En la poesia dels dos poetes participants, hi emergia el jo líric, en el cas de Tònia Pasola embolcallat amb efluvis èpics i en el d'Eduard Sanahuja esperonat, el jo, per una ironia fina. Per aquestes raons i per l'alta qualitat de llurs poemes, tots dos recitadors van deixar bocabadat el públic, que va romandre atent en una actitud més expectant de la que és habitual fins i tot en recitals en els quals, gairebé com en aquest, els oients es mostren com abduïts per la celebració dels mots que sempre és la poesia.

Segons explica Carles Hac Mor, ras i curt: el recital fou preciós i memorable. Com a cloenda, no pas menys excel·lent, hi recitaren sengles poemes dues espontànies, dues poetesses d'orella alta, Anna Aguilar-Amat i Goya Gutiérrez.