caes

Montseny | Garraf | Sant Llorenç-Obac | Xarxa de Parcs Naturals Amb l'objectiu de sensibilitzar el públic en general i, en concret, els que visiten coves i avencs

La fauna subterrània de la Xarxa de Parcs Naturals estrena infografies

02/12/2021

El pseudoescorpí Troglobisium racovitzai al Parc del Garraf, el crustaci Stenasellus virei al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i l’escarabat Parvospeonomus canyellesi al Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny disposen de noves infografies a la web de Conservació de la biodiversitat a la Xarxa de Parcs Naturals. L’objectiu és donar a conèixer la fauna subterrània de l’hàbitat hipogeu, un espai molt fràgil on regna el silenci i la foscor absoluta, perquè es respecti.

Aquestes infografies s’han elaborat en el marc del conveni de col·laboració 2018-2021 subscrit entre la Diputació de Barcelona, el Consorci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Associació Catalana de Bioespeleologia i la Federació Catalana d’Espeleologia per cooperar en projectes de recerca en ambients càrstics i de patrimoni de col·leccions a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona amb l’objectiu d’apropar la fauna subterrània a la ciutadania i de sensibilitzar el públic en general i, en concret, els que visiten coves i avencs.

S’han elaborat tres infografies amb dibuixos i dades rellevants d’espècies representatives de la fauna subterrània que, sovint, són espècies relictes i que habiten en coves o avencs de tres espais naturals com són el Parc del Garraf, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny.

La fauna subterrània o hipogea presenta una sèrie d’adaptacions morfològiques com la tendència a l’anoftàlmia (pèrdua d’ulls), la despigmentació i l’allargament dels apèndixs. També presenta interessants adaptacions fisiològiques com la reducció de descendència o l’alentiment del metabolisme. L’alt grau d’adaptació d’aquestes espècies, però, les fa molt vulnerables als canvis del medi, sobretot per la pressió antròpica. Les seves àrees de distribució són molt reduïdes, tractant-se sovint d’endemismes i/o d’espècies relictes.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Geologia, Paleontologia, invertebrats, Recerca i seguiment, Divulgació, Webs, Montseny, Garraf, Sant Llorenç-Obac, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, Educació ambiental, ODS,