El dissabte 10 de juliol a la tarda es va celebrar l’acte central de commemoració del primer centenari de l’inici de les excavacions a càrrec de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) a Olèrdola, una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya i espai emblemàtic del Parc d'Olèrdola.

Els actes commemoratius van tenir inici amb "100 anys després... Ahir i avui de la recerca arqueològica", una visita comentada que va fer viatjar els assistents a través dels espais patrimonials on l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va actuar entre els anys 1921 i 1928. La visita va mostrar la tasca pionera que es va realitzar aleshores en la recerca arqueològica, dirigida per Maties Pallarès, que va fer aflorar el passat ibèric, romà i medieval; i la restauració de l’església de Sant Miquel, dirigida per Jeroni Martorell.

Un cop acabada la visita, davant la recepció del Museu es va desenvolupar l’acte institucional amb representants del Museu d'Arqueologia de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural així com dels Serveis Territorials de Barcelona. També hi eren presents representants de la Diputació de Barcelona (Pere Pons, diputat de l'Àrea d'Infraestructures i Espais Naturals, i Santi Llacuna, director dels parcs del Garraf i d'Olèrdola) i d'entitats i institucions penedesenques com l'alcalde d'Olèrdola i l'alcaldessa de Sant Margarida i els Monjos o l'Institut d'Estudis Penedesencs, entre altres. La descoberta d’una placa commemorativa i una copa de vi del Celler Torreblanca van cloure l’acte.

Concert espectacle de Lídia Pujol

Finalment, Lídia Pujol va oferir el concert espectacle "Olèrdola, espai d’amor i llibertat". La proposta, de nova producció, es va adaptar per a l’ocasió i va estar inspirada en les vivències de tots i totes en temps de COVID-19: l’enyorança, el dolor de la pèrdua, la solitud i les situacions més extraordinàries mai viscudes globalment. Acompanyaven Pujol els músics Dani Espasa, teclat, Pau Figueres, guitarra, Miquel Àngel Cordero, contrabaix, i Maryal Ayats, violoncel. El concert es va fer en una feixa propera a les restes medievals i la cisterna romana, un dels espais més privilegiats del jaciment d’Olèrdola. A més de l'espectacle musical, la natura va contribuir amb una magnífica posta de sol.

Propera exposició

Emmarcada en el programa d’actes commemoratius, entre els mesos d'octubre i desembre del 2021 es podrà veure l’exposició "100 anys de les intervencions de l’IEC a Olèrdola (1921-2021)". Comissariada per Núria Molist i amb disseny de Maria Marin i Juan Álvarez, ostrarà a través d’imatges i documents les intervencions que l’IEC va dur a terme a Olèrdola tant en el camp de la recerca arqueològica, amb objectius científics i de recuperació del monument com en el camp de la restauració arquitectònica. L’exposició, amb dates pendents de determinar, estarà present a la seu d'Olèrdola del Museu d’Arqueologia de Catalunya i a la seu de l'IEC a Barcelona.

Olèrdola, 4.000 anys d'història

La commemoració dels cent anys de les primeres accions de l’IEC a Olèrdola vol reconèixer i difondre la tasca feta aleshores. Una tasca que va ser clau per al coneixement científic, la salvaguarda del patrimoni i la promoció del monument. 

Així, entre els anys 1920 i 1928 l’Institut d’Estudis Catalans va realitzar una sèrie d’accions a Olèrdola, després d’una visita de Pere Bosch Gimpera i els seus col·laboradors l’any 1917 (Servei d’Investigacions Arqueològiques). A partir d’aquí es va definir una doble via de treball. Per una banda, la realització d’excavacions, dirigides per Matias Pallarès, va centrar els treballs a definir la cronologia de la muralla i la seva posada en valor i l’existència d’un poblat iber i, d’una altra, la restauració de l’església preromànica i romànica de Sant Miquel, treballs dirigits per l’arquitecte Jeroni Martorell, cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de Catalunya. Aquelles intervencions van marcar tota una dècada en la qual el jaciment va millorar de forma notable i en va augmentar el coneixement, el reconeixement i el valor patrimonial.