Finançament i desenvolupament de la Xarxa Natura 2000


Ponent:

  • Marc Thauront
    Directeur d'Ecosphère
    Consultora ambiental especialista en Natura 2000

Participants:

  • Enzo Valbonesi
    Responsabile del Servizio Parchi e Risorse forestali
    Regione Emilia-Romagna 
  • Antonio Enjuanes
    Subdirector general d'infraestructures, DARP.
    Generalitat de Catalunya
  • Javier Jiménez
    Director gerente
    Pangea Consultores S.L.

Moderador / relator:

  • Andrés Alcántara
    IUCN

Conclusions

 

     
  1. L'establiment de la XN2000 és un èxit des del punt de vista conservacionista i de la política ambiental sostenible, però confronta els gestors d'espais naturals i les administracions amb un problema de finançament addicional. L'escull més gran per començar a buscar solucions és la incertesa existent pel que fa a les decisions, a nivell comunitari, en matèria de finançament de la XN2000. Aquesta incertesa es prolongarà encara durant un temps si no s'hi posen les mesures necessàries.
  2.  
  3. Així mateix, hi ha confusió quant al nivell adequat de subsidiarietat en la gestió del finançament de la XN2000. D'una banda, els nivells més alts (estat, regió) són els més capaços d'aconseguir fons. Però, de l'altra, l'escala més baixa (comunitat local) és la que coneix millor la situació territorial i, per tant, la més apta per gestionar una àrea concreta. S'han d'articular models de governabilitat que permetin la millor gestió possible.
  4.  
  5. El quadre estratègic general  per als fons estructurals 2007-2013 no tradueix la importància que Europa vol donar als llocs XN2000, i de manera especial pel que fa a la conca mediterrània. Una part (25%) dels fons Feader ja es destina a qüestions ambientals. No es tracta que aquest percentatge augmenti necessàriament, però sí que ho ha de fer la quantia total del programa Feader. El problema en aquest camp és que els fons Feader provenen de la PAC, el pressupost de la qual està, de moment, congelat. Seria convenient crear mecanismes que descongelessin aquests fons amb criteris ambientals.
  6.  
  7. Els instruments de finançament específic previstos en l'actualitat tampoc no són suficients. A més, existeix l'horitzó que la CE suprimeixi alguns programes de finançament com ara el Life-Nature i el Life-Environment. La intenció de la CE és que els estats membres assumeixin la major part del finançament mitjançant la definició de prioritats de conservació i la integració del finançament amb el d'altres sectors, com ara l'agricultura. En tot cas, per a projectes concrets de conservació es considera necessari que la CE restauri els programes Life-Nature i Life-Environment, així com assolir una ràpida consolidació econòmica i temporal del Life+.
  8.  
  9. Els fons es poden gestionar de diverses maneres. Des de la menys convenient de les compensacions i els ajuts de l'administració, fins a pagaments per serveis ambientals, passant per inversions per incentivar les bones pràctiques. En alguns supòsits, tanmateix, les compensacions poden ser necessàries. I en tots els casos s'estima molt eficaç que els fons els puguin gestionar directament els organismes gestors dels espais.
  10.  
  11. En qualsevol cas, atesa l'escassetat de recursos econòmics, és imprescindible anar cap a una lògica de prioritats i assumir-la. Per a una millor definició, aquestes prioritats s'han d'establir de manera transversal, és a dir, en diàleg amb altres sectors d'activitat i amb les administracions; això permetrà a més el foment de la confiança entre els actors implicats.
  12.  
  13. El sector ambiental i el sector agrari estan estretament entrellaçats. Fins ara, els espais protegits es caracteritzaven, en general, per tenir poca superfície agrícola, però la XN2000 ha integrat molts espais agrícoles que disposaran de figures de protecció ambiental. Així doncs, una part dels fons agrícoles pot revertir en el finançament d'espais de XN2000. Això comporta la participació activa del sector agrícola en l'elaboració dels plans de gestió dels espais de la XN2000 i en la seva aplicació posterior.
  14.  
  15. Una gestió participativa, que integri  tots els actors és la millor per trobar mecanismes de finançament i per mitigar recels, sempre que es faci de manera creativa i distesa. A la societat civil, s'hi poden trobar les solucions més imaginatives. S'han de buscar projectes en positiu, que suscitin entusiasme, per frenar les ànsies revisionistes d'alguns estats membres en relació amb XN2000.
  16.  
  17. Molts espais ja gaudien d'un estatus de protecció i d'una gestió adequada abans de la inclusió en la XN2000. Això implica que, en aquests llocs, els instruments financers ja hi són presents i únicament cal buscar fons addicionals per a projectes concrets. A més, s'ha de traslladar l'experiència de gestió d'aquests espais ja protegits als llocs N2000 no gestionats amb anterioritat.
  18.  
  19. La CE anima a aprofitar la XN2000 com a font de desenvolupament econòmic local que és. Cal que el programa Natura 2000 s'integri en els programes de desenvolupament rural. Un instrument interessant seria la formulació de Plans Integrats de Desenvolupament Rural Sostenible.


interest