Les zones humides

La millora de la qualitat de l' aigua i de l'ecosistema fluvial

Descripció

Les zones humides es localitzen al nord del Parc Fluvial del Besòs dins la llera del riu i comprenen des de l'aiguabarreig del riu Ripoll amb el riu Besòs al municipi de Montcada i Reixac fins al pont de la B-20 a Santa Coloma de Gramenet en el marge dret i fins a can Zam Nord en el marge esquerre en el mateix municipi.

Aquest espai de 3,8 Km està restringit al públic i es caracteritza per contenir 60 parcel·les (7,66 ha) d'aiguamolls construïts (wetlands) que realitzen el tractament terciari d'un 30% de l'efluent de la depuradora d'aigües residuals de Montcada. Un altre aspecte a destacar d'aquesta zona és l'hàbitat que conformen aquestes parcel·les de canyissars i les 30 hectàrees de prats que les envolten, els quals permeten que s'hi desenvolupi un ecosistema fluvial atractiu sobretot pels ocells.

Plànol de les zones humides

Clica damunt de la imatge per accedir al plànol de les zones humides [pdf].

Mapa de les zones humides

Itineraris i miradors

Per gaudir d'aquesta zona es pot caminar o anar en bicicleta pels camins urbans que transcorren fora de la llera i paral·lels als murs perimetrals del parc. A Montcada i Reixac es pot creuar d'una banda a l'altra del riu per la passarel·la de vianants o bé pel pont de Montcada, de manera que el visitant pot seguir un itinerari circular (amb plafons explicatius sobre el riu i el municipi) que a l'hora està connectat amb la Casa de les Aigües. A Santa Coloma de Gramenet el carril bici de la zona d'ús públic té continuïtat amb el carril bici exterior al parc el qual ressegueix les zones humides pel marge esquerre del riu (en el sentit de l'aigua).

Els canyissars de depuració o wetlands

Cada parcel·la conté canyís (Phragmites australis) plantat en un substrat de graves. A través d'aquest ecosistema artificial i mitjançant processos físics, químics i biològics es retenen i transformen tant els compostos químics com les partícules en suspensió de l'aigua de sortida de la depuradora amb la finalitat de millorar la qualitat de l'aigua que s'aboca al riu Besòs.

El nivell de l'aigua es regula perquè circuli a través de la parcel·la de forma subsuperficial, és a dir, perquè l'aigua entri en contacte amb la major part de les graves i les arrels del canyís però sense que s'inundi de forma superficial per evitar la proliferació de mosquits i la generació de males olors.

El canyís és una planta aquàtica helofítica que cada tardor perd la seva part aèria però conserva els rizomes enterrats al sòl per passar l'època desfavorable.

L'estacionalitat del canyís

Primavera. Després de la sega i quan comença el bon temps, els rizomes del canyís comencen a rebrotar. El rebrot aporta oxigen al subsòl i afavoreix que les reaccions bioquímiques que s'hi produeixen siguin més eficients.

Estiu. A l'estiu el canyís assoleix la seva màxima alçada i pot arribar a tres metres. Els canyissars formen una massa vegetal contínua i compacta que permet el refugi de la fauna i fa de pantalla visual per a la fauna aquàtica.

Tardor. A la tardor la part vegetativa de la planta es comença a marcir i les espigues disseminen les llavors. En aquesta època les crescudes poden inundar les parcel·les i el canyís queda ajagut però roman fixat al substrat i té la propietat de redreçar-se. Les parcel·les que reben l'embat de l'aigua fan de fre de deixalles que arrossega el riu i que després cal retirar.

Hivern. Després d'eixugar els aiguamolls, el canyís se sega i es retira la biomassa de les parcel·les per augmentar l'extracció de nutrients. L'hivern és l'època en que la vegetació del riu és més escassa, per això durant la sega es deixa una franja de vegetació paral·lela al riu perquè la fauna s'hi pugui refugiar.

Les llacunes del Rec Comtal

En el marge dret i aigües avall de la Casa de les Aigües es troben les dues llacunes que s'alimenten de l'aigua del rec Comtal. La qualitat d'aquesta aigua permet que les llacunes facin de refugi per la fauna aquàtica més exigent i que no tolera la qualitat de l'aigua del riu. La vegetació de les llacunes és similar a la vegetació del canal d'aigües baixes del riu.