En l'àmbit de la conservació, es va iniciar l'elaboració del Catàleg d'àrees i punts d'interès geològic del Parc, que ha de permetre identificar, preservar i divulgar aquest patrimoni. També es va actualitzar el coneixement sobre les poblacions de peixos de la riera de Fuirosos, l'únic curs d'aigua del massís que encara en manté de manera estable. Els resultats indiquen que les poblacions autòctones de barb de muntanya i bagra es troben en una situació fràgil, condicionades per la irregularitat del règim hídric i per la presència del peix sol, una espècie exòtica.

Les actuacions sobre la flora van incloure el seguiment de diverses espècies amenaçades i la creació de nous nuclis d'estepa d'arenal, una planta catalogada com a vulnerable a Catalunya, mitjançant la plantació d'exemplars criats a partir de llavors de la població de Palafolls i Tordera. Paral·lelament, es van mantenir els programes de seguiment d'amfibis, rapinyaires forestals, papallones diürnes, cranc de riu, mamífers, espècies invasores i altres indicadors de la biodiversitat.

L'adaptació al canvi climàtic va continuar sent un dels eixos de treball del Parc. En el marc del projecte LIFE eCOadapt50, els espais participatius o Living Labs es van reunir dues vegades per validar les línies estratègiques del futur pla d'acció, relacionar-les amb els impactes climàtics detectats i recollir propostes de les entitats del territori. L'objectiu és reforçar la resiliència dels sistemes naturals i impulsar actuacions adaptades a les necessitats dels sectors forestal, agrícola, ramader i turístic.

En relació amb el desenvolupament local, el Consell Coordinador va aprovar el Pla estratègic de ramaderia semiextensiva del Montnegre i el Corredor. El document inclou trenta accions destinades a afavorir la continuïtat d'aquesta activitat, que contribueix al manteniment dels espais oberts, a la dinamització del sector primari i a la reducció de la vegetació combustible. El Parc també va concedir ajuts per a activitats forestals, agrícoles i ramaderes, millores d'habitatges i patrimoni arquitectònic, empreses de serveis, entitats locals i passejades guiades.

Pel que fa als equipaments i les infraestructures, les obres a Can Bosc van permetre posar en servei els coberts de Llevant i fer arribar l'aigua de xarxa fins a la masia. També es van executar actuacions de manteniment dels camins, estabilització de talussos, neteja de passos d'aigua, reparació d'elements de seguretat i millora dels punts d'aigua. A més, es van adquirir 47 senyals adaptats a la nova imatge gràfica de la Xarxa de Parcs Naturals i es van revisar diversos itineraris homologats.

Durant el 2025, els equipaments vinculats al Parc van registrar 33.324 usuaris. L'àrea d'esplai del Corredor va concentrar 18.729 visites, bona part de les quals corresponien a grups escolars. Els tres ecocomptadors instal·lats a la Creu de Rupit, les Passadores i Sant Martí de Montnegre van comptabilitzar conjuntament 74.118 passos de persones, bicicletes i vehicles, unes dades que permetran millorar el coneixement sobre la freqüentació i orientar la gestió de l'ús públic.

En l'àmbit educatiu, es va elaborar la diagnosi de l'estat de l'educació ambiental del Parc, que servirà de base per definir una estratègia pròpia. El programa Coneguem els nostres parcs va aplegar 1.664 alumnes i 145 mestres de 48 escoles, mentre que el programa de les Passejades guiades va reunir 313 participants en divuit activitats. També es van desenvolupar projectes d'Aprenentatge Servei centrats en la restauració de sòls erosionats i en l'impacte de la bicicleta sobre camins i corriols.

La millora de l'accessibilitat va incloure la diagnosi de diversos equipaments i la participació en els programes inclusius de la Xarxa de Parcs Naturals. Al Parc es van fer sis rutes teatralitzades inclusives, amb 95 assistents, i set serveis de guiatge amb cadira Joëlette. Els entorns del santuari del Corredor van acollir també la tercera festa amb motiu del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Finalment, durant l'any va avançar la tramitació de la proposta d'ampliació de la Zona d'Especial Conservació Serres del Litoral Septentrional. La documentació presentada a la Generalitat de Catalunya preveu incorporar 2.770 hectàrees a l'espai Natura 2000, amb la voluntat de reforçar la protecció dels hàbitats i de les espècies d'interès comunitari de l'entorn del Montnegre i el Corredor.