Aquesta fase experimental consistirà en l’administració, al llarg d’aquest any, d’un tractament d’immunocontracepció en un centenar d’exemplars de les àrees periurbanes dels municipis promotors pròximes al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Abans d’aplicar el tractament, els investigadors procediran a la identificació, l’avaluació de l’estat reproductiu i l’obtenció de dades i mostres biològiques de cada exemplar.

La fase experimental del projecte es repetirà també en els propers tres anys. En total, està previst vacunar més de tres-cents porcs senglars. Al llarg d’aquests quatre anys, els investigadors faran el seguiment periòdic dels paràmetres biològics dels exemplars vacunats per tal d’avaluar l’efectivitat del tractament.

El projecte és el primer d’aquestes característiques que es realitza a l’Estat espanyol i permetrà estudiar la viabilitat i contrastar l’efectivitat de l’aplicació d’una vacuna immunocontraceptiva en la població de senglars de vida lliure per inhibir la seva funció reproductora. La vacuna que s’ha començat a administrar a Catalunya ja ha donat bons resultats amb cérvol als Estats Units d’Amèrica i, en senglar en captivitat, al Regne Unit.

Funcionament de la vacuna

El seu mecanisme d’acció és la creació d’anticossos enfront l’hormona alliberadora de gonadotropines (GnRH), hormones que afavoreixen la funció reproductora en els mamífers. Tal com succeeix quan s’aplica una vacuna contra una malaltia, els animals rebran una dosi injectada (en aquest cas, via intramuscular) per a que, al cap d’uns dies, comencin a produir anticossos. La resposta immunitària per part dels individus es presenta variable, amb una durada d’entre dos i cinc anys.

Mitjançant la determinació de les hormones relacionades amb la reproducció, l’observació dels teixits de les gònades i els títols d’anticossos es podrà determinar l’efectivitat de l’aplicació de la vacuna. Així, si les hormones disminueixen, els teixits reproductors es mostren inactius i els títols d’anticossos són elevats, s’evidenciarà una resposta positiva enfront la vacuna.

L’estudi científic del projecte està coordinat pel Grup de Recerca sobre Infertilitat (GRI-BCN) de la UAB, liderat per Manel López-Béjar, professor del Departament de Sanitat i Anatomia Animals. Hi participa també la investigadora Giovanna Massei, ecòloga del National Wildlife Management Centre, Animal and Plant Health Agency (APHA), coordinadora també de l’entitat nord-americana NWMC a Europa i responsable de gestionar a nivell mundial els conflictes entre els humans i els animals silvestres. Massei és referent internacional en la qüestió de la contracepció com a eina de maneig d’animals silvestres.

Les administracions que promouen el projecte van decidir impulsar-lo davant la preocupació de l’augment de la presència de senglars a les zones urbanes i periurbanes, àrees amb la categoria de zones de seguretat on no es pot caçar i on els animals troben refugi i aliment per a la seva subsistència. L'objectiu respon a la necessitat de posar fre al ritme de reproducció que està assolint el senglar en aquests indrets, per tal de disminuir el nombre d'incidències i millorar la convivència amb l'espècie.

Una metodologia complementària per a la gestió del senglar

El projecte pilot pot suposar una nova metodologia a tenir en compte i a afegir a les que ja s’utilitzen en la gestió del senglar, segons els seus promotors, que no pretenen la seva utilització com a mesura única ni el seu ús a gran escala.

D’altra banda, cal mencionar que l’administració d’aquesta vacuna no representa cap risc en relació al consum de carn de senglar. La metodologia proposada és similar a la que s’està utilitzant a Austràlia i Nova Zelanda des de fa més d’una dècada en porc destinat al consum humà.