L'inventari coma eina


És evident, i la Convenció també ho recull així, que un inventari no pot ser en cap cas l'objectiu últim de la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. L'inventari és només el primer pas necessari, indispensable, de les accions de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. No és possible treballar per l'estudi, la transmissió, la difusió, la pervivència d'allò que no es té convenientment identificat. Però també és cert que si l'inventari no troba aviat una altra utilitat, si no va seguit d'altres accions de salvaguarda que garanteixin la continuïtat dels elements identificats, va perdent sentit i corre el risc de caducar davant de l'evolució de la realitat social i cultural, que pot implicar l'aparició, modificació o desaparició d'elements. 

Difusió


Perquè un inventari pugui tenir una utilitat real, és indispensable fer-ne difusió entre totes les parts implicades en la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Com ja s'ha assenyalat, és convenient que totes aquestes parts participin ja en el procés d'elaboració de l'inventari, perquè això facilitarà la seva implicació en altres accions de salvaguarda. Això afecta en primer lloc l'administració, tant la local com la general, que és a qui correspon vetllar per la salvaguarda del patrimoni i per l'aplicació de la Convenció. Però també afecta totes les institucions, públiques o privades, que treballen en l'àmbit social, cultural o ambiental, així com els experts en aquests àmbits. I certament afecta la població local i les persones que directament practiquen o mantenen viu aquest patrimoni, ja sigui individualment o a través de les formes d'organització col·lectiva que hagin generat. Per tant, cal dissenyar mecanismes que permetin que la informació sobre el procés d'elaboració de l'inventari arribi a tots aquests sectors.


Ara bé, un cop estigui acabat l'inventari i es disposi ja d'una informació definitiva, cal fer- ne un altre tipus de difusió, que ha de ser menys intensa però més duradora en el temps. En aquest moment ja no és tan important la implicació de noves institucions i persones en el procés d'identificació del patrimoni cultural immaterial, com la conscienciació sobre una part de la nostra cultura que requereix la nostra col·laboració per encarar el futur. Aquesta tasca inacabable que comença en el moment que acaba la realització de l'inventari, ha de ser compartida, en funció de les seves possibilitats, per totes les institucions, entitats i per- sones que han col·laborat en l'inventari, a partir de les quals convindria generar un procés de difusió gradual de l'inventari i al mateix temps de la contribució que el patrimoni cultural immaterial pot fer a favor del desenvolupament sostenible.

 

Aquesta difusió ha de preveure tanmateix la possibilitat que algunes persones o entitats vulguin fer aportacions a l'inventari. És difícil que s'hagi pogut arribar a totes elles abans o durant el procés de treball, però com que ja s'ha dit un inventari s'ha d'anar actualitzant regularment i, per tant, sempre és possible i enriquidor anar recollint aquestes aportacions per tenir-les en compte en el moment de posar al dia la informació. Seria convenient, doncs, deixar oberta una porta a les noves contribucions que puguin anar arribant.


L'experiència del Montseny

 

Al començament de la col·laboració amb les institucions del Montseny ja vam constatar la necessitat que la relació que durant tot el procés s'establís amb persones, entitats i institucions locals no fos únicament en una direcció, no consistís només en una recollida d'informació per alimentar un producte final que després quedés oblidat. Es tractava que els resultats finals retornessin als seus protagonistes, que d'aquesta manera comproven directament la utilitat i l'ús que s'ha fet de la seva contribució. Això, d'altra banda, pot servir d'estímul per a noves col·laboracions.


Per comunicar els resultats del projecte es va preveure disposar d'una pàgina web que inclogués l'inventari i una breu explicació de com s'ha realitzat i les persones i institucions que hi han col·laborat. També es preveia ja l'edició de material que, com el web, s'ha fet en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. Però a mesura que avançava el projecte s'anava afermant la idea que calia pensar altres mecanismes de difusió que arribessin més directament a la població implicada. Per això s'ha pensat en primer lloc en quatre actes de presentació en els mateixos municipis on es van dur a terme sessions informatives i de debat dins del pla de participació. A més, hem dissenyat dos projectes de continuïtat: una exposició itinerant acompanyada d'actes públics d'inauguració i l'edició d'un vídeo divulgatiu elaborat sobre la base dels enregistraments realitzats i completat amb un guió adaptat, dues iniciatives que es faran efectives tan bon punt s'aconsegueixi el finançament necessari.

 

Per això recomanem:

 

  • Que l'inventari s'emmarqui en un pla general de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.
  • Que totes les accions de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, independentment de qui les promogui, impliquin totes les parts relacionades: administracions públiques, institucions, comunitat, experts, entitats.
  • Que es prevegi la difusió posterior de l'inventari, tant de manera íntegra com de parts de l'inventari que puguin interessar col•lectius específics (artesans, persones sensibilitza- des pel medi ambient, entitats locals...).
  • Que la difusió no es limiti a l'edició de materials divulgatius, sinó que inclogui la realització d'actes públics on les persones assistents tinguin l'oportunitat d'intervenir.
  • Que la informació sobre l'inventari estigui disponible a través d'un lloc web, que serveixi també de canal per recollir noves aportacions.
  • Que els mecanismes per recollir noves aportacions es mantinguin oberts permanentment.
  • Que es prevegi l'actualització de l'inventari a partir de les noves aportacions recollides. Aquestes actualitzacions haurien de fer-se com a màxim dins d'un termini de 5 anys.

