Conferència: La Xarxa Natura 2000, una visió des de les Institucions de la UE


Ponent: Isabel Salinas
Eurodiputada

En primer lloc, voldria començar aquesta exposició felicitant els organitzadors d'aquestes jornades pel completíssim programa que presenten aquí experts d'indiscutible prestigi. Els representants en el Parlament Europeu tenim el privilegi de treballar amb alguns d'aquests experts, que ens ofereixen quotidianament el seu inestimable assessorament i suport en les nostres tasques legislatives.

Ara bé, un programa tan complet i un grup d'experts com el que desfila per aquesta taula, em fan preguntar què els pot explicar una eurodiputada sobre Natura 2000 que no els hagi estat ja revelat. Vostès ja saben què és la Xarxa Natura, quines directives la inspiren i com funciona la seva posada en marxa a través de els LIC i les ZEPA. Permetin-me que els parli, doncs, des de la meva experiència com a legisladora comunitària, de quines són les nostres motivacions, de la inspiració mediambientalista que impregna els Tractats i la futura Constitució Europea, així com dels instruments que ens permeten fer que Natura 2000 ja sigui una realitat malgrat les dificultats innegables que existeixen i que intentaré identificar amb vostès.

Europa: Del compromís inicial per la conservació del medi ambient a la horitzontalitat de polítiques per al desenvolupament sostenible

La vocación conservadurista que explica la necesidad que la Unión Europea ha sentido a la hora de crear una Red como Natura 2000 es algo muy arraigado en el carácter europeo. A muchos les puede sorprender, por ejemplo, que un acto legislativo tan completo como la Directiva "Aves", uno de los dos pilares básicos de Natura 2000, vaya a cumplir pronto 28 años, y que, además, dicha ley se gestara en un momento en el que parecía que Europa tenía otras prioridades como la entrada en vigor del Sistema Monetario Europeo, las primeras elecciones al Parlamento Europeo por sufragio universal, o el inicio de las negociaciones de adhesión con España. La temprana adopción de "Aves" nos demuestra que la preocupación por la conservación de la fauna y la flora en territorio comunitario estuvo siempre entre las preocupaciones de la construcción europea.

De fet, molt abans de 1979, quan la Unió Europea ni tan sols era un somni, aquesta vocació europeista relacionada amb la necessitat d'establir espècies i espais protegits ja despuntava amb caràcter propi. Va ser precisament al nostre país on, a final del segle XIX, les societats d'enginyers forestals van defensar l'acotació de determinats espais naturals i forestals com a "recursos d'interès comú i d'utilitat pública". Poc després, el 1889, naixia al Regne Unit la Reial Societat per a la Protecció de les Aus -que després es difondria a la resta de països europeus-, amb l'objectiu d'aconseguir figures de protecció per a les espècies amenaçades.

Més tard, el 1916, Espanya tornava a ser pionera a Europa amb l'aprovació de la Llei de Parcs Nacionals, considerada un dels primers passos de la conservació moderna, i que va comportar la declaració, dos anys després, dels Parcs de Covadonga i Ordesa, dos dels primers d'Europa.

Amb aquests precedents, i tenint en compte que en territori europeu també van tenir lloc iniciatives tan importants com la creació, el 1968, del famós "Club de Roma", 1 és possible entendre la força amb què Europa ha participat en les grans cites internacionals per a la protecció de la biodiversitat. En realitat, es pot afirmar que la Conferència d'Estocolm de 1972 2 va provocar la posada en marxa d'una política comunitària de veritable caràcter mediambiental, inexistent fins aleshores, a través de l'aprovació del Primer Programa Comunitari en Matèria de Medi Ambient.

A partir d'aleshores, sis Programes d'Acció han seguit el que es va aprovar el 1973, i va tenir una importància especial el Tercer Programa (1983-1987), que va propugnar per primera vegada la integració de la política ambiental a la resta de polítiques comunitàries. D'aquesta manera, la Unió es dotava d'una horitzontalitat per la qual no podria tirar endavant cap política que entrés en contradicció amb la conservació de la natura i amb el desenvolupament sostenible.

També va ser determinant per a les polítiques comunitàries de protecció de la natura i la biodiversitat la Conferència de les Nacions Unides celebrada a Rio de Janeiro el 1992. Recordem que el mateix any se signava el Tractat de Maastricht, entre els objectius del qual figurava el de "promoure un desenvolupament harmoniós i equilibrat de les activitats econòmiques en el conjunt de la Comunitat, i un creixement sostenible i no inflacionista que respecti el medi ambient".

