcions i necessitats dels centres de documentació d'espais naturals protegits catalans

 

Sumari

 

  1. Importància
  2. Objectius
  3. Funcions
  4. Marc legal
  5. Documents
  6. Recursos
  7. Personal
  8. Usuaris

 

Document elaborat conjuntament entre:

 

  • Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa,
  • Centre de Documentació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici,
  • Centre de Documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac,
  • Centre de Documentació del Parc Natural del Cadí Moixeró,
  • Centre de Documentació i Recursos educatius del Parc de Collserola,
  • Centre de Documentació del Parc Natural del Delta de l'Ebre,
  • Centres de Documentació del Parc Natural del Montseny,
  • Centre d'Estudis i Documentació del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà,
  • Centres de Documentació del Parc Natural del Montnegre i el Corredor,
  • Centre de Recursos i Documentació del Castell de Montesquiu,
  • Centre de Documentació del Parc Natural del Garraf,
  • Centre de Documentació Àrea Protegida de les Illes Medes,
  • Paratge Natural del Massís de l'Albera,
  • Consorci de l'Espai Natural de la Conreria, St. Mateu i Céllecs

 

Aquest document ha de servir per a tots els centres de documentació (CD) d'espais naturals protegits (ENP) catalans, com a referència, adaptant-lo a les característiques i objectius particulars de cada equipament.

L'objectiu és generar un document marc que serveixi per a:

  • Disposar d'unes pautes comunes entre els CD dels espais protegits de Catalunya, a partir de les quals cada centre pugui delimitar el seu programa de gestió i prioritzar objectius, funcions, marc legal, documents, recursos, personal, usuaris, etc.
  • Justificar la necessitat de l'existència i ple funcionament d'un CD, les funcions i els serveis que pot oferir, i estudiar també les mancances que té.

Aquest document ha estat elaborat a les Jornades anuals de centres de documentació d'espais naturals protegits de catalunya (1994-1998) i ha comptat amb la col·laboració de diferents professionals estretament vinculats amb els centres de documentació dels espais naturals protegits.

 

1. Importància de la gestió de la informació en un ENP

 

Entre els diferents àmbits d'actuació d'un ENP, la informació té una vinculació especialment important amb l'activitat científica, amb la gestió i amb l'activitat educativa que s'hi ha de dur a terme.

Cal gestionar aquesta informació perquè és imprescindible poder accedir a la informació d'una manera fàcil i pràctica i fer-la accessible a tothom.

Segons els objectius del CD es prioritza un aspecte o un altre, però cal tenir en compte que el CD és fonamentalment un equipament -i, per tant, un recurs-, que ha d'estar pensat per realitzar un o més programes -de gestió, educatius, etc.-. Per tot això, és vital tenir clar quin lloc ocupa en l'organigrama de l'equip gestor del parc natural o de l'entitat amb la qual treballa.

 

Informació i activitat científica

 

El CD d'un ENP ha d'ésser un sistema que reculli, tracti i possibiliti una consulta pràctica de totes les dades que es generen en els estudis que es realitzen a l'ENP i altres àrees d'interès similar.

També és un mitjà idoni per estructurar un intercanvi d'informació, tant a nivell d'experiències com de documentació.

Una particularitat dels nostres ENP és que compten amb molta documentació dispersa provinent d'àmbits diferents dels universitaris, com, per exemple, la que pertany a la important activitat cientificoexcursionista del nostre país, a recerques naturalistes locals, investigadors i becaris, etc.

Cal que aquest sistema connecti amb tot el món investigador tant per captar informació com perquè es consulti.

En aquest àmbit, el CD d'un ENP també té un paper important com a recurs i suport als programes educatius i formatius de l'espai. Tots aquests programes han de considerar l'existència del CD, que pot actuar com a un simple recurs de consulta, fins a dissenyar, executar i avaluar els programes.

Respecte als programes d'educació ambiental, alguns CD executen activitats, i fins i tot algun d'ells pot actuar com a centre de recursos pedagògics.

