Els quiròpters són un dels grups de vertebrats amb major valor ecològic i molt sensibles a les alteracions ambientals. Els seus refugis solen ser vulnerables a un ampli ventall d’amenaces, un fet que ha conduït aquests darrers anys a la pèrdua i a la fragmentació del seus hàbitats. L’augment de la freqüentació humana a les coves i als avencs, els incendis forestals, la restauració de cases de camp i d’esglésies, els canvis de temperatura deguts al canvi climàtic, la creixent urbanització i les pluges torrencials fora d’època són alguns dels factors que incideixen negativament sobre les poblacions de quiròpters.

La tendència global de les poblacions de ratpenats queda palesa en les dades presentades per la Unió Internacional de Conservació de la Natura en les quals el 23 % de les 1.300 espècies de quiròpters del món estan considerades en regressió.

El Parc d’Olèrdola disposa de poques cavitats naturals que serveixin de refugi per a colònies de ratpenats. Per aquesta raó era important poder adequar el túnel d’Olèrdola per tal que s’hi puguin refugiar colònies de ratpenats. Així, es va tapar una boca per evitar corrent d’aire i fred i es va deixar un espai apte per a refugi.

Al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac s’ha treballat a la vall d’Horta (instal·lació de cent caixes refugi noves), les Refardes (vint-i-cinc caixes noves), la cova del Regal Marcet (netejant l’accés perquè hi puguin entrar els ratpenats), la masia de la Vall i la masia de Mata-rodona. Als dos masos s’han registrat crits per determinar espècies i s’han instal·lat vint caixes en cadascun.

Després de revisar les caixes niu existents, al Parc del Garraf se n’han instal·lat setanta-cinc de noves. Els àmbits d’actuació han estat el Serralet, Jafra, el bosc del Maset de Dalt, el collet de la Fita i mas Vendrell (on després d’identificar les espècies s’han col·locat vint-i-cinc caixes niu per allotjar colònies de quiròpters).

Els treballs els ha fet el Departament de Biologia Animal de MN Consultors en Ciències de la Conservació. La direcció i coordinació ha estat del biòleg Jaume Solé Herce, el treball de camp i l’anàlisi de dades l’han fet els biòlegs Jordi Serra Cobo i Marc López Roig mentre que de la cartografia i SIG se n’ha ocupat la geògrafa Oda Cadiach.