Amb aquest esperit, el juny de 1992, la Comunitat i els seus Estats membres es van comprometre a aplicar les mesures acordades a Rio i, en especial, l'"Agenda 21" i el Conveni sobre la Diversitat Biològica. I és sota de l'impuls de Rio que la Unió Europea, tal com es recull a la seva Comunicació de 2001 del Consell 3 , "ha realitzat i realitzarà plans d'acció a favor de la diversitat biològica en camps específics com: la conservació dels recursos naturals, l'agricultura, la pesca, l'ajut al desenvolupament i la cooperació econòmica". En resum, aquests plans d'acció tenen com a objectiu essencial millorar o preservar l'estatus de la biodiversitat i impedir un empitjorament de la pèrdua de diversitat biològica.

Precisament la Comissió acaba de presentar el seu nou pla comunitari de preservació de la biodiversitat, amb mesures per frenar la pèrdua de biodiversitat fins al 2010.

Són tots aquests elements -la tradició de conservació dels europeus, la forta implicació de la UE en les grans cites ambientalistes internacionals, i la mateixa voluntat de legislar de manera horitzontal- els que ens porten a la constitució de la Xarxa Natura, que té com a base les directives "Hàbitats" i "Aus".

No obstant això, Natura 2000, tot i ser la més important, no es l'única acció europea sobre protecció de la natura i la biodiversitat. A més de reglaments o directives específics per a la protecció de determinades espècies (cetacis, dofins, règim comunitari de protecció d'espècies forestals, etc.), la Unió ha subscrit un bon nombre d'acords internacionals de protecció de fauna i flora, entre els quals cal destacar:

  • La Convenció de Bonn (1979) sobre la conservació d'espècies migratòries;
  • La Convenció de Washington (1973) CITES, sobre el comerç internacional d'espècies amenaçades de flora i fauna silvestre.

Natura 2000: radiografia de les necessitats de la Xarxa i dels seus problemes d'implantació

Amb els actes legislatius i les iniciatives descrites, la biodiversitat europea hauria de gaudir de més salut de la que presenta en l'actualitat. La Xarxa Natura, tal com diu la prestigiosa entitat ecologista WWF, "és potser l'última oportunitat per crear una xarxa d'espais naturals basada en criteris científics".

Per a això, des del Parlament Europeu reconeixem la tasca duta a terme fins ara, però reclamem més esforços per frenar una situació mundial alarmant, on hi ha més de 16.000 espècies amenaçades 4 . A Europa, hi ha prop de 335 vertebrats en veritable perill d'extinció, així com un 40% de les espècies d'aus i 800 espècies de plantes. A Espanya, considerada com un dels 33 punts crítics de la biodiversitat mundial, tots coneixem el cas del linx ibèric, el visó, l'ós bru o l'àguila imperial ibèrica, però n'hi ha molts més.

Aquesta mateixa setmana, al Ple d'Estrasburg hem votat l'Informe sobre el nou LIFE+, l'instrument financer al qual em referiré i que hauria de ser un dels suports principals de Natura 2000. Al llarg dels debats sobre aquest Informe, hem tingut l'oportunitat de rebre una sèrie d'aportacions de ciutadans, associacions ecologistes, experts, etc., que ens han ajudat a identificar alguns dels problemes que s'estan presentant en la implantació de la Xarxa i que m'agradaria esmentar aquí.

  1. Finançament Insuficient: A l'exercici anterior, LIFE comptava amb un fons específic, "LIFE Natura", destinat a la conservació de la biodiversitat i manteniment de la Xarxa Natura. Ara bé, en la presentació de les perspectives financeres 2007-2013, la Comissió eliminava aquest fons específic en el nou LIFE+. El Parlament Europeu, en una primera lectura d'aquest dossier, va aconseguir una dotació pressupostària específica per garantir que Natura 2000 disposés de recursos financers. No obstant això, la victòria obtinguda no ha quedat reflectida al pressupost final 2007-2013, ja que dels 100 milions d'euros que havia sol·licitat el Parlament, en falten 50 per consignar,. Ara, hauran de buscar una solució a aquest plantejament del Parlament al Comitè de Conciliació, Comissió i Consell.

    El que queda clar és que els europarlamentaris considerem que l'aposta que hem realitzat amb Natura 2000 no pot quedar mancada dels recursos que la facin possible. No acceptem l'eliminació del Programa específic LIFE Natura sense una compensació suficient a LIFE+, però també volem que es revisi el pes del manteniment de la Xarxa que ara la Comissió proposa que es realitzi a través del FEDER i el FEADER.
  2. La difícil integració de protecció de la biodiversitat i desenvolupament: De l'experiència d'aquests anys també es dedueixen molts problemes per a la convivència entre l'activitat econòmica i la gestió dels espais naturals, i n'és l'exemple més significatiu el de la construcció indiscriminada. L'Observatori de Sostenibilitat a Espanya acaba de fer públic que el nostre país perd cada any unes 50.000 hectàrees naturals arran de la construcció indiscriminada, cosa que equival a 50.000 camps de futbol.

