Pere Casas, del Museu del Ter, i Albert Prado, conseller delegat de Turisme, Cultura i Esports del Consell Comarcal d’Osona, van donar la benvinguda als i les assistents a la primera sessió del Fòrum Permanent. A continuació, Elisenda Guillaumes, directora de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona, i Joan Carles Àngel, director del Parc del Castell de Montesquiu, van explicar la realitat d’aquests dos espais naturals protegits, presentant l’àmbit geogràfic de cadascun, els espais d’interès natural que els conformen, i els municipis que actualment en formen part.

Sofia Paricio, cap de desenvolupament socioeconòmic de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, va explicar en què consisteix la CETS, a qui va dirigida i la metodologia que segueix. Així, ara s’obre el procés participatiu per definir els àmbits i estratègies de cadascun dels dos parcs per poder presentar les dues candidatures a Europarc a finals d’any.

A la Xarxa de Parcs Naturals disposen d’acreditació de la CETS el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, des del 2011, i els parcs del Garraf, d'Olèrdola i del Foix des del 2017, i just l’any passat el va obtenir el Parc de la Serralada Litoral.

Tres fases de la CETS

La CETS va dirigida a espais naturals i empreses turístiques que desenvolupen la seva activitat en el territori. A la primera fase, que té una vigència periòdica de cinc anys, s’acrediten els espais naturals protegits, que defineixen un àmbit territorial que sol ser més ampli que els límits del mateix parc. En aquest sentit, al Parc del Castell de Montesquiu plantegen un àmbit que inclouria els municipis del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura.

A la segona fase, amb tres anys de vigència també periòdica, s’hi adhereixen les empreses turístiques, que posen en valor la vinculació amb l’espai protegit i els valors compartits. És totalment compatible amb altres certificacions i sistemes de qualitat, com el Biosphere o la Q de Qualitat.  La tercera fase, també amb vigència de tres anys, suposa l’adhesió de les agències de viatge, que plategen la comercialització de l’oferta turística de les empreses adherides. Per explicar la implicació dels agents, dues empreses de la zona ja acreditades amb la CETS a altres espais naturals van explicar la seva experiència. Ho van fer Gerard Costa, d’Anigami, i Alba Rovira, de Muntanya i Natura.

A la sessió es va explicar la metodologia per obtenir la CETS, que inclou la definició de l’àmbit de la CETS, la diagnosi de l’estat del territori i del turisme, la definició de l’estratègia turística, el pla d’acció amb accions a desenvolupar durant els següents cinc anys i l’auditoria que fa un/a verificador/a d’Europarc.

El procés de treball d’obtenció de la CETS ha de plasmar les prioritats locals i necessitats del context actual, per la qual cosa ha de comptar amb la participació del territori. Per aquest motiu, es creen dos espais de treball estables al llarg del temps de consulta, avaluació i aprovació dels aspectes relacionats amb la CETS que elaboren la candidatura. Es tracta del Fòrum Permanent, òrgan consultiu obert a tothom, on s’aprovaran les decisions que es prenguin, i el Grup de Treball, òrgan operatiu, més reduït i de perfil més tècnic.

Els assistents es van dividir per espai natural i es reuniran el 27 de febrer (Guilleries-Savassona) i el 5 de març (Montesquiu). Així mateix, van demanar si creien que hi poden assistir altres representants del sector turístic, associatiu i entitats. El proper Fòrum Permanent es farà al maig.