caes

Garraf Ofereix un viatge submarí per l'Espai Natural Costes del Garraf

Presentació del vídeo mapping 'Experiència posidònia'

11/07/2017

El diputat d'Espais Naturals i Medi Ambient, Valentí Junyent, ha presentat avui, 11 de juliol, al Centre d'Estudis del Mar (CEM) de Sitges l'audiovisual "Experiència posidònia", un viatge submarí virtual realitzat en la tècnica del vídeo mapping 3D sobre l'Espai Natural Marí Costes del Garraf de la Xarxa europea Natura 2000, i sobre la praderia de posidònia que alberga un dels ecosistemes més valuosos i amb més biodiversitat de la Mediterrània.

Aquest vídeomapatge, realitzat per l’empresa Flop Work amb un equip especialitzat de filmació submarina, és una experiència audiovisual que transporta als diferents hàbitats d’aquesta planta aquàtica a partir de l’observació del fons marí.

Es projecta en una sala del centre que es converteix en el submergible Ictíneo I, el primer submarí realitzat per Narcís Monturiol el 1859, fent un recorregut d’observació del fons marí a través d’una pantalla el·líptica i còncava que representa la finestra central de control del submergible.

La iniciativa es complementa amb una exposició sobre el mateix Espai Marí Costes del Garraf, que referma la vocació del Centre d’Estudis del Mar de Sitges com a espai d’interpretació de l’àmbit marí.

La posidònia a l’Espai Natural Marí de les Costes del Garraf

Les Costes del Garraf són un espai eminentment marí situat davant la costa del massís del Garraf, una àrea triangular entre la vall del Llobregat, la depressió del Penedès i fins a la línia batimètrica de vint metres sota el nivell mitjà del mar.

Aquest espai marí es caracteritza per fons plans i sorrencs que s'alternen amb afloraments rocosos de naturalesa calcària, idonis per conformar l’habitat d’una comunitat de prats de posidònia (Posidonia oceanica) planta coneguda popularment com a l'alga dels vidriers, endèmica de la Mediterrània i que no es troba en cap altre mar.

La contaminació de l'aigua, especialment pel vessament de tot tipus de productes i substàncies, així com la pesca d'arrossegament, el dragat dels fons o l'ancoratge de vaixells esportius són les principals amenaces de la posidònia. També ho és la proliferació d’un altre agent que actua mortalment contra les praderies com és l'alga Caulerpa taxifolia, d'origen tropical però introduïda per l'home a causa d'un vessament accidental en un aquari de Mònaco.

La posidònia ocupa els fons marins formant extenses praderies, també anomenades herbeis, sobre les quals es desenvolupa un ecosistema molt ric en biodiversitat al qual proporciona substrat i refugi. El límit superior de les praderies està determinat per l'onatge, que trenca la planta i fa que només en algunes cales protegides puguin arribar a la superfície. El límit inferior el determina la presència de llum, per això només en aigües molt netes i transparents poden aparèixer fins als 80 m, però habitualment acostumen a estar entre els 30 i els 40 metres.

Actualment, les praderies de posidònia estan en procés de regressió, malgrat els intents de protecció (DOGC: Ordre 91.210.098 de 12/8/1991; BOE: R.D. 1997/1995; CEE: Directiva 92/43), si bé encara ocupen grans extensions en el litoral mediterrani.

compartir

Font de la informació: Diputació de Barcelona

Categoria: Hidrologia, Garraf, Vídeos, Educació ambiental, Divulgació, Biodiversitat, algues, hàbitats, general,