caes

Sant Llorenç-Obac Destaca la preservació del connector ecològic amb Montserrat

La proposta d'ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac sumaria 5.852,90 hectàrees de vuit municipis, un 42,7 % més

30/03/2023

El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac treballa en l’ampliació del seu àmbit en els municipis de Terrassa, Matadepera, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbell i el Vilar, el Pont de Vilomara i Rocafort, Rellinars i Sant Vicenç de Castellet. La proposta suposa afegir un total de 5.852,90 hectàrees addicionals a les 13.693,78 hectàrees actualment protegides, el que suposa un augment del 42,7%. Amb aquesta ampliació, es crearia una connectivitat ecològica entre el Parc Natural de Sant Llorenç i el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, especialment la Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la Serra de Collcardús (Vacarisses i Viladecavalls) com a connector ecològic terrestre principal. 

Entre el mesos d’agost i octubre de 2020, els ajuntaments de Terrassa, Vacarisses, Matadepera i Viladecavalls van adreçar els respectius acords de Ple instant a la Diputació de Barcelona, i a la Generalitat de Catalunya a l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac en el seus termes municipals.

Posteriorment, durant l’any 2021, també ho van manifestar per mitjà d’acords dels seus plens respectius el Pont de Vilomara i Rocafort, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet. El municipi de Rellinars també s’ha inclòs en la proposta per donar coherència territorial a tot l’àmbit, malgrat que el Ple de l’ajuntament no ho ha acordat. Viladecavalls i Castellbell i el Vilar s’incorporarien així als municipis del Parc.

La proposta és a punt per ser comunicada a la Generalitat de Catalunya. Caldrà renovar el conveni o fer-ne un de nou entre Generalitat i Diputació de Barcelona per regular la col·laboració entre ambdues institucions per a la validació dels estudis previs i la redacció del Decret d’ampliació, document que haurà d’aprovar el govern de la Generalitat en els propers dos anys o més.

Objectiu general

L’ampliació permetria augmentar de manera definitiva el nivell de protecció d’aquests espais i afavorir que siguin beneficiaris dels programes de gestió i conservació, vigilància, prevenció d’incendis i de senyalització que la Diputació de Barcelona, com a òrgan gestor impulsa en l’àmbit del Parc Natural, i d’altres que puguin preveure altres administracions.

La proposta d’ampliació del Parc Natural dona coherència als diversos límits d’espais naturals protegits i instruments de planificació del medi natural que concorren en l’espai natural (Parc Natural, PEIN i Xarxa Natura 2000), amb objectius i determinacions molt similars, de manera que s’harmonitza i equiparen pràcticament en un sol límit l’espai natural protegit a fi i efecte de facilitar una gestió més eficaç i integrada del conjunt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i tractar-ho com una totalitat.

Context socioeconòmic 

Des del punt de vista socioeconòmic, la proposta tècnica s’ha completat amb l’encàrrec de la redacció d’un estudi de viabilitat econòmica financera de l’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, realitzat l’any 2022. L’estudi referit conté una anàlisi del marc socioeconòmic territorial actual i una valoració monetitzada de les funcions econòmiques i socioambientals. De l’estudi es desprèn que, amb l’ampliació, les activitats productives augmentarien en un 36,3%, i els serveis ecosistèmics un 36,7%. 

Les conclusions principals de l’estudi, pell que fa a les funcions socioambientals, posen en valor el rol que compleixen els espais naturals gestionats per incrementar el benestar de la població. En el cas de l’ampliació del Parc Natural, els fluxos socioambientals que es generen en un any són 22,55 vegades més grans que els pressuposts que s’estima es destinaran a la seva gestió, el que posa en relleu l’alta rendibilitat d’aquestes actuacions públiques que permeten garantir la seva missió d’augmentar el benestar de la població del país.

Abast geogràfic de la proposta

En termes de superfície ampliada, la proposta suposa afegir un total de 5.852,90 hectàrees addicionals a les 13.693,78 hectàrees actualment protegides, en total serien 19.546,68, el que suposa un augment del 42,7%. Per municipis, la distribució de superfícies vigents i d’ampliació és Terrassa (763,1/1.740,60 hectàrees), Matadepera (1.643,30/170,7 ha), Vacarisses (1.052,80/1285,30ha), Viladecavalls (450,4 ha noves), Castellbell i el Vilar (596,6), el Pont de Vilomara i Rocafort (1.052,40/195,3 ha), Rellinars (673,30/747,8 ha) i Sant Vicenç de Castellet (221,6 /666,2ha).

Connectivitat ecològica 

Nombrosos estudis de base posen de relleu la importància de garantir i potenciar la connectivitat ecològica entre el Parc Natural de Sant Llorenç i el de Montserrat, especialment la Zona d’Especial Conservació (ZEC) de la Serra de Collcardús (Vacarisses i Viladecavalls) com a connector ecològic terrestre principal. En aquest sentit, la proposta posa de relleu la necessitat de protegir aquests connectors ecològics, bàsicament  els mateixos  que  ara  proposen  els municipis  com a àrees d’ampliació.

Aquest connector existeix i funciona malgrat totes les infraestructures viàries que el limiten i condicionen. Amb l’ampliació del Parc es faria un pas endavant en la protecció d’aquest àmbit a cavall dels dos parcs naturals.  Al Programa d’infraestructura verda de Catalunya 2017-2021 ja es proposen una sèrie d’actuacions de millora per millorar la seva funcionalitat (veure document). La infraestructura verda és una xarxa estratègicament planificada de zones naturals i seminaturals i altres elements ambientals, dissenyada i gestionada per proporcionar un ampli ventall de serveis ecosistèmics i protegir la biodiversitat tant dels assentaments rurals com dels urbans.

Conservació

Des del punt de vista de la conservació, destaquen diverses espècies o habitats, que en major o menor mesura, han de ser objecte de conservació. En aquest sentit, com a molt elevat d’interès de conservació hi ha la parella d’àligues perdigueres nidificant a l’interior del Parc Natural de la que es té constància que tenen com a àrea de campeig l’espai entre Viladecavalls i a Vacarisses. Pel que fa a la fauna, també cal destacar que la riera de Sanana albergava l‘última població coneguda de cranc de riu de la zona, espècie en perill d’extinció a Catalunya.

En un nivell inferior d’interès de conservació, convé esmentar que a la zona nord de Terrassa s’ha detectat recentment la presència i probable nidificació de l’àguila calçada i la nidificació de l’àliga marcenca.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Gestió del medi, Sant Llorenç-Obac, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,