El dimecres 16 de març es van presentar en línia els resultats del seguiment batracològic, ecològic i sanitari de 125 punts d’aigua de set parcs i espais naturals protegits de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. S’han obtingut dades tant del seu estat de conservació com també poblacionals i sanitàries sobre els amfibis d’aquests punts d’aigua. Aquests seguiment ha estat realitzat per l’equip conjunt de la Societat Catalana d’Herpetologia i del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya, amb la col·laboració del projecte SOS Anfibios.

Una de les eines principals per a la correcta gestió i conservació de la biodiversitat d’un àmbit geogràfic concret és tenir-ne un bon seguiment de l’estat de les poblacions. Sota l’encàrrec de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, l’equip format per la Societat Catalana d’Herpetologia i el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (SCH-CRARC) ha entomat des del 2021 l’inici d’una sèrie d’anys de seguiments de l’amenaçat grup dels amfibis.

Durant el primer any d’establiment del protocol, s’han seguit cinquanta punts escollits arreu de la Xarxa de Parcs Naturals amb quatre visites nocturnes anuals, i de manera complementària s’han obtingut dades de 75 punts més amb una única visita. En col·laboració amb guardes dels parcs, aquestes dades s’amplien en catorze punts més. L’equip ha obtingut en el primer any més de sis-centes observacions d’amfibis amb més de dos mil exemplars adults identificats en total.

S’ha obtingut també l’índex de l’estat ecològic de cada bassa per cada visita (ECELS); s’han pres mostres per PCR, histologies i necròpsies per diagnosticar malalties emergents; i s’han fet proves pilot sobre la possibilitat d’implementar mètodes bioacústics en el seguiment d’amfibis.

Durant l’estudi s’han detectat vuit anurs i quatre urodels amb presència establerta als parcs, més una tretzena (la granota pintada, Discoglossus pictus) que, des de la seva introducció a la Catalunya Nord fa un segle, segueix la seva expansió i ja ha estat detectada fora dels censos preceptius de l’estudi per part del personal del Parc del Garraf. Els parcs on s’ha trobat més diversitat d’amfibis han sigut el Parc del Castell de Montesquiu, seguit de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, amb valors més baixos de diversitat al Parc de la Serralada Litoral, el Parc del Garraf, el Parc d’Olèrdola i el Parc del Foix. Tot i així, les dades no donen peu, ara per ara, a cap alarma quant a pèrdua de biodiversitat o d’abundància d’amfibis, i s’ajusten a les expectatives de cada zona.

Com a observacions interessants, s’ha pogut detectar una important expansió del tritó verd (Triturus marmoratus) al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la colonització d’algun nou punt per part del tòtil (Alytes almogavarii) al Parc del Garraf. Per la banda negativa, tot sembla indicar que l’expansió del tritó alpí (Ichtyosaura alpestris) en el parc on aquesta espècie exòtica ha estat localitzada és més important del que s’esperava.

Les malalties emergents suposen una greu amenaça per a les poblacions d’amfibis, de manera que el seguiment ha inclòs la presa de mostres i la realització d’una sèrie de proves per detectar-ne la presència. Mentre que el fong Batrachochytrium salamandrivorans (Bsal) no sembla ser-hi present, el fong Batrachochytrium dendrobatidis (Bd) és present a gairebé tots els parcs mostrejats, la qual cosa obliga a vigilar de ben a prop l’evolució d’aquest patogen i l’evolució de les poblacions d’amfibis que hi conviuen, així com demanar una especial prudència als visitants. Tanmateix, la presència de Bd no sembla estar lligada a casos de mortalitat en cap dels parcs analitzats.

En termes generals, els mètodes emprats han donat bons resultats i les proves de seguiment bioacústics han donat resultats que en mostren un gran potencial i s’han detectat les espècies d’anurs més comunes. El mateix equip de treball continuarà el seguiments durant els propers anys.