Inauguració


Dijous, 26 d'octubre del 2006


 

Josep Mayoral
Diputat President de l'Àrea d'Espais Naturals
Diputació de Barcelona

Resum de la salutació

Aquesta primera gran convocatòria de la Comissió de treball d'Espais Naturals de l'Arc Llatí, un àmbit d'espais naturals constituït fa quinze mesos, vol posar sobre la taula el compromís del món local envers els espais naturals i la capacitat de reflexió col·lectiva. Les províncies de Barcelona i Málaga (Espanya), Salerno i La Spezia (Itàlia) i Gard i l'Hérault (França), han pilotat aquesta feina amb la voluntat i la vocació de fer una reflexió quotidiana dels espais naturals.

 

Ramon Luque
Director General de Medi Natural
Generalitat de Catalunya

Resum de la intervenció

En arribar a la Generalitat l'any 2003, el nou govern es va trobar la Xarxa Natura 2000 sense una aprovació de la Unió Europea (Catalunya havia fet una proposta d'un 19% de xarxa natural). La proposta de la Unió Europea era clarament insuficient i a més a més mostrava una falta de coherència respecte als valors naturals de casa nostra. Aturar la pèrdua de diversitat és un repte europeu molt important. Per això, en aquests dos últims anys, el departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya s'ha esforçat per tirar endavant una nova proposta, suficient i coherent amb la riquesa del patrimoni natural. Després de dos anys de debat social i polític, i de contrast amb la comunitat científica, tot just fa un mes que s'ha arribat a una decisió política (elevada al Ministeri de Medi Ambient espanyol i després a la Unió Europea) on es proposa incloue a la Xarxa Natura 2000 un 30% de territori. Aquesta proposta ha portat a una llei de mesures del medi ambient, aprovada pel Parlament. Segons aquesta llei, el règim territorial de les zones LIC (Llocs d'Importància Comunitària) i ZEPA (Zones Especials de Protecció de les Aus) passa a tenir el règim de sòl no urbanitzable. Això suposa una garantia de protecció superior a la prevista literalment per les directives.

Hem pogut constatar el debat profund i seriós que ha suposat la implantació de Xarxa Natura 2000 a Catalunya. Tanmateix la gent del territori es demana:

  • quin territori tindrà definitivament la nova Xarxa Natura 2000?
  • què es podrà fer i què no es podrà fer? (és necessari aclarir-ho a propietaris forestals, agricultors, ramaders).
  • amb quin suport econòmic comptaran les persones que vulguin seguir visquent al territori? (la Xarxa ha de ser una oportunitat i no un obstacle).
  • de quines compensacions econòmiques es disposarà en cas d'impedir-se algunes tasques agrícoles o ramaderes?

A part de la coherència i la suficiència d'aquesta nova proposta, Disposem ja a Catalunya d'un instrument tècnic de primer ordre, amb una sèrie de directrius de gestió consensuades entre departaments de govern i territori, que permetrà reflexionar a les regions europees a l'hora de desplegar i d'implementar la Xarxa Natura 2000.

Pel que fa al finançament de la Xarxa, crec que s'ha perdut la gran oportunitat de crear un fons específic, ja que la Comissió Europea ha donat una resposta clarament insuficient. És necessari l'esforç suplementari dels governs estatals i regionals, així com de les administracions locals. És fonamental unir els esforços dels agents socials, ajuntaments, diputacions i altres entitats, per poder actuar de manera coherent amb la riquesa del patrimoni natural de la nostra terra.

 

Antonio Fernández de Tejada
Jefe del área de Espacios Naturales
Ministerio de Medio Ambiente

Resum de la intervenció

Cal felicitar a la Diputació perquè segueix abordant aspectes clau d'unes directives que ja tenen 15 o 20 anys. També felicitar a la Generalitat per la nova proposta de la Xarxa Natura 2000, que es troba en un punt de canvi molt fort. Els principals temes que s'estan abordant són dos: si els espais de la Xarxa Natura 2000 ha de tenir categoria d'espai natural protegit a tot arreu (hi ha diferents enfocaments sobre això), i el del finançament. El famós article 8 de la directiva europea (el que habilita la possibilitat de finançament de la Xarxa Natura 2000), va ser pràcticament una imposició espanyola. La directiva de la Comissió Europea va bloquejar el text fins que no es va aprovar aquest article. Últimament, s'està en procés de replantejar el finançament. És important recordar que la Xarxa va néixer amb una vocació europea al cent per cent, i així s'ha de gestionar si vol ser coherent. No es tracta d'un concepte local, regional o estatal, sinó plenament europeu.

 

Josep Mayoral
Diputat President de l'Àrea d'Espais Naturals
Diputació de Barcelona

Resum de la intervenció

L'Arc Llatí és una organització de ens provincials de quatre estats: Portugal, Itàlia, França i Espanya. Aquests tres darrers, els països de l'Arc de la Mediterrània, en són els elements vertebradors. L'Arc Llatí és una institució amb més de 7.600 municipis, 2.500 dels quals estan enclavats en espais protegits. Hem de destacar que ens trobem davant d'una realitat d'una potència extraordinària. El dia a dia de milers, de milions de persones. El món local vol ser proactiu, protagonista en la preservació dels espais naturals. La millor gestió és la que es fa més a la vora del territori, la que té com a protagonistes els ciutadans i les ciutadanes de l'espai físic en el que viuen. Des de l'Arc Llatí es vol enfocar la reflexió de la Xarxa Natura 2000 de manera col·lectiva. El món local vol ser actiu per fer de la Xarxa Natura 2000 allò que és: una gran oportunitat. En un territori convuls com el mediterrani, la dificultat de conservació és prou evident. Només a la província de Barcelona, la xarxa de Parcs Naturals de la Diputació hi han més de 100.000 hectàrees de territori protegit, això comporta un treball, difícil i complex, amb cent ajuntaments. Aquest treball implica una vocació i un compromís específic amb el territori. Cal fer referència al debat del paper dels ajuntaments en el sector urbanístic, que sembla haver-se posat de moda a Espanya. Un debat amb més vocació de titular que de reflexió. El món local ha estat precisament un dels grans preservadors del territori. El que cal és reclamar un planejament més compartit, que parteixi dels ajuntaments, i d'aquí cap a la Generalitat i cap al Govern. Només així es poden evitar els errors de planificació urbanística. És el moment per reclamar, des del món local, la fi de determinat liberalisme del sòl. Es fa necessària una planificació concertada per articular les polítiques de defensa dels espais oberts de la Mediterrània.

Considero necessària una nova manera d'orientar la política europea. Sense connexió amb el món local, Europa és l'Europa dels buròcrates. Europa ha de sortir de Brusel·les i avançar cap a noves polítiques actives en matèria de defensa del territori. És imprescindible que sàpiga sumar les aportacions del món local.

Un altre objectiu, ha de ser millorar el finançament d'aquestes polítiques, un tema que de moment no està resolt. S'ha d'implicar a la Unió Europea en el diàleg, per obtenir el finançament necessari. Xarxa Natura 2000 ha de ser l'oportunitat de donar un tomb a certes pràctiques en el territori. L'àmbit Mediterrani, ric en cultures i en conflictes, és l'àmbit per plantejar solucions als nous reptes i per encetar el diàleg entre el nord i el sud.

En conclusió, cal obrir l'etapa de la presència activa del món local en la definició de les grans polítiques territorials, en especial aquelles que fan referència a la definició dels espais naturals.

interest