El paper del CD en els programes educatius ve marcat sovint per la relació amb l'entitat de la qual depèn, sigui l'equip gestor de l'ENP, sigui un museu; i per la formació i/o l'interès dels responsables del CD.

Els CD d'un ENP també tenen com a funció donar suport a la formació de professionals i/o gestors que treballen o treballaran en un futur en la gestió ambiental i, en sentit ampli, en la gestió del territori.

Actualment, hi ha una gran demanda d'activitats de formació (tipus pràctiques i projectes de carreres) relacionades amb la gestió ambiental, en què ha d'intervenir tant l'equip gestor com els centres de documentació.  El gestor ha de poder disposar d'informació selectiva d'una forma pràctica, ràpida i eficaç per tal de gestionar un territori de la millor manera possible. El CD li ha de facilitar aquesta tasca

Per tal d'oferir un servei més òptim i conèixer millor la realitat i les necessitats de l'equip gestor, és convenient que el CD estigui vinculat al territori gestionat -i àrees d'influència-, i en estret contacte amb l'equip de gestió, perquè el CD ha de tenir coneixement de tota la documentació i totes les activitats que es generen a l'espai protegit.

Per poder assegurar aquest servei a l'equip gestor, el CD ha de ser capaç de disposar de tota la informació sobre el territori així com d'informació de gestió del territori d'altres espais naturals. Aquesta informació normalment no es recull des del mateix CD, sinó que la recull el mateix equip gestor. Per tant cal una coordinació entre l'equip gestor i el CD per recollir i tractar aquesta informació.

A vegades existeixen dos fons documentals separats i desconnectats, el del CD i el de l'equip gestor. Aquest últim no és accessible -o ho és poc- des del CD. Aquesta situació limita molt el funcionament del CD i la rendibilitat que l'equip gestor pot treure d'aquest fons format normalment per l'arxiu administratiu, l'arxiu tècnic (projectes i estudis tècnics) i documentació d'altres espais o matèries relacionades amb la gestió de l'espai.

L'equip gestor ha de marcar un pla de recerca que, com a mínim, contempli les línies prioritàries d'investigació i les dades que es necessiten per poder definir una gestió més acurada del territori, amb l'objectiu de promocionar la recerca en aquestes línies.

 

2. Objectius

 

Els objectius generals dels sistemes de documentació dels espais naturals protegits són:

Posar a l'abast de totes les persones que s'interessen per algun tema relacionat amb l'ENP informació de qualitat, a un nivell superior al d'un centre d'informació.

Donar suport al desenvolupament de l'ENP: facilitar informació útil per a la investigació, la gestió, l'educació i formació, etc. i recollir, tractar, difondre i dinamitzar el coneixement existent sobre l'ENP i altres àrees d'interès.

 

3. Funcions

 

Les funcions dels sistemes de documentació, directament o indirecta, són les següents:

 

 

  1. Donar informació sobre els recursos que ofereix el Parc Natural (itineraris, programes pedagògics, publicacions, etc.).
  2. Oferir un servei bibliogràfic i documental dirigit a la recerca, planejament i gestió del parc natural.
  3. Donar suport a estudis i investigacions sobre el parc natural.
  4. Promocionar programes de divulgació i d'informació (seminaris, cursos, conferències, etc.)
  5. Recopilar tota la informació útil per a l'ENP i la seva gestió.

 

Les activitats que realitzen els CD són bàsicament les de recopilar, tractar, difondre i, en alguns casos, dinamitzar la documentació que hi ha al CD.

Aquests conceptes de manera més desglossada es poden concretar en:

A. Gestió administrativa del CD

B. Recerca i selecció de documentació i informació

C. Recopilació de la documentació

D. Tractament de la documentació:

D1. Descripció

D2.Indexació o utilització de llistes normalitzades

D3.Classificació

E. Recuperació de la informació

F.Difusió de la documentació:

F1.Servei de consulta i préstec

F2.Reprografia

F3.Llistes de novetats, reculls de sumaris...

G.Participació en programes (dinamització de la documentació):

G1.Coordinació amb equip gestor, museu...

G2.Coordinació amb altres CD, biblioteques i arxius

G3.Coordinació amb centres de recursos pedagògics, etc.

