Desenvolupament sostenible / Dimensió social


 
El desenvolupament sostenible és aquell que té en compte les generacions futures i per tant respecta el medi ambient, però també té respecta els aspectes socials i culturals de la comunitat humana implicada. Per tant podem dir que el desenvolupament sostenible té una dimensió ambiental, una dimensió social i una dimensió econòmica.
 
 
Les tradicions i expressions orals, pel fet que es transmeten oralment i, per tant, en un àmbit més o menys reduït, traspassen un sentiment de pertinença a la població local. Aquest sentiment d'identitat, en tant que és col·lectiu, contribueix a millorar la cohesió social entre els habitants. L'educació, ja sigui formal o no formal, és una oportunitat excel·lent per donar a conèixer i mantenir vius molts d'aquests elements de la cultura local, com les llegendes, endevinalles i el vocabulari autòcton. La transmissió de la tradició oral crea un vincle entre el transmissor i el receptor que dóna lloc al diàleg intergeneracional basat en l'autoritat i l'experiència de la gent gran. De les tradicions orals se'n deriva el respecte cap a la vellesa.
 
 
L'aportació bàsica de les arts de l'espectacle (músiques, cançons i danses, jocs i esports tradicionals, teatre) a la comunitat és l'expressió individual i comunitària d'una forma lúdica i alegre: la cultura del lleure. Generalment es practica en grup, propiciant la trobada de persones en un espai determinat i, consegüentment, de diàleg i debat. Les arts de l'espectacle solen ser activitats més cooperatives que competitives en què es facilita i es promou la participació activa, la qual genera empatia entre els participants reforçant la cohesió social de la població local. Les arts de l'espectacle inclouen activitats per a totes les franges d'edat, els jocs s'adrecen més aviat als infants, tot i que no exclusivament, i els esports a infants, adolescents i adults. D'altres, com la música, les danses i el teatre, acullen totes les edats dins de la mateixa activitat, millorant el diàleg intergeneracional i el sentiment de comunitat.Totes aquestes activitats fomenten les formes d'expressió artística, l'expressió corporal, el treball en equip, la salut personal, la millora de la qualitat de vida o el respecte per l'entorn, entre d'altres. La incorporació de cançons i danses a les activitats escolars així com la pràctica d'esports i jocs tradicionals en garanteix la transmissió i la salvaguarda i potencia la identificació amb la cultura local.
 
 
Les festes, fires i aplecs mantenen i reprodueixen els vincles que uneixen els membres d'una societat reforçant la solidaritat del grup. Són una oportunitat per convocar la comunitat local i fer-la visible, millorant la consciència de col·lectivitat. Un lloc de trobada on, a més de potenciar-se la cohesió social, es poden intercanviar opinions, recursos i fins i tot crear enllaços entre les persones i les seves activitats. Els aplecs són una forma d'apropiació festiva d'un indret comunal. Es potencia la participació activa de la població local i es crea debat sobre el seu propi desenvolupament.
 
 
Sovint els coneixements relacionats amb l'alimentació són col·lectius. Diferents sectors de la població tenen coneixement sobre un o altre element. És per això que es creen sinèrgies entre les diferents persones interessades en el tema, potenciant la cohesió social i el diàleg. Utilitzar els productes autòctons reforça la llibertat individual de consum i de salut. La transmissió familiar d'aquests sabers potencia el diàleg intergeneracional. A partir de la difusió d'aquesta alimentació es pot millorar el diàleg entre el món rural i el món urbà. D'aquí se'n poden extreure recursos educatius basats en l'alimentació equilibrada, la cura del medi ambient o la valorització i visualització del món rural, entre d'altres.
 
 
En relació amb els coneixements i pràctiques sobre el medi, la llibertat personal de participar en els àmbits familiars i col·lectius enforteix l'autonomia de les persones. Permet assentar les bases per a l'establiment de fa¬mílies que es puguin dedicar a l'activitat primària en el territori i d'aquesta manera mantenir la població local, frenant el despoblament del medi rural. S'aconsegueix un apoderament per part de la població local gràcies al domini dels recursos. Promoure la formació específica pot contribuir a generar ocupació en el sector primari entre la població local. A més contribueix a la qualitat de vida a través de l'oci, la medicina tradicional i la producció de cultura i paisatge, el qual també és motiu de gaudi. D'altra banda és construeix una base per a l'educació ambiental, a través de llocs físics on poder experimentar i observar la relació que les comunitats i el seu sistema socioeconòmic han establert amb el paisatge al llarg del temps.
 
 
Poder viure i treballar en un mateix indret fa que la gent que es dedica a les activitats artesanasl es realitzi personalment i n'amplia la llibertat individual. Infon sentiment de pertinença a la població artesana i permet assentar les bases per a l'establiment de famílies que es puguin dedicar a aquesta activitat en el territori. La transmissió d'aquestes tècniques crea un vincle entre les diferents generacions que hi treballen, capacita i dóna l'oportunitat a les generacions més joves de guanyar-se la vida. 

interest

Mapa de l'inventari