Aquest seguiment s’ha anat consolidant tant a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol gràcies a diversos ajuts rebuts pel Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural y Marino i la Fundación Biodiversidad.

A la Xarxa de Parcs Naturals es realitza el seguiment a sis espais naturals, amb dotze estacions portades per personal professional i quatre portades per personal voluntari, amb un total històric de 22 estacions des dels inicis, i que es distribueixen en un rang altitudinal de més de 1.400 m.

Actualment, la sèrie temporal ja és prou llarga com per realitzar les primeres anàlisis de tendències, les quals demostren que dues espècies de rosegadors presenten tendències poblacionals negatives: el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), i el ratolí de camp mediterrani (Mus spretus).

Els efectes climàtics a curt termini (l’increment de les temperatures i del dèficit hídric en els darrers anys) en el primer i la pèrdua d’hàbitat en el segon es postulen com les causes més versemblants de les davallades poblacionals d’aquestes espècies.

A causa de la rellevància dels rosegadors en les xarxes ecològiques, es poden preveure efectes negatius en altres organismes (depredadors) i processos (dispersió vegetal). Per una banda, els petits rosegadors representen una font d’aliment principal per a molts depredadors aeris (rapinyaires) i terrestres (carnívors), i la manca dels primers pot condicionar la biologia dels segons (per exemple, fracàs reproductor, baixa condició física, etc.).

Per una altra, els petits rosegadors són una font rellevant per a la dispersió vegetal, procés cabdal per la regeneració de la coberta arbòria que depèn, no només, de la relació mutualística entre la planta i el seu dispersant, sinó de complexes interaccions amb els seus depredadors.

El Conveni de col·laboració per a l’execució del Pla estratègic de seguiment i recerca per a la conservació del medi natural (fauna: papallones, petits mamífers, ratpenats, amfibis i rèptils) de la Xarxa de Parcs Naturals entre el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la XPN de la Diputació de Barcelona s’estructura en quatre línies principals essent la part més important la corresponent als seguiments i recerca sobre els grups de papallones, ratpenats, amfibis i rèptils i, en el cas del SEMICE, petits mamífers.