 

4. Marc legal i bibliografia de referència

 

Llei 22/1987 d'11 de novembre de la propietat intel·lectual (amb modificacions 20/1995 i 43/1994)

Llei 4/1993 de 18 de març del sistema bibliotecari de Catalunya, DOGC,núm.1727(29.3.1993), pàg.2217-2222.

Llei 38/1995 de 12 de desembre sobre el dret a l'accés a la informació en matèria de medi ambient, BOE, núm. 297(13.12.95)

Guia de l'Agenda 21: l'aliança global per al medi ambient i el desenvolupament.2a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1995.

Manual per comprendre Cuidem la terra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, 1996.

Parks for life: Report of the IVth World Congress on National Parks and Protected Areas 10-21 February 1992. Gland: IUCN, 1993.

 

5. Documents

 

Un CD ha d'estar obert a la recopilació de tot tipus de documents sobre qualsevol format sempre que se cenyeixin a la temàtica preferent de l'espai protegit del qual depenen.

Alguns CD prioritzen certs tipus de documentació que consideren de més fàcil conservació i més fàcil ús.

Podem definir els principals tipus de documents que s'inclouen als CD dels ENP en:

Documentació especialitzada en gestió del territori, fauna, flora, pesca, geologia, agricultura, etc. de l'indret,-o d'altres espais protegits- amb especial atenció a les matèries de major importància en la gestió de la zona.

Cal recollir i difondre tot allò referent al propi espai: la màxima informació sobre el propi territori (medi físic, medi natural, medi socioeconòmic, etc.) i informació d'altres espais naturals protegits o no.

 

Monografies

 

A part dels temes que hem esmentat, cal disposar també d'un petit fons històric del territori per complementar altres consultes del CD.

També és necessari, com a suport, un petit fons de referència amb enciclopèdies, atles, diccionaris, etc.

El fons històric i/o local pot ser més o menys important depenent de la zona o de l'espai de què disposem i de la quantitat d'altres arxius i biblioteques que recullen aquest tipus de documentació.

 

Revistes

 

Cal disposar d'un fons de revistes relacionades amb les temàtiques que recollim i cal preveure, també, un fons de revistes de la zona, per a una major integració a l'emplaçament on estem.

 

Articles

 

Cal ser molt selectiu amb aquest tipus de documentació i acotar bé el que es vol guardar per a no perdre temps ni espai. Els articles de temàtica relacionada amb l'espai protegit i les activitats que s'hi realitzen han de ser prioritaris.

 

Documents inèdits

 

Han de considerar-se de valor primordial, perquè sovint són documents de difusió i coneixement restringit, que possiblement no es conservin en altres llocs.

En aquests tipus de documents s'ha de tenir molt present el tema dels drets d'autoria.

 

Mapes

 

A part del fons referent a l'ENP, hem de disposar d'una petita representació de mapes a nivell de Catalunya i d'Espanya.

S'ha de pensar també en el mobiliari adequat per guardar-los.

 

Fullets

 

Cal acotar la recol·lecció de fulletons turístics -que ja es guarden a les oficines d'informació- a favor dels temes exposats.

 

Disquets, vídeos, pòsters, jocs, materials didàctics, etc.

 

Hem de limitar la recol·lecció als interessos del PN i dels equipaments que tinguem per guardarlos i reproduir-los.

 

Fotografies i diapositives

 

Se n'ha de fer un recull selectiu i representatiu. Els cal una conservació i tractament específics.

També, en aquest cas, cal tenir present l'ús que se'n fa pel tema dels drets d'autoria.

En definir els materials que recollim, hem de tenir present els que guarden altres CD, biblioteques i arxius de la zona per evitar duplicacions, reduir esforços i afavorir la coordinació.

 

6. Recursos

 

Equipaments

 

És necessari disposar d'espais mínims de consulta, dipòsit adequat a cada tipus de material: mapes, diapositives, llibres, articles, etc.

Calen equipaments per a la reproducció i difusió dels materials dipositats al CD: projector de diapositives, vídeo, etc.