Contribució al desenvolupament sostenible


Cal que tots els agents treballin plegats per donar continuïtat a la tasca de salvaguarda que s'inicia amb l'inventari. I en el cas concret que ens ocupa, el d'un inventari en una reserva de la biosfera, la primera utilitat ha de ser la de contribuir al desenvolupament sostenible, entès no només com a desenvolupament econòmic, sinó també com a desenvolupament humà, perquè el principal objectiu de les reserves de la biosfera és que la població que hi viu pugui desenvolupar-se plenament en aquell territori i mantenir la seva estructura social sense veure's obligada a emigrar per millorar la seva qualitat de vida.


L'experiència del Montseny

 

Un dels objectius del projecte era identificar aquells elements del patrimoni cultural immaterial que poden contribuir al desenvolupament sostenible. A mesura que anava avançant el projecte s'ha fet evident que, en el fons, tots els elements poden contribuir al desenvolupament sostenible; i encara que possiblement alguns, per les seves característiques, la seva visibilitat o el seu ressò social poden contribuir-hi de manera més efectiva, al capdavall tot depèn de les accions concretes que es duguin a terme sobre cada element.
Del projecte se'n conclou que qualsevol element del patrimoni cultural immaterial pot contribuir en major o menor mesura al desenvolupament sostenible en funció de la gestió que se'n faci. Caldrà establir línies bàsiques de gestió de l'inventari que permetin contribuir al desenvolupament sostenible en qualsevol de les seves dimensions (ambiental, social o eco- nòmica) i prioritzar les accions a desenvolupar en funció del context i realitat de cada reserva de la biosfera, espai natural protegit o altres territoris.
Atès que les reserves de la biosfera són llocs que busquen reconciliar la conservació de la diversitat biològica i cultural amb el desenvolupament social i econòmic s'han identificat com a espais on pren molta rellevància no només la preservació de la biodiversitat sinó també la salvaguarda de la diversitat cultural que s'hi troba íntimament relacionada. Ara bé, en molts casos hi ha més experiència en les funcions de conservació de la biodiversitat que no pas en el foment del desenvolupament econòmic i social d'aquest territori. En aquest sentit s'han identificat tres línies estratègiques:


Conservació: en aquest projecte volem ampliar la visió de la conservació basada principalment en la biologia, per incloure dins la conservació els usos, les representacions, les expressions, els coneixements i les tècniques que les comunitats o els individus reconeixen com a part integrant del seu patrimoni cultural i que alhora contribueixen al seu propi desenvolupament sostenible. La conservació de la qual parlem té en compte l'evolució de tots els elements que vulguem salvaguardar, no es pretén conservar de forma estàtica sinó deixar que els elements i els ecosistemes evolucionin d'una forma racional i dins d'una escala tem- poral adequada per anar-se adaptant als nous temps.


Desenvolupament humà: és la línia estratègica que ha de potenciar les persones ampliant les seves oportunitats i permetent la seva participació en la presa de decisions. Els objectius principals del desenvolupament humà són: que les persones tinguin una vida llarga i saludable, que tinguin coneixements i que puguin accedir als recursos necessaris per 28 adquirir un nivell de vida digne. Aquesta concepció de desenvolupament inclou també el desenvolupament econòmic de la població i del territori.

 

Sensibilització: entenem com a sensibilització les activitats que es duen a terme per comunicar els valors d'una reserva de la biosfera al públic visitant. Aquestes activitats haurien de provocar un canvi d'hàbits en el sentit de millorar el respecte i el coneixement tant envers la diversitat biològica com envers la diversitat cultural que li són pròpies. En aquest projecte hem volgut concretar algunes possibles línies d'acció per a cadascuna de les subcategories en què es classifiquen els elements de l'inventari pel que fa a les dimensions ambientals, socials i econòmiques. Aquest document està disponible a la pàgina web del projecte.


Per això recomanem:

 

  • Que es tinguin en compte les dimensions ambientals, socials i econòmiques del desenvolupament sostenible.
  • Que tant en la documentació inicial com durant el treball de camp es tingui en compte la recollida d'informació sobre la contribució dels elements al desenvolupament sostenible.
  • Que s'expliciti un camp de contribució al desenvolupament sostenible a la fitxa de recollida d'informació del treball.
  • Que a partir de la reflexió general sobre la possible contribució de cada categoria al desenvolupament sostenible i sobre la base de la informació recollida durant les fases de documentació i treball de camp, s'incorpori a la gestió de la reserva de la biosfera accions concretes relacionades amb el patrimoni cultural immaterial.

interest

Mapa de l'inventari