El dimarts 24 de gener, Sant Celoni va acollir l’acte final del projecte europeu BeWater, coordinat des del CREAF. En ell, es van presentar les trenta-tres accions recollides en el Pla d'Adaptació de la Conca de la Tordera, un dels quatre plans desenvolupats pel projecte juntament amb altres tres de Xipre, Eslovènia i Tunísia. L’acte, obert a tothom, també va servir per valorar les opcions reals d’implementar el pla d’adaptació, elaborat a partir de la col·laboració entre científics, gestors i un ampli ventall de persones i col·lectius relacionats amb la conca de la Tordera.

Els plans de les quatre conques presentats pel BeWater el passat octubre parteixen de condicions ambientals, socioeconòmiques i polítiques molt diferents, però comparteixen una sèrie de reptes comuns, en particular assegurar la quantitat i la qualitat de l’aigua. En total proposen 102 opcions de gestió que es podrien adoptar en els futurs processos de planificació per al desenvolupament de cada conca.

33 accions per adaptar la conca de la Tordera al canvi global

Pel que fa a la conca de la Tordera, el grup de treball ha elaborat el primer pla d’adaptació a escala de conca que s’ha fet a Catalunya. En total, es proposen 33 accions per a assegurar la quantitat d’aigua (7 accions per a aquest repte), per a millorar la salut de l’ecosistema (10 accions), per mantenir o millorar la qualitat de l’aigua (4 accions) i per fer una gestió integral de l’aigua (9 accions). Les tres accions restants es proposen per fer front a dos o més reptes a la vegada.

D’aquestes 33 accions n’hi ha quatre de prioritzades. La primera és la d’acordar estratègies de gestió forestal adaptativa, que incloguin una visió àmplia i integrada de tots els elements de l’ecosistema. Així, "cal coordinar les pràctiques de gestió dels boscos amb les de gestió de l’aigua per a tenir una millor comprensió de com interaccionen el bosc i el cicle local de l’aigua", explica Annelies Broekman, investigadora del CREAF i responsable del Cas d’Estudi de la Tordera.

La segona és la creació d’un centre de participació permanent, que sobretot faciliti l’accés a la informació i potenciï la iniciativa i la participació de la societat en processos de decisions que els afecten directament.

En tercer lloc, cal mantenir el règim de cabal ecològic del riu, és a dir, el cabal mínim per garantir que el riu pugui mantenir les seves funcions vitals. Per a fer-ho possible, "és necessària una nova normativa que faci compatibles les extraccions dels diferents usos de l’aigua amb el manteniment del cabal ecològic", comenta Anabel Sánchez, investigadora del CREAF i coordinadora del projecte BeWater.

Finalment, es recomana crear un pla integral per a la protecció del delta de la Tordera. Aquest pla, a més de la protecció i recuperació de les zones humides, els aqüífers, la costa, els ecosistemes marins i altres espais naturals, hauria d’incloure i harmonitzar les activitats socioeconòmiques presents a la desembocadura de la Tordera.

Presentació dels resultats i perspectives de futur

Anabel Sànchez i Annelies Broekman van presentar aquests resultats i accions durant l’acte del dimarts 24 de gener a Sant Celoni. La trobada va servir alhora, segons Sànchez, per "avaluar de forma compartida el procés i la metodologia de treball emprada i, sobretot, per explorar com podem seguir endavant per donar-li sentit i projecció a la feina feta conjuntament amb tots els actors vinculats a la conca de la Tordera". Per això, l’acte final del BeWater "també va destinat als diferents estaments de l’Administració pública, qui en última instància ha de decidir si aplicar o no les accions proposades", afegeix Broekman.

Per altra banda, Marta Miralles, de l’Ajuntament de Sant Celoni i que ha participat intensament en les reunions i tallers desenvolupats durant el projecte, explica que "el Pla de Gestió Adaptatiu per la Conca de la Tordera ha de permetre als municipis reforçar el suport polític a l’hora d’implementar les accions d’adaptació al canvi climàtic". Roser Maneja, investigadora de l’ICTA-UAB i de l’Observatori de la Tordera i que també ha estat present durant tot el projecte, valora molt positivament el treball fet fins ara: "aquest projecte ha creat una plataforma excel·lent per fomentar que la comunitat científica pogués interactuar directament amb els actors locals per construir solucions al canvi global".

Implicar la societat en la presa de decisions

Les projeccions futures de canvi climàtic per a la regió mediterrània alerten que l’augment de l’escassetat d’aigua i de les sequeres podrien afectar significativament els habitants de les diverses conques hidrogràfiques, amb pèrdues socioeconòmiques substancials i greus impactes ambientals. Annelies Broekman comenta que "es necessiten amb urgència noves estratègies de gestió de l’aigua, però també que aquestes puguin comptar amb alt grau d’acceptació per part dels afectats". I Anabel Sànchez afegeix que "per maximitzar l’eficàcia de les solucions proposades, les comunitats locals s’han de comprometre amb aquest tipus d’estratègies i jugar un paper actiu en el seu desenvolupament".

Per això, s’han tingut en compte tots els sectors que utilitzen l’aigua, amb un èmfasi especial en les poblacions locals, el turisme i l’ús de l’aigua per fins agrícoles. Els plans contenen informació sobre opcions de gestió d’aigua que es poden implementar de manera singular o combinar-les per maximitzar les sinergies entre elles. Els plans també inclouen informació sobre els costos, les responsabilitats i el monitoratge de l’eficàcia de totes les opcions de gestió de l’aigua. Aquest enfocament participatiu i innovador es podrà replicar a altres conques mediterrànies. És per això que el projecte BeWater serà una font d’inspiració en l’àmbit de la planificació participativa de la gestió de l’aigua, conclouen les investigadores del CREAF.