Història / Ocupació humana


Autor: Arxiu XPN

Autor: Arxiu XPN

Lloc de pas entre les zones muntanyenques del Ripollès i la Cerdanya i les planes d'Osona, el que és avui parc ha estat terreny per a l'assentament humà des d'èpoques molt antigues. Els testimoniatges arquitectònics més remots es remunten a l'alta edat mitjana. El castell mateix, símbol de les estructures defensives del territori, l'esglesiola de Sant Moí -exemple de la implantació religiosa en les terrenys reconquerits-, les restes del camí de Llaers, el pont de les Codines o les evidències de les primitives strada medievals constitueixen els elements més significatius de l'edificació medieval en el parc.

El castell, que ensems amb els de Besora i Saderra, compon l'estructura defensiva d'aquest rodal, és un edifici poc documentat i que fins avui ha atret molt poc l'atenció dels investigadors. El seu origen pot trobar-se en una petita construcció de planta rectangular, encara conservada en les estructures actuals del castell, que probablement fou bastida entre els segles X i XI.

En una etapa edificatòria posterior, tal vegada a final del segle XV, el castell perd el caràcter militar i esdevé residència senyorívola; d'aquest moment n'és l'escala monumental i el pati central, que caracteritzen l'espai interior de l'edifici. Al segle XVIII, el Castell torna a ser objecte de profunds remodelatges, que inclouen la construcció d'una petita capella sota l'advocació de Santa Bàrbara. Cap a l'any 1920, l'edifici és sotmès a una restauració molt important, segons els criteris historicistes del moment. L'any 1976, fou cedit per la família Juncadella a la Diputació de Barcelona.

interest

Mapa del parc

Mapa del Montesquiu