caes

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac

Navigation

El paisatge dels vessants mitjans

Aquest sector de Sant Llorenç del Munt, definit entre els 700-800 m i els 300-400 m, correspon a relleus, en conjunt, més suaus que els més alts, en disposició de graderia ampla tallada perpendicularment pels torrents i rieres.

La litologia correspon al mateix tipus de conglomerat que els sectors superiors, amb intercalacions de gresos que hi adquireixen més importància. Són abundants les formes ruïniformes montserratines, menys esveltes que les de Montserrat en relació amb el sistema de diaclasis. El clima d'aquest sector es pot definir com típicament mediterrani amb temperatures mitjanes al voltant dels 15°C i precipitacions anuals que no superen els 600 m. La sequedat de l'estiu és més acusada i més prolongada ja que es manté des de juliol fins a mitjan de setembre. El caràcter torrencial de les pluges de tardor ocasiona la formació de nombroses torrenteres que s'encaixen profundament.

La vegetació potencial d'aquesta unitat de paisatge seria, en general, l'alzinar mediterrani (Quercetum ilicis galloprovinciale) del qual en resten alguns sectors ben constituïts i conservats, encara que no molt extensos.

L'acció antròpica és més important i més acusada que en el cas anterior, en relació amb el nombre d'explotacions agràries tradicionals establertes a partir de l'edat mitjana, en relació amb el paper de refugi per a la població que a través de la història ha representat la muntanya en moments determinats. A partir de la fundació del monestir de Sant Llorenç, tots els sectors cultivables van ser ocupats per l'agricultura, iniciant-se una explotació agrària de tot el conjunt del massís. Les masies, que depenien bàsicament del monestir, es localitzen en els sectors de sòls al·luvials que permeten els conreus. Les més importants les trobem a la conca de la riera de les Arenes, al riu Ripoll, de la vall de Santa Agnès, i Vall d'Horta, entre d'altres, entre els 525 i els 700 metres. En un principi, tenien un clar caràcter d'explotació autàrquica que aviat va evolucionar vers l'explotació de la vinya i altres conreus mediterranis, l'explotació dels bosc especialment el carbó d'alzina i la llenya. Al segle XIX, en relació amb el problema de la fil·loxera, les vinyes es multiplicaren de manera que tots els vessants que ho permetien es cobriren de feixes amb parets de pedra seca que anaren escalant la muntanya arribant als 900 metres. D'aquest paisatge agrícola que transformà profundament el natural en queden abundants testimonis sota del bosc actual.

Posteriorment a l'abandó de la vinya, es va procedir a la plantació dels bosc de pi, generalment pi blanc de creixement ràpid i fàcil explotació de la fusta de qualitat mitjana. En alguns sectors, es plantà la pinassa que s'estengué molt ràpidament en els espais més apropiats a les seves exigències ecològiques.

Els resultats d'aquesta transformació del paisatge natural fou la constitució d'una sèrie d'unitats de paisatge antropitzat més o menys allunyats del paisatge natural i del potencial que signifiquen diferents moments de l'evolució vers un nou equilibri.

Les fàcies que tenen més representativitat són:


2.1 Els vessants mitjans del nord-oest i del nord-est

L'explotació intensa de l'alzinar per a la producció de carbó ha conduït a la transformació del bosc primitiu en pinedes de pi blanc en moments diferents de l'evolució i en estats molt contrastats. Mentre sectors presenten un bosc relativament dens de pi amb un sotabosc propi de l'alzinar amb alzines tant en l'estat arbustiu com en el de mida herbàcia, el que indica la regeneració del bosc potencial, aquest sotabosc molt dens evita l'erosió que resta bastant reduïda, malgrat el pendent, altres són boscos clars i pobres amb sotabosc de brolles, i amb forta erosió.
 

2.2 Els vessants mitjans orientats al sud i al sud-est

En aquests sectors, en què la orientació accentua la importància de la radiació solar i consegüentment de l'evapotranspiració de la vegetació, quasi no es pot parlar de bosc ben constituït sinó de brolles arbrades amb pi blanc. La reducció de l'ombra que proporcionen als arbres, afavoreix l'establiment d'espècies més heliòfiles, que constitueixen el pobre sotabosc de les esclarissades pinedes de pi blanc. Molts d'aquests espais són, per altra banda, els més freqüentats per la població dels nuclis pròxims que hi busca llocs d'esbarjo. L'erosió hi és molt important de tal manera que és freqüent veure les arrels dels arbres.
 

2.3 Els vessants mitjans orientats al nord

Aquest vessants, al principi del segle XX van ser replantats amb pinassa (Pinus nigra) bàsicament per a l'explotació de la fusta. El seu caràcter submediterrani va permetre una bona adaptació a aquests sectors més ombrívols expansionant-se i barrejant-se amb altres espècies de pi. El sotabosc d'aquests boscos de pinassa correspon al de l'alzinar muntanyenc si bé amb una proporció elevada de plantes mediterrànies més pròpies de l'alzinar mediterrani típic amb plàntules d'alzina i de roure martinenc. És un bosc molt bonic i amb determinats sectors ben conservats que cal mantenir i millor.


