El document, que ha comptat amb la col·laboració també de la Xarxa de Parcs Naturals, posa en evidència que les poblacions de vertebrats (peixos, rèptils, amfibis, ocells i mamífers) i d’invertebrats (papallones) sobre les quals es tenen dades de seguiment a llarg termini han perdut, de mitjana, un de cada quatre individus (un 25 %) els darrers divuit anys. La tendència és la mateixa que a escala global, però de menor intensitat que l’enregistrada d'abast mundial, que arriba a una reducció del 60 % des del 1970.

L'informe demostra que la pèrdua de biodiversitat a Catalunya no és igual en els diversos ambients o hàbitats: és d’un 54 % per a les espècies animals que viuen en rius, llacs i aiguamolls, un 34 % per a les d’ambients agrícoles i prats i un 12 % per a les de boscos i matollars. Al medi marí i al litoral, les dades disponibles indiquen una situació també desfavorable, per bé que les dades no són prou completes.

Aquesta pèrdua en nombre absoluts d’espècies de fauna al territori català (tant de vertebrats com d'invertebrats) està directament relacionada amb l’alteració dels seus hàbitats. Els canvis en els usos del sòl i l’explotació directa en són els principals responsables, si bé el canvi climàtic i l’arribada d’espècies exòtiques invasores tenen un impacte creixent cada cop més gran. El motiu de fons d’aquesta tendència és un model socioeconòmic que intensifica l’obtenció de recursos en determinades àrees i n’abandona d’altres que havien estat utilitzades de manera més sostenible.

L’informe ha estat un encàrrec del Departament de Territori i Sostenibilitat (DTES) al Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i al Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que han elaborat el document conjuntament amb l’Institut Català d’Ornitologia (ICO) i l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i amb la col·laboració dels serveis tècnics de la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del mateix Departament.

Ha comptat amb la col·laboració de més de quaranta entitats de recerca i s’ha basat en dades i evidències científiques recollides per desenes d’especialistes (entre els quals, personal de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona) i gran nombre de voluntaris que han recollit dades al llarg d’aquests darrers anys.

L’informe posa Catalunya al nivell de països més avançats

Aquest informe entronca amb informes d’abast internacional i europeu, com els que avaluen el compliment dels objectius d’Aichi, el Living Planet Index 2020, l’State of Nature EU o d’altres a escala regional, i els aterra a Catalunya. Permet posar en context la situació particular del nostre país i ens situa al mateix nivell dels països més avançats en termes d’identificació de prioritats de conservació.

Vol ser l’inici de l'avaluació del desplegament de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat 2030, que es va presentar el juliol del 2019. A més, l’informe recull algunes de les accions concretes que s’han dut a terme a Catalunya per revertir la pèrdua de biodiversitat. Per exemple, protegir espais naturals a través de la Xarxa d’Espais Protegits de Catalunya, o crear plans i accions de conservació d’espècies amenaçades, com seria el cas del tritó del Montseny. Aquestes i altres accions han permès mitigar la pèrdua de biodiversitat i recuperar les poblacions d’algunes espècies fortament amenaçades com és el cas de la llúdriga, l’os bru o el xoriguer petit entre d’altres.

L’informe és també l’embrió i la carta de presentació de l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, un projecte del Govern que busca crear un espai de col·laboració entre la Generalitat de Catalunya, altres administracions, centres de recerca, universitats i els ens i entitats dedicades a l’estudi del medi natural per generar coneixement en l’àmbit de les polítiques de natura. L’objectiu final és que les polítiques de conservació de la natura estiguin fonamentades en indicadors quantificables i en evidències científiques.

El contingut de l’informe complet es pot consultar aquí.