Durant l'època de reproducció, els guardes del Parc Natural i els Agents Rurals fan el seguiment anual conjuntament. Aquest any, en veure el niu que les àguiles arreglaven més, amb aportacions de branques verdes, i conscients de la presència d'un corriol que hi passava molt a prop, ja a inicis de febrer es va restringir el pas de persones per aquell sender. Amb la situació de tancament comarcal a causa de la COVID-19, el nombre de persones a la muntanya va augmentar molt, també en la zona de cria de les àligues.

La parella de cuabarrades va iniciar la posta dels ous a finals de febrer en aquest niu. El 9 de març es va observar el niu buit, després va arribar la femella, però no s'ajocava per covar els ous. En aquell moment, just passaven tres persones pel corriol i els guardes del Parc Natural de Sant Llorenç van observar que van fer cas omís dels rètols que indicaven la prohibició del pas. A continuació va arribar el mascle amb el pap ple, per tant no van abandonar la nidificació per falta de menjar. 

Quan una parella fracassa acostuma a ser perquè un dels adults ha mort, hi ha hagut molts dies de pluja o bé poc aliment. En aquesta ocasió, però, els tècnics creuen que la causa principal ha estat la hiperfreqüentació de persones a la zona. Per això, des del Parc Natural es recorda el deure que tenim tots de respectar la normativa per garantir la conservació d’aquesta espècie, un rapinyaire inclòs en el Llibre vermell de les aus d'Espanya en la categoria "En perill" i que apareix com a "Vulnerable" a la Llista d'espècies silvestres en règim de protecció especial.

Segons SEO BirdLife, la principal amenaça per a l'espècie resideix en un alt índex de mortalitat adulta derivat de la persecució directa (trets, trampes o verins en vedats de caça menor) i de l'electrocució i la col·lisió amb línies elèctriques. A més, es veu considerablement afectada per la transformació de l'hàbitat (infraestructures, reforestacions que impliquen un descens del seu aliment), l'escassetat de recursos tròfics (motivada fonamentalment per les malalties del conill) i les molèsties humanes en àrees de cria. També s'ha citat la competència amb el voltor comú i l'àguila real pels llocs de nidificació.