    És per això que, tot i que és fonamental la importància dels criteris científics en la designació dels LIC i les ZEPA, continua essent necessari fer un esforç per a la seva clarificació. El fet que se citi un hàbitat a la Directiva no implica que tots els territoris on sigui present hagin de ser classificats per part d'un Estat com a Lloc d'Interès Comunitari. A España, per exemple, hi ha molts terrenys humits, però els que determinen la seva designació són criteris com ara l'estat de conservació i el seu valor para acollir les espècies protegides pels annexos d'"Hàbitats" o "Aus", com ha estat el cas del Delta de l'Ebre.

    És significatiu l'exemple que vèiem aquests dies a Las Navas del Marqués, a Castella i Lleó, on un projecte de construcció massiva de xalets i camps de golf, hauria comportat l'eliminació de l'hàbitat d'espècies protegides, com l'àliga imperial i la cigonya negra en una zona ja designada com a ZEPA. En aquest cas, tot i que les autoritats locals van deixar de banda deliberadament la legislació i es van saltar els preceptes de l'avaluació d'impacte, el ministeri de Medi Ambient ha actuat amb celeritat i ha paralitzat la tala del pinar que sustenta l'hàbitat. Però no sempre n'hi ha prou amb la legislació per frenar una agressió a una zona protegida, com descriurem quan parlem del paper del Tribunal de Justícia Europeu.

    Potser és positiu, tal com propugna el govern espanyol aquests dies, arbitrar mecanismes com el decàleg "contra el desenvolupament urbanístic salvatge" a fi que l'Estat, sempre en col·laboració amb les comunitats autònomes i els ajuntaments reunits en comissions mixtes, pugui arbitrar en determinats casos d'ordenació del territori i acabar així amb la permissibilitat de la Llei de 1998 del govern d'Aznar, que va declarar urbanitzable pràcticament tot el sòl.

    Des de la Unió Europea, ben poca cosa podem fer quant a planificació urbanística, ja que, en aquesta matèria, regeix amb tota lògica el principi de subsidiarietat, que estableix que un lloc ha d'estar governat per l'administració que li queda més propera. El nostre paper es limita a l'elaboració de Recomanacions -que, tot i ser no vinculants, no s'han de considerar menys importants-, com per exemple la que hem revisat recentment sobre política de costes. També podem mencionar l'estratègia temàtica del sòl, en què, per cert, el Parlament Europeu ha estimat convenient introduir alguns aspectes de la recent Llei del Sòl espanyola, com l'establiment d'un període durant el qual estigui prohibit requalificar un terreny incendiat, a fi d'evitar situacions d'especulació urbanística il·legal i delicte mediambiental.

    De tota manera, i tal com veurem a continuació, qualsevol agressió urbanística contra un territori que ha estat recollit ja a les llistes de Natura 2000, es pot denunciar davant del Tribunal de Justícia Europeu.
  3. 3. El Tribunal de Justícia Europeu i el nombre de casos mediambientals, encara elevat: La Institució comunitària de la Justícia fins ara ha demostrat que era una arma eficaç per arbitrar en la preservació dels LIC i les ZEPA o mitjançar quan hi ha discrepàncies en el moment de designació de les àrees. Cal reconèixer que el Tribunal ha treballat, i molt, perquè els Estats membres complissin amb les seves obligacions i intentant pal·liar l'enorme retard que s'ha registrat en la designació de zones Natura 2000. Els Països Baixos, Alemanya, França, Finlàndia, Itàlia, Grècia i Irlanda, són alguns dels Estats membres als quals el Tribunal ha obert procediment d'infracció per aquest motiu. En el cas d'Espanya, hi ha hagut una sentència recent, el passat setembre 5 , en què es dóna la raó a la Sociedad Española de Ornitología (SEO) sobre la insuficient designació de ZEPA en diverses comunitats, i entre aquestes, Catalunya.

    Amb l'aprovació per part de l'actual govern català d'una ampliació de la Xarxa Natura que, si disposo de les dades correctes, serà de 957.051 hectàrees (equivalents a un 29,83% del territori), el procediment contra Espanya, en el cas de Catalunya, quedaria sense efecte 6 .

    Però, tornant al nucli d'aquest apartat, des de les institucions europees hem realitzat contínues crides per a un millor compliment de la legislació mediambiental per part dels Estats membres, a fi que es redueixi el nombre de casos a què s'ha d'enfrontar el Tribunal. L'any passat ja es va produir un descens del 14% dels casos oberts per incompliments mediambientals, i en total, el Tribunal en va gestionar 489. D'aquests procediments d'infracció, 57 corresponen a Espanya, així que ens situem darrere d'Itàlia en incompliments, fet que es pot qualificar de bona notícia, si tenim en compte que fa tres anys Espanya ocupava el primer lloc.
  4. Difícil però necessària integració de Natura 2000 i l'activitat a les zones rurals: Deia la Comissària d'Agricultura, Mariann Fischer Boel, en unes jornades celebrades precisament a Catalunya 7 :

    "M'agradaria veure esforços més grans per combinar les necessitats entre una agricultura profitosa i la cura de l'entorn. Els agricultors han de fer diners, però això no es pot aconseguir en contra del valor de determinades àrees de fràgil bellesa natural, especialment les que cobreix la Xarxa Natura 2000. És difícil, però també essencial, arribar a un compromís".

