El recital s’emmarcava en el cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges, dins el programa Viu el parc, en la seva arribada a l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, el qual col·labora amb Fundació Jacint Verdaguer en aquest territori.

El pati de la Casa Museu Verdaguer es va fer petit per acollir una vesprada poètica carregada d’energia, profunditat i molta carn, a càrrec de tres joves poetes catalans: Maria Isern (Vic), Pol Guasch (Tarragona) i Guillem Gavaldà (Cerdanyola del Vallès). Tots tres comparteixen generació i han estat els guardonats amb el jove Premi Francesc Garriga de Poesia, convocat per les editorials LaBreu, Buc, AdiA i Cafè Central amb el patrocini de la Fira LiberisLiber.

Els primers acords de “Millonària” de la cantant Rosalía resonaven en el pati mentre les darreres persones del públic buscaven un lloc entre el pati i la terrassa de la Casa Museu Verdaguer, tota una declaració d’intencions que marcà el tarannà d’un recital que ens deixà entreveure una generació de poetes compromesos amb la seva realitat, d’alta sensibilitat i molt hàbils amb el joc amb d’altres disciplines artístiques.

Les veus d’Isern, Guasch i Gavaldà s’encavalcaren i dialogaren amb bases rítmiques i melodies mentre Ona Fusté s’escolava entre el públic amb accions de gran bellesa: un roc va entrar a escena rodolant; una cinta mètrica mesurava les distàncies entre els cors dels assistents; la ballarina, enfilada a dalt del terrat, cridava a viva veu.

Els poetes van recitar a cor i de manera individual textos propis i d’altres autors com Palau i Fabre, Rosalia, Anna Dodas, Víctor Català, Ausiàs March, Berta Piñán i Albert Ballasc. El collage de veus i autories va traçar un camí en què les veus es confonien i es desdibuixaven. El recital es va tancar amb interpretació pròpia d’una altra cançó de Rosalía.

En aquest enllaç podeu descarregar-vos el programa del cicle Poesia als parcs. Lletres i paisatges 2019.