La font d’Horta es troba al Parc el Foix, molt pròxima al nucli urbà de Castellet, i accessible des de la carretera que uneix Castellet amb la Gornal. L’afluència de visitants estava comportant el deteriorament de la font i la degradació de l’entorn. Un dels itineraris senyalitzats del Parc del Foix és precisament SL C-91 La font d’Horta. 

La font d'Horta era l'antic safareig del poble de Clariana i es trobava en un punt bastant distant al poble, en l'antic camí del cementiri. Un cop perdut l'ús de safareig, va esdevenir un punt important per a la fauna, com a abeurador de mamífers i lloc de cria d'amfibis. Pel fet de trobar-se en una baga ombrívola i fresca i portar aigua pràcticament tot l'any, també ha estat tradicionalment un indret molt apreciat per veïns i visitants. L’any 2015 s’hi va fer una primera restauració per recuperar-ne l’aigua.

Durant el mes de novembre passat, l’empresa ha reconstruït el mur de pedra seca de l’àmbit de la font que delimita  l’entorn amb l’esplanada superior i el camí d’accés. La restauració d’aquest mur va implicar, prèviament, un desmuntatge d’aquelles restes de l’estructura que es mantenien en peu i la neteja del material dispers per la zona. Posteriorment, s’ha dut a terme la reconstrucció del mur de pedra en sec aplicant una barreja amb morter de calç a la darrera línia, amb la finalitat d’evitar de nou el deteriorament de l’estructura.

Pel que fa a la connexió de l’àmbit de la font amb l’esplanada i el camí d’accés, en el lateral del mur s’ha construït un tram de vuit esglaons de pedra d’entre 0,8 m i 1,8 m d’amplada, que connecta l’esplanada superior i el camí amb la font d’Horta, amb l’objectiu d’ordenar el pas de persones i evitar la creació de dreceres.

A més, s’ha millorat la pica aixecant un mur de pedra en sec a la part posterior per damunt del mur ja existent. D’altra banda, s’ha instal·lat una reixa mòbil per tal d’evitar acumulacions de deixalles i, el deteriorament de l’hàbitat de la microbassa. En aquest arranjament també s’han col·locat estratègicament algunes pedres per permetre l’entrada i la sortida de fauna de petites dimensions. La reixa s’ha adaptat per permetre el pas de fauna.

Durant el sanejament del darrere de la font, s’ha descobert una antiga estructura de pedra que sembla un antic aljub que alimentava la font. Degut al mal estat, però, s’ha tapat per evitar la degradació de l’estructura.

Els marges que constitueixen la bassa principal han estat reconstruïts parcialment. S’ha conservat el mur existent en aquells trams que es trobaven en bon estat i s’ha reconstruït de nou el mur amb pedra en sec en aquells altres trams que presentaven un major grau de deteriorament. Posteriorment, s’ha dut a terme el coronament amb morter de calç en tots els marges de la bassa. També s’ha fet una neteja del material acumulat a l’interior de la bassa principal.

Dins de la bassa principal s’ha creat una segona bassa, de dimensions més reduïdes i amb una profunditat màxima de 0,5 m, així com un canal que permet la connexió entre l’estructura que conforma la pica i la bassa secundària. Amb l’objectiu que aquesta segona bassa esdevingui un punt d’aigua permanent, tant la bassa com el canal que connecta amb la pica han estat impermeabilitzats amb argila bentonita. Posteriorment, s’han reubicat part de les terres extretes durant l’excavació.

En el lateral esquerre del mur de la bassa on es troba la pica s’han fet dos esglaons i un marge de pedra que permeten l’accés des de l’àmbit de la font a l’interior de la bassa principal. Així mateix, s’ha generat un petit mur de pedra per tal de tancar un dels accessos de la font i centralitzar l’accés únicament per dos punts. Finalment, s’ha dut a terme la neteja d’una canalització de pedra existent que connecta la font d’Horta amb la bassa principal.