Elements geològics singulars


$urlFileEntry

Autor: Kim Castells

Al terme de Vilanova de Sau, anant per la carretera N-141 D de Vilanova de Sau a Folgueroles, aproximadament a 500 m del petit túnel, trobem uns magnífics cingles vermells, destacats pel seu interès geològic, botànic i per la fauna rupícola, on el Salt de la Minyona resulta especialment interessant.



Al sector de Savassona trobem afloracions del que en geologia s'anomena la Formació* de Gresos de Folgueroles. El nom deriva dels nivells arenosos consistents i d'origen marí que afloren al voltant de Folgueroles. D'aquests gresos, el tipus groc-blavós ben estratificat ha estat aprofitat com a pedra noble de construcció.


Dins l'àmbit del Pla Especial el punt més alt, amb 1.187 m, pertany al Turó del Faig Verd, el qual es troba a la banda Est de les Guilleries.

 

Al Turó de Terrades, junt a la vora Sud de l'embassament de Sau, trobem un karst de típica alimentació al·lòctona pluvial, on s'hi ha format la Cova de les Grioteres. Té un curs subterrani que circula 15 m per sota i apareix a la Font de les Goteres.



Entre altres parets de pedra vermella, i a causa del pas de la Riera de Tavèrnoles al llarg del Sot Fosc, s'ha format un engorjat d'aigua en el punt conegut com el Pont de les Bruixes anomenat Gorg de Llitons.



Al Pla de Sant Feliuet de Savassona trobem un seguit de blocs de gres aïllats, despresos del Turó de Sant Feliuet, com la Pedra del Sacrifici, la Pedra del Dau i diferents Pedres Gravades. Són blocs destacats enmig de conreus i de bosc, els quals donen testimoni dels efectes de l'activitat erosiva i al mateix temps de la presència humana des de la prehistòria, formant part del conjunt de jaciments arqueològics que trobem a la zona.



El Coll de Romagats està inclòs en el Projecte d'inventari i catàleg de geòtops i geozones de Catalunya.



L'erosió fluvial produïda a la vall del Ter ha format, al desplomar-se els blocs de calcària dura, els cingles, de quasi dos-cents metres d'alçada, de Tavertet i Montorer.



Als Cingles dels Munts trobem la màxima elevació de l'Espai Natural de Savassona, concretament Els Munts amb aproximadament 860 metres. Continuant amb els Cingles dels Munts trobem els Cingles de Vilanova, on el seu punt més elevat és el Puig del Far. Els Munts juntament amb el Puig del Far i el Pla de Brugueres ofereixen vistes cap al Nord del Pantà de Sau i el Collsacabra i cap a l'Est de les Guilleries.

L'embassament de Sau


$urlFileEntry

Autor: Kim Castells

Aprofitant el desnivell geogràfic que presenta el riu Ter en creuar les Guilleries s'hi van construir als anys 60 dos grans embassaments, el de Sau i el de Susqueda. D'aquests, només el pantà de Sau resta inclòs a l'àmbit gestionat pel Consorci de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona.



La superfície de la conca que nodreix d'aigua l'embassament de Sau és de 1.663 km2. D'aquesta superfície, uns 1.520 km2 corresponen a la conca del riu Ter i dels seus afluents i de la resta, 138 km2 corresponen a d'altres drenatges naturals dels vessants de l'embassament i 5 km2 pertanyen a la superfície inundada. La morfologia de l'embassament de Sau és allargada, la seva longitud màxima és de 18 km i l'amplada màxima és de 1,3 km, presenta amples sinuositats que segueixen meandres de l'antiga ribera del riu. En el tram de capçalera, d'uns 13 km de longitud, el vas inundat té forma de "V" i no gaire fondària (menys de 30 m). Al darrers 4 km, a l'antic poble de Sant Romà de Sau, avui cobert per les aigües, l'amplada augmenta, així com la profunditat (uns 60 m). Al final, l'embassament s'estreny novament a l'últim quilòmetre, fins a la presa, on trobem la màxima fondària, teòrica, de 75 m.

Principals característiques morfomètriques de l'embassament de Sau
pel període 1995-98:


A la primera columna s'inclouen les mitjanes dels valors històrics (1965-90).

 
  1965-90 1995 1996 1997 1998
Cota (m.n.s.m) 416.2 412.4 416 416.6 409.4
Superfície (ha) 466 439.4 481.5 489.1 410
Volum (hm3) 117.0 110.3 123.3 125.9 95.3
Fondària mitjana (m) 25.12 25.1 25.6 25.8 23.25
Cabal entrat (hm3) 540.5 340.6 1009.1 558.4 204.8
Cabal sortit (hm3) 539.5 339.7 1007.1 536.1 269
Temps de residència (d) 79.3 118.3 44.8 84 170.4

 

Temperatura mitjana anual de l'aigua de l'embassament:

 

 
(ºC) 1995 1996 1997 1998
Temperatura mitjana 13,34 11,14 11,37 10,48
Temperatura mínima 7,5 7,5 7 8
Temperatura màxima 19 15 15 13,5