Aspectes econòmics


En un procés llarg i complex com el que implica la realització d'un inventari del patrimoni cultural immaterial, no es pot deixar de banda els aspectes econòmics. Lògicament no és possible oferir aquí cap tipus d'estimació del cost econòmic que podria suposar endegar un projecte així, perquè això dependrà d'una multitud de factors, com la superfície del territori a cobrir, el nombre de nuclis habitats i d'habitants, el coneixement previ que es tingui sobre el patrimoni cultural immaterial, l'estructura organitzativa que es pugui bastir, les limitacions de temps, etc. Amb tot, ens sembla que pot ser útil donar alguns apunts pràctics perquè implica moltes persones i institucions, i comporta moltes accions i feines, que cal preveure en quines condicions es duran a terme. 

Costos que cal preveure


A continuació presentem una relació dels aspectes que poden implicar un cost econòmic, tant si és assumit en el marc del projecte com si corre a càrrec de les institucions, persones o entitats que hi col·laborin:

 

  • Òrgan director. La dedicació de les persones que l'integrin hauria de limitar-se a dues o tres reunions anuals, que poden implicar despeses per documentació, desplaçaments, dietes, etc.
  • Òrgan coordinador. La dedicació de les persones que el formin implicarà hores de reunions i temps per estudiar la documentació que se'ls vagi enviant. El tipus de despeses que això pot implicar són les mateixes que per a l'òrgan director, però per a un nombre de reunions superior.
  • Direcció executiva. La persona que assumeixi aquesta funció seria bo que hi tingués dedicació exclusiva. És una peça clau per al funcionament de tot l'engranatge, que centralitza i gestiona tota la informació que es va generant, i que ha de prendre moltes decisions.
  • Equip de treball. El nucli d'aquest equip (antropòleg, historiador i ambientalista) també hauria de tenir dedicació exclusiva i una gran flexibilitat horària. Altres possibles especialistes poden tenir una dedicació molt limitada.
  • Equip tècnic (gravacions d'imatge i so). Aquí molt probablement caldrà comptar amb persones professionals, que necessitaran un equipament tècnic de qualitat. La seva dedicació dependrà del nombre d'elements que es vulgui documentar gràficament i pot arribar a coincidir amb la de l'equip de treball.
  • Equipament tècnic. A banda de l'equipament necessari per a les gravacions d'imatge i de so que dugui a terme l'equip tècnic, cal preveure també que l'equip de treball disposi almenys d'una càmera fotogràfica i d'una petita gravadora per recollir tota la informació que li sembli rellevant.
  • Desplaçaments i dietes. Principalment l'equip de treball, però també l'equip tècnic i en menor mesura la direcció executiva, hauran de desplaçar-se amb regularitat al territori objecte d'inventari o a l'oficina que serveixi de suport i lloc de coordinació. En molts casos és possible que aquests desplaçaments puguin implicar també despeses de manutenció o fins i tot d'allotjament.
  • Oficina. Cal una oficina que serveixi de base del projecte, on tingui el seu lloc de treball la direcció executiva i on es puguin fer almenys les reunions de seguiment amb l'equip de treball i l'equip tècnic. Aquesta oficina ha de disposar de l'equipament tècnic necessari per a la correcta execució del projecte d'inventari.
  • Edicions. Cal preveure almenys material divulgatiu general del projecte i material específic del pla de participació, que estimuli la població local a colaborar-hi.
  • Pla de participació. Segons la complexitat i l'abast que tingui aquest pla, pot ser necessària la implicació de persones especialitzades en aquest tipus d'accions. Per altra banda, a més del material esmentat en el punt anterior, el pla de participació requerirà també la disponibilitat d'espais adequats per a reunions informatives i de debat, i pot ser convenient oferir a les persones que assisteixin a aquestes reunions alguna mostra d'agraïment per la seva col·laboració.
  • Web. Cal preveure la creació i el manteniment d'un espai web específic per a l'inventari, que pot incloure també altres accions de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial de l'espai natural estudiat.
  • Les accions de difusió posteriors, un cop es disposi ja de l'inventari, haurien d'implicar la revisió lingüística i la traducció dels textos, l'edició de l'inventari, l'organització d'actes de presentació, etc.
  • Actualitzacions. Cal preveure qui assumirà la feina de recollir les aportacions que puguin arribar amb posterioritat al tancament de l'inventari i d'actualitzar-lo consegüentment, amb les possibles accions de difusió que això pot implicar. 