2.4 Les torrenteres i rieres

Les abundants torrenteres que solquen aquests vessants representen sectors lineals amb disposició d'aigua generalment subàlbea que pot ser aprofitada per la vegetació, no obstant això, les avingudes són d'una gran pobresa de sòls ja que aquests són arrossegats periòdicament vers les àrees inferiors. La vegetació és pobre i es redueix a una comunitat pionera d'alzinar muntanyenc, la del roldor i romaguera o sigui del Rubo-coriarietum amb lianes com la romaguera (Rubus ulmifolius), la rosa (Rosa canina) i altres plantes com el roldor (Coriaria myrtofolia). Aquest tipus de vegetació disposa d'un sistema radical capaç de penetrar entre els còdols i arribar als sectors més humits del sòl.

El paisatge dels vessants inferiors i peus de muntanya

Els sectors més baixos, per sota dels 300-400 m, cal considerar-los com els constituents de la tercera gran unitat de paisatge de Sant Llorenç.



El clima mediterrani és aquí més sec i càlid que en el tram mitjà de la muntanya, les precipitacions se situen al voltant dels 500 mm anuals i les temperatures mitjanes es mantenen al voltant dels 15°C.



La litologia és més variada ja que apareixen, a més de l'alternança de conglomerats i margues, afloraments més antics (paleozoics i triàsics) de pissarres, esquists, granits i calcàries i altres de més recents (quaternaris) als que, conjuntament amb el propis dels rius i torrenteres que tenen aquí més importància, s'hi afegeixen els materials de peu de muntanya en forma de mantells col·luvials.



Aquests fets no comportarien pas importants variacions en el paisatge potencial que continuaria siguent l'alzinar mediterrani o alzinar amb marfull. En aquest sector, la forta acció de l'home ha originat profunds canvis. Així, la fàcil accessibilitat des de la plana, els pendents generalment bastant suaus i l'abundància de sòls aptes per al conreu així com la proximitat als nuclis urbans han estat la causa de la profunda i variada transformació del paisatge que ha fet aparèixer un conjunt variat i contrastat, amb freqüència molt allunyat del potencial. L'home ha intervingut en les mateixes formes del relleu; la desaparició pràcticament total de la vegetació ha conduït a què la forta agressivitat erosiva de torrents i rieres originen turons de parets verticals i forts encaixaments de la xarxa fluvial.



Les fàcies o tipus de paisatge que més s'hi destaquen estan relacionades amb els usos i graus de transformació antròpic. Les unitats més importants són:

 



3.1 Les urbanitzacions
 

Els sectors més profundament alterats corresponen a les urbanitzacions que ocasionen, no solament modificacions en la mateixa topografia, sinó profunds canvis en la repartició de l'aigua superficial. Asfaltar el paviment i convertir-lo en totalment impermeable fa que les aigües vagin a parar a determinats punts ocasionant nous i recents sectors d'erosió especialment si les conduccions no són del tot correctes.


Les urbanitzacions concentren població dins el paisatge més o menys natural, ocasionant acumulacions de deixalles i destrucció del sotabosc verd, augmentant el material fàcilment inflamable i causant molts dels incendis forestals amb el consegüent perill per a la població de la urbanització.

 


3.2 Els camps de conreu
 

En aquest sector, encara resten caps de cultiu funcionals on s'hi cultiven conreus pràcticament residuals, sent molts els que han estat abandonats cobrint-se de plantes pioneres. Els camps actuals representen un paisatge marginal en vies de desaparició que necessita una transformació ràpida vers altres funcions d'interès actual.
 

 

3.3 La vegetació residual


Les brolles de romaní i bruc d'hivern constitueixen importants sectors en relació amb camps abandonats allà on el bosc ha estat totalment destruït. De vegades, com ja hem indicat, aquestes brolles constitueixen el sotabosc d'una pineda esclarissada. La pressió constant de la població que els considera sectors d'esbarjo impedeix tota evolució natural d'aquesta vegetació.

 


3.4 Les àrees cremades

 

Els sectors de vegetació residual han estat els més afectats pels incendis que s'han propagat, amb freqüència, a d'altres amb vegetació molt més rica i amb un millor estat de desenvolupament. Els incendis, que tenen un historial conegut en l'àmbit mediterrani, han assolit recentment una intensitat molt forta afectant sectors molt importants tant per la qualitat com per la seva extensió. L'augment de les activitats d'0ci i la disminució de la vigilància per l'abandó de les masies i conreus ha ocasionat, conjuntament amb amb problemes climàtics temporals, aquest augment. La manca de possibilitats d'apagar un foc petit de manera immediata és en realitat el problema més important. L'extinció ràpida del foc és l'únic remei eficaç.
 

En aquest sector´, l'estudi de la forma de poder regenerar la vegetació el més ràpidament possible és la millor manera d'evitar l'erosió d'un sòl que les pluges que incideixen directament ocasionen, allargant extraordinàriament el temps natural de recuperació.

#language("interest")

Mapa de Sant Llorenç

Mapa de Sant Llorenç