L'Estudi de la viabilitat de l’ampliació de la xarxa de transport públic en l’àmbit del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac té com a objectiu donar resposta a les problemàtiques en l’accés i la mobilitat, com són la gran afluència de visitants al Parc Natural en vehicle privat i la sobredemanda d’alguns aparcaments, especialment a l’entorn del coll d’Estenalles. 

Elaborat per Mcrit SL Planning Solutions & Consulting, ofereix dotze propostes i és el resultat del treball de la taula de mobilitat, constituïda per les administracions (ajuntaments, consells comarcals, Parc, Gerència de Serveis d'Infraestructures Viàries i Mobilitat de la Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Ferrocarrils de la Generalitat, Mossos d'Esquadra) i les empreses de transport que operen en l'àmbit del Parc. A més, està oberta a noves incorporacions. Ara, la taula està valorant quines d’aquestes accions es poden portar a terme properament.

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, amb dotze municipis distribuïts entre el Vallès Occidental, el Bages i el Moianès, està envoltat per petits pobles de prop de vuitanta habitants, com Granera, i de capitals comarcals com Terrassa i Sabadell, que concentren més de 200.000 persones. Aquest desequilibri demogràfic fa que alguns municipis aglutinin serveis que altres no poden oferir i fa que la mobilitat molts cops sigui obligada.

L’estudi, que ha abastat tres municipis més de l’entorn, també conclou que la mobilitat al voltant del Parc és, majoritàriament, en vehicle privat i que els pobles tenen importants dèficits en transport públic. A més, s’apunta que la concentració de gran part de la demanda en certs punts provoca problemes mediambientals (d’erosió del territori) i de mobilitat (aparcaments irregulars, sobresaturació d’aparcaments, conflictes amb el veïnat). 

Alta freqüentació al sector central

El sector central és la zona més freqüentada (especialment la Mola, el coll d’Estenalles i el Montcau), i rep fins a un 66 % del volum de visitants, segons dades del 2018. Els sectors oriental i occidental van rebre un 21 % i un 13 % dels visitants respectivament. Segons el comptatges de persones durant els anys 2018 i 2019 al cim de la Mola van pujar 167.000 i 164.000  visitants respectivament (per l’Hort dels Monjos el 86 % i pels Òbits el 14 %). Pel que fa al Montcau, van pujar 39.000 i 40.000 visitants (el 52 % ho fa pel coll d’Eres i el 48 % per coll d’Estella. La major part provenien de Barcelona i de l’Àrea Metropolitana (30 %), Terrassa (24 %), Sabadell (15 %), i altres municipis del Vallès Occidental (3 %). Es detectaven més visitants estrangers.

Més oferta de transport públic

Més enllà de les grans ciutats com Terrassa i Sabadell, existeix una manca de servei de transport públic en autobús al llarg dels municipis petits i mitjans del Parc. En aquest sentit, cal una millora de la cobertura territorial i horària de les línies que hi circulen. Aquest fet incentiva l’ús del vehicle privat i genera problemes de saturació d’aparcaments i d’erosió del territori. El cotxe és el principal mode de transport tant pels que viuen al territori com pels visitants que hi accedeixen els caps de setmana. 

Des del 2001 funciona el Bus Parc, que el 2006 es va integrar en una línia regular de la Generalitat, la M-11. En funció del dia de la setmana, es pot accedir al Parc mitjançant tres línies de bus interurbà que transcorren de sud a nord, la M11 Terrassa-Coll d’Estenalles-Mura (Bus Parc): 7 exp/dia els caps de setmana/sentit (3.713 usuaris), la M12 Terrassa-Rellinars -Castellbell i el Vilar: 4 exp/dia feiner/sentit (5.027 usuaris) i la C3 Sabadell – Castellar del Vallès – Sant Llorenç Savall: 8 exp/dia feiner i 4 exp/caps de setmana/sentit (61.649 usuaris). Les tres línies connecten amb estacions de ferrocarril de Sabadell o Terrassa, amb uns temps d’espera bons.

La proposta és ara ampliar els servei els dies feiners del Bus Parc per comptar amb, almenys, dues expedicions al dia. També es proposa modificar l’horari en caps de setmana i festius i afegir una expedició al vespre, com a mínim a l’estiu, ja que l’últim autobús surt vora les 17 h.  

L’estudi diu que cal incrementar també la cobertura horària i territorial de la línia M12 i ampliar el servei els caps de setmana i festius i ampliar l’actual itinerari de dies feiners per a caps de setmana i festius afegint les parades de Sant Vicenç de Castellet i el Pont de Vilomara-Rocafort. Pel que fa a la C3, caldria ampliar el recorregut de la línia fins a Monistrol de Calders, incrementar el nombre d’expedicions els caps de setmana i festius i crear una línia de la C3 que surti des de Terrassa els caps de setmana i festius. 

Accessibilitat i connexions

Així mateix, es conclou que cal impulsar el servei de transport a la demanda a les zones de baixa densitat. Per això, cal realitzar un estudi detallat de la implantació i demanda del servei en aquells municipis amb menys dotació i necessitat de transport públic. També cal millorar l’accessibilitat a les parades de bus.

Per potenciar la visibilitat i difusió del servei d’autobús cal elaborar un programa de participació ciutadana per rebre suggeriments i informar. També es vol fomentar les portes d’entrada amb connexió amb el tren, per això caldria impulsar campanyes publicitàries que indiquin els principals punts d’interès turístic als quals es pot accedir des de cada una de les estacions. I, a més, cal senyalitzar i adequar els itineraris des de les estacions de ferrocarril cap a equipaments del Parc o línies d’autobús.

Eixos principals i aparcaments

Pel que fa a la xarxa viària, hi ha tres eixos principals (B-122, BV-1221 i B-124) que penetren dins del Parc i el travessen en direcció nord-sud. No hi ha cap eix horitzontal que permeti el desplaçament est-oest. Els dies de major afluència de visitants es detecten indisciplines d’estacionament a l’entorn de la carretera BV-1221. El nombre de vehicles mal aparcats poden superar les 500 places. La mala praxi en l’aparcament i la sobrefreqüentació de visitants genera problemes per a la seguretat viària i dels vianants, problemes de circulació, mala experiència per al visitant i impacte ambiental en zones d’alt interès ecològic i paisatgístic.

Una proposta clau és habilitar aparcaments dissuasius de forma estratègica així com instal·lar panells d’informació variable sobre l’ocupació dels aparcaments més saturats. En aquest sentit es diu d’instal·lar aquests panells prop de l’aparcament ubicat a la carretera de Matadepera, a l’altura de la plaça Antoni Escudé (Terrassa). En funció de la demanda, se’n podria instal·lar a altres carreteres d’accés al Parc Natural.

També es proposa restringir comportaments del vehicle privat contra l’interès general impulsant una estratègia que advoqui per reduir l’ús del vehicle privat i la contaminació associada i fer restriccions de l’aparcament als punts on es detecten indisciplines (carretera BV-1221). Per això, s’instal·laria senyalització vertical i horitzontal de prohibició. També es proposa fomentar el vehicle compartit reservant places d’estacionament en aquells aparcaments més saturats del Parc, per tal de fomentar que els visitants no hi accedeixin amb vehicles diferents.