La gastronomia del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac


Els productes alimentaris i la cultura gastronòmica del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac són el fruit d'un paisatge singular, un clima típicament mediterrani i uns habitants que han tingut cura de les tradicions i els productes de la terra. Les característiques geomorfològiques de les parts altes del massís de Sant Llorenç del Munt i de la serra de l'Obac, amb els seus roquissers de conglomerats, són poc adients per a una ocupació i unes activitats humanes estables, si més no per la manca de sòls cultivables i de pastures. Per aquest motiu, els habitants dels massís s'han establert secularment a les parts baixes, allí on els dipòsits al·luvials han facilitat el conreu de la terra, especialment a les valls del riu Ripoll i de la riera de les Arenes, sobretot a mesura que s'entra en contacte amb la plana vallesana. En el decurs dels anys, la població va patir diverses fluctuacions, però va ser entre els segles xvi i xviii que molts pagesos van consolidar les seves propietats amb l'annexió de molts masos abandonats. Durant el segle xviii tingué lloc un fort creixement econòmic, que va anar acompanyat d'un desenvolupament de la vinya important. En aquella època, els pagesos van excel·lir en la construcció d'elements que els ajudaven a treballar més còmodament i que evitaven que la collita es malmetés. Són les barraques de vinya i les tines de vi, situades enmig de les vinyes antigues, i que, a causa dels canvis produïts al món rural, avui dia moltes es troben engolides pels boscos.

El despoblament que es va viure al camp al llarg del segle xx va portar un descens en l'activitat agrícola, en favor de la recuperació d'una gran part d'extensió forestal que abans estava dedicada al cultiu.

Actualment vivim una reintroducció de l'agricultura ecològica i tradicional en aquestes terres. És un fet rellevant des del punt de vista ecològic i socioeconòmic, ja que ajuda a mantenir el paisatge i la biodiversitat, a prevenir els grans incendis forestals, a mantenir el patrimoni rural, a promoure el turisme i l'educació ambiental, sense oblidar la importància de recuperar el sector primari al parc natural. L'auge d'aquesta agricultura i el consum local de productes alimentaris redueix la importació de productes de fora del territori i es presenta com una estratègia de gestió ambiental de l'entorn i d'implicació social dels habitants dels municipis.

Pel que fa a la promoció turística local, el procés de restauració i recuperació del patrimoni que, per exemple, han tingut les tines de vi a les valls del Montcau, amb el traçat de rutes i visites guiades, és un exemple d'activitat que afavoreix la promoció i sensibilització amb relació al patrimoni cultural i gastronòmic de la zona.

Alhora, el procés d'adhesió del Parc Natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS) és una nova mostra de la voluntat del parc de treballar en la millora contínua del desenvolupament de l'activitat turística, tenint en compte les necessitats del medi ambient, la població i les empreses turístiques locals per l'aplicació dels principis de sostenibilitat. Al parc hi podem trobar una gastronomia de qualitat, feta a partir de les matèries primeres que exigeix la millor cuina, que es concreta en plats tan coneguts com el poti-poti de Mura, l'amanida navarclina o el bacallà a la talamanquina, entre d'altres.

interest

Mapa del Parc a taula

Mapa del Parc a Taula