    Estem d'acord, senyora Comissària. Tanmateix, per a una correcta integració entre Natura 2000 i l´activitat rural és necessari destinar-hi més fons i no, com vèiem abans, proposar l'eliminació del fons específic LIFE Natura o volent gravar els agricultors a través del que reben del FEADER perquè financin el manteniment de les zones protegides. Tots entenem que la gestió d'una ZEPA o un LIC comprèn moltes més tasques de cura de les que poden ser inherents a l'agricultor, i a aquestes tasques els cal un finançament específic. A més, tal com he tingut ocasió de sol·licitar directament a la Comissària en diverses ocasions, en el cas del cofinançament UE/Estats membres, les ajudes per a Natura 2000 s'haurien d'establir sobre la base de la superfície protegida amb què compta cada Estat. És evident que una extensió de zones protegides a escala comunitària com l'espanyola requereix uns costos de manteniment a l´Estat que no són equiparables als d'altres països amb superfícies molt més reduïdes.
  5. Necessitat de millorar la gestió dels espais comunitaris protegits: Si prenem com a base els paràmetres de gestió definits per Vicente Urios Moliner, doctor en Ciències Biològiques per la Universitat de Barcelona 8 , en el cas dels espais Natura 2000, i ara que les llistes de designació comencen a estar tancades, seria positiu incidir en determinats aspectes de la gestió que s'haurien de potenciar i tenir més en compte:
    • Defensar els processos ecològics essencials: No sempre s'ha entès en els espais de Natura 2000 que no sols cal protegir les espècies, sinó que s'han de preservar els hàbitats que les sustenten. Per exemple, establint corredors ecològics o cinturons de protecció (zones intermèdies de protecció que envoltin l'àrea protegida). Com diu Urios Moliner: "És difícil mantenir la natura en conserva i cal saber que l'única acció efectiva passa per considerar la totalitat del territori i actuar, en primer lloc, sobre els processos ecològics essencials".
    • Idear un model de desenvolupament sostenible apropiat per a la zona: de manera que la delimitació d'un espai comunitari protegit pugui servir per a la creació de nous llocs de treball i de riquesa. Crear les xarxes i els recursos adequats per buscar un ús de lleure compatible amb l'espai natural, no solament per als residents, sinó també per a la promoció i recepció de visitants. Exemples positius: Parc Natural del Montseny, Cabo de Gata, Observatori ornitològic de l'Albufera de València.
    • Millorar i impulsar la participació pública en la gestió dels espais de la Xarxa Natura.

Evidentment, hi ha molts més problemes i obstacles a més d'aquests cinc que hem citat aquí i que s'han de corregir per a una adequada implantació de la Xarxa Natura 2000.

La construcció europea, com diu la mateixa Comissió, reposa sobre el respecte de diverses identitats, i és aquesta diversitat la que fa la nostra riquesa. Així, la biodiversitat ancestral del nostre continent s'hauria de respectar de la mateixa manera. Natura 2000 caldria que garantís el manteniment o el restabliment en un estat de conservació favorable dels hàbitats de les espècies a la seva àrea de distribució natural dins del territori de la UE.

Barcelona, 27 d'octubre de 2006


Notes

1  Associació considerada pionera en la instauració d''una consciència ambiental global'

2  1972 Assemblea General de les Nacions Unides, "Conferència sobre Medi Ambient Humà", que es va popularitzar amb el lema 'Una sola Terra'

3  COM (2001) 162

4  La 'Llista Roja' de la UICN (Unió Internacional per a la Conservació de la Natura) comptabilitza el 2006 un total de 16.119 espècies animals o vegetals en perill.

5  Assumpte C 244/05, Conservació de les aus silvestres, Zones de protecció especial, comunitats autònomes  

6  A Catalunya, hi ha 89 hàbitats i 124 espècies d'interès comunitari, un percentatge molt alt del total d'Espanya, on trobem 120 hàbitats y 240 espècies  

7  Congrés del Món rural català, 5 de maig de 2006

8  Investigador de l'estació biològica de Doñana i director-conservador del Parc Natural del Marjal de Pego-Oliva, entre d'altres  

La Xarxa Natura 2000, una visió des de les Institucions de la UE [en format pdf, 55,81 kB]

interest

Mapa del parc

Mapa del Montseny