Consideració de les particularitats mediterrànie: exigències econòmiques, socials i culturals


Ponent:

  • Purificació Canals
    Presidenta de DEPANA
    Vicepresidenta de la UICN

Participants:

  • Matteo Fusilli
    Presidente de Federparchi
  • Claudie Houssard
    Directrice du Conservatoire des Espaces Naturels
    Languedoc Roussillon
  • Carles Castell
    Cap de l'Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial
    Diputació de Barcelona

Moderador / relator:

  • Marià Martí
    Director Gerent / Secretari General
    Consorci Parc de Collserola. Fedenatur

Conclusions

     
  1. A la Mediterrània existeix una sinergia entre diversitat biològica, diversitat paisatgística i activitat humana tradicional. El manteniment d'aquesta darrera al llarg de mil·lennis ha produït nivells de diversitat en aquesta zona que se situen entre els més elevats del món.
  2.  
  3. Aquesta diversitat actualment està amenaçada per processos naturals, com ara la desertificació, els incendis, i altres processos lligats més directament a l'home, com l'abandonament de les zones rurals, una ocupació voraç del territori i una activitat turística de masses.
  4.  
  5. Tradicionalment, la conservació de la natura en l'àmbit mediterrani s'ha dut a terme exclusivament mitjançant la protecció d'espais clarament delimitats. Aquest enfocament no té en compte que la conservació de la matriu ecològica en què se situen aquests espais és imprescindible per al seu bon funcionament. Aquesta visió global de conservació del territori tampoc no s'ha recollit  plenament en els fonaments de XN2000, això no obstant, l'establiment de la XN2000 sí que pot estimular a sustentar el concepte de xarxa d'espais protegits, gràcies als criteris i mètodes que difon.
  6.  
  7. Cal, així doncs, incidir en l'ordenació del conjunt del territori, amb l'estricta protecció d'una xarxa d'espais clarament delimitats i una gradació de protecció del territori circumdant en funció de la seva importància ecològica. Això implica un enfocament multidisciplinar que inclogui aspectes com les infraestructures de transport, l'ocupació urbana, les activitats agràries, el turisme, etcètera.
  8.  
  9. Per implantar la XN2000 d'acord amb aquest enfocament global, cal fer un esforç per vèncer les reticències de la població local temorosa de perdre possibilitats de desenvolupament econòmic. Aquestes resistències són especialment sensibles als països mediterranis. Així doncs, la implantació de la XN2000 hauria d'estar integrada en un model econòmicament sostenible i socialment equitatiu. Això serà possible únicament mitjançant l'articulació d'un lideratge polític local que instauri un veritable governament que integri tots els actors socioeconòmics en veritables parlaments locals per fer mutus els interessos i conciliar-ne els usos.
  10.  
  11. Els espais mediterranis de la XN2000 tenen un potencial de turisme sostenible molt important, el qual pot contribuir al desenvolupament econòmic de la població local. Aquest element ha de ser un incentiu contra l'abandonament de les pràctiques agrícoles tradicionals. Per això, s'han d'establir contractes amb els agricultors i propietaris forestals de manera que adquireixin una funció social predominant en el projecte.
  12.  
  13. Per bé que la gestió dels espais de XN2000 que ja gaudeixen d'un estatus previ de protecció és poc conflictiva, la d'aquells espais que no gaudeixen d'aquest estatus és més problemàtica als països mediterranis a causa de la manca d'òrgans gestors que facin de mediadors als conflictes. Aquest inconvenient reforça la necessitat de la concertació i la participació dinàmica  intersectorial.


interest