Possibilitats de finançament


  • Institucions públiques. Els governs, nacionals o locals, competents en l'àmbit del patrimoni cultural immaterial han d'estar implicats en l'elaboració de l'inventari i poden facilitar l'obtenció del finançament necessari, tant amb aportacions directes com contribuint a convèncer possibles patrocinadors privats. Aquesta implicació no ha de referir-se exclusivament a l'àmbit de la cultura, perquè aquest patrimoni afecta molts altres sectors: economia, medi ambient, turisme, benestar social, sanitat, educació... A més dels governs, altres institucions públiques poden contribuir, amb recursos econòmics, humans o materials, al desenvolupament de l'inventari, com ara universitats, centres de recerca, fundacions, museus, ens gestors d'espais naturals protegits, etc. Per altra part, aquestes institucions públiques poden contribuir també de manera més indirecta oferint infraestructura o equipament necessari, o assumint algunes de les despeses dins dels seus pressupostos. Com més diversificada sigui l'aportació, menys costosa serà per a cadascuna de les parts i més forta serà la xarxa que s'estarà construint.
  • Sector privat. El patrimoni cultural immaterial afecta tots els sectors de la societat i a més pot contribuir al desenvolupament econòmic sostenible. Cal esforçar-se per arribar a aquelles institucions que poden ajudar a salvaguardar-lo, per explicar-los la importància i l'interès de contribuir-hi.
  • Recursos a posteriori. En la mesura que l'elaboració de l'inventari se situï, com és desitjable, en el marc més ampli d'un pla de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, es pot preveure la promoció de productes o serveis que contribueixin alhora a la preservació de les pràctiques culturals i al desenvolupament econòmic del territori. Aquest enfocament pot facilitar l'obtenció de recursos per a l'inventari.
  • Treball voluntari. L'elaboració d'un inventari no pot fer-se sense la col·laboració desinteressada de moltes persones i fins i tot es pot plantejar la possibilitat que les persones que formen l'estructura organitzativa del projecte també ho facin desinteressadament. No cal dir que el grau d'implicació que això suposa és més alt, però en tot cas cal garantir l'eficàcia del mecanisme que s'estableixi i la viabilitat del projecte.

 

L'experiència del Montseny

 

Quan vam començar a dissenyar aquest projecte i a parlar-ne amb altres persones ens vam adonar que en general despertava un interès molt més gran en el món relacionat amb els espais naturals protegits que no pas amb el món del patrimoni cultural o de l'etnologia. Érem conscients de la dificultat de trobar finançament per a un projecte a cavall del patrimoni natural i del patrimoni cultural, en un entorn acostumat a treballar en compartiments gairebé estancs. Però també estàvem convençuts que era una bona oportunitat per reforçar els lligams entre aquests dos móns que moltes persones, al Montseny mateix, conreen des de fa anys.


Per això vam respondre amb il·lusió a la convocatòria d'ajuts de la Fundació Biodiversitat, que va valorar-lo positivament i que ha finançat majoritàriament aquest projecte. Malaurada- ment la situació de crisi econòmica en què ens trobem immersos a tot el món occidental ens ha afectat de ple i ha fet gairebé impossible l'obtenció del finançament addicional necessari, que en bona mesura hem hagut d'assumir internament.


Hem de fer un esment especial del pla de participació, perquè va ser finançat íntegrament pel Govern català i perquè va suposar també una experiència pionera. Fins ara, aquests processos participatius es referien més aviat a temes urbanístics o ambientals, però no s'havien dut a terme en relació amb el patrimoni cultural. En tot cas, va ser una primera pro- va de com el patrimoni immaterial té implicacions en altres aspectes de la societat.


Per a participar en l'elaboració de l'inventari del Montseny es va contractar un equip de tres persones i els serveis professionals d'una productora audiovisual, que treballaven sota la coordinació de dues persones del Centre UNESCO de Catalunya, que esmerçaven en el projecte una part de la seva dedicació professional. Les altres persones implicades en l'estructura organitzativa ho van fer en el marc de les seves feines respectives. La col•laboració del Museu Etnològic del Montseny ha permès disposar d'una infraestructura en el territori i ha facilitat enormement tota la feina de documentació, mentre que la Reserva de la Biosfera també ha ofert els seus espais a la disposició del projecte.

 

Per això recomanem:

 

  • Que almenys les persones que assumeixin la direcció executiva i el treball pràctic d'elaboració de l'inventari siguin contractades en el marc del projecte.
  • Que s'intenti complementar aquesta dedicació professional amb persones que vulguin col·laborar-hi de manera voluntària.
  • Que el procés d'elaboració d'un inventari del patrimoni cultural immaterial, en el marc d'un pla de salvaguarda, es plantegi com una inversió, tant des del punt de vista social com econòmic, en la mesura que només adquirirà ple sentit quan se'n desprenguin mesures que contribueixin efectivament al desenvolupament sostenible.
  • Que la cerca del finançament necessari s'adreci a tots els sectors de la societat que directament o indirectament estan relacionats amb el patrimoni cultural immaterial, perquè els beneficis de la seva salvaguarda reverteixen també en el conjunt de la societat. 

interest

Mapa de l'inventari