S'ha de comptar amb la possibilitat de crear subfons de consulta del CD en d'altres llocs: biblioteques, centres de recursos, centres d'informació, etc. per facilitar les consultes i fer més difusió del CD.

 

 
Publicacions

 

És important que el CD generi publicacions pròpies com ara llistes de novetats, reculls informatius i/o de sumaris, reculls bibliogràfics, temàtics, butlletins d'informació divulgativa o de caire més científic, etc.

 

Informàtica

 

Per oferir bons serveis, ràpids i eficaços, és vital un bon suport telemàtic que faciliti al responsable del CD l'accés a molta informació selectiva de qualitat, en poc temps.

Cal un bon sistema per tenir inventariats i catalogats els llibres, que et permeti estar en xarxa amb d'altres centres i disposar, copiar i consultar el seu fons bibliogràfic per tal de no duplicar esforços.

Internet és també un suport essencial per disposar d'informació llunyana en el mínim temps possible, i accedir també a diversos fons bibliogràfics.

Es pot comptar també amb altres suports telemàtics com ara els sistemes de recuperació de dades a nivell geogràfic -el SIG n'és un exemple-.

 

7. Personal

 

Per fornir de personal el CD, cal tenir en compte dos aspectes:

 

  • Afavorir un millor tractament de la documentació -processos de recepció, catalogació, classificació, ús de programes específics com ara l'VTLS, ISIS, Knosys, Documentum-, assessorament en manipulació i tractament dels diferents tipus de material, en el marc legal dels documents, la preservació i conservació, i la gestió de la informació, etc. cal comptar amb la presència de personal amb formació bibliotecària, Personal amb formació específica i reciclatge continu.
  • El personal ha de conèixer la zona, tenir coneixements sobre temes mediambientals, de gestió del territori, programes informatius i educatius, i noves tecnologies. Pel que fa a la dinamització del fons del CD, la preparació de materials didàctics ha d'anar a càrrec dels educadors o mestres dels diferents centres on s'ubica el CD: museus, centres de recursos, parcs naturals, etc.

 

8. Usuaris

 

Podem classificar els usuaris en 5 grups:

 

1. Equip gestor

 

El CD dóna suport a l'equip tècnic gestor per millorar l'accés i l'ús d'informació selectiva: el CD els facilita informació i documentació, realitza intercanvis amb contactes del PN, potencia la utilització d'aplicacions telemàtiques, realitza la recerca de materials per a publicacions, porta a terme subscripcions i compres de material, dóna suport a xerrades, ponències de gestió, exposicions, etc.

 

2. Món escolar

 

Suport a docents i alumnes oferint materials, i d'una manera més àmplia: sortides i visites, elaboració de crèdits i unitats didàctiques, recursos...

En alguns casos, alguns CD actuen com a centre de recursos que organitza activitats concretes per a escolars dins de programes d'educació ambiental o campanyes informatives.

 

 
3. Món informatiu

 

El CD dóna suport a docents i alumnes en activitats de formació ambiental com cursos, projectes i pràctiques de carreres relacionades amb la gestió, disseny i execució, o suport a l'equip gestor en programes formatius sobre l'ENP, en sentit ampli.

 

4. Món de la investigació

 

El CD dóna suport a la universitat i als investigadors pel que fa a estudis i treballs ja existents o que cal realitzar. Des del CD -i d'acord amb les prioritats que marca l'equip gestor- es prioritzen les línies d'investigació i s'intenten omplir els buits de recerca, per evitar repetició d'estudis i rendibilitzar esforços.

 

5. Gran públic

 

El CD ofereix suport informatiu i documental al públic en general, i també participació en programes educatius o informatius dirigits a ell.

Els destinataris depenen bàsicament dels objectius del CD i dels programes amb els quals està treballant. Si només es tracta d'un fons documental consultable, el grup de destinataris és dispers, però si el CD forma part d'un programa concret llavors hi ha una selecció de destinataris i una especificitat d'actuacions.

Per millorar la rendibilitat del CD, és important aquesta participació en programes i la realització d'un seguiment dels usuaris i d'una avaluació dels serveis.