El tritó del Montseny es troba en una situació de vulnerabilitat extrema, en part degut al canvi climàtic, i està inclòs en el Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada de Catalunya (DECRET 172/2022) com a espècie en perill d’extinció.  Davant d’aquesta urgència, el Pla de recuperació del tritó del Montseny preveu actuacions com el programa de conservació ex situ i el programa de creació de noves poblacions. Aquest últim prioritza els nous torrents identificats segons criteris ecològics i de viabilitat, com la mida màxima de la població que pot allotjar, el nombre d’individus disponibles per ser introduïts, la dificultat de gestió del territori o els costos econòmics relacionats amb la restauració i el seguiment de les noves poblacions.

L’objectiu de la cria sota cura humana i la posterior introducció de tritons del Montseny és, d’una banda, mantenir un reservori genètic que garanteixi el futur de l’espècie i, de l’altra, ampliar la seva àrea de distribució que, actualment, es limita a vuit torrents del Montseny que sumen 12 quilòmetres.

Les introduccions es van dur a terme els dies 26 de febrer, 26 de març, 10 d’abril i 18 de juny. En total, es van introduir 29 exemplars de la subespècie oriental (Calotriton arnoldi arnoldi), tots procedents del Zoo de Chester, en un únic torrent. També es van introduïr 462 exemplars de la subespècie occidental (Calotriton arnoldi laietanus) en tres localitats diferents i la majoria provinents del Zoo de Barcelona.

Seguint el pla de reintroducció establert, les actuacions s’han concentrat en les zones considerades més adequades, tenint en compte diversos factors, com les característiques de l’hàbitat, la titularitat dels terrenys i la presència o el risc potencial d’amenaces que podrien afectar la viabilitat de les poblacions. Per aquest motiu, totes les reintroduccions s’han fet en terrenys de titularitat pública i en indrets on ja s’havien realitzat introduccions en anys anteriors, fet que contribueix a consolidar les localitats existents, facilitar-ne la gestió i el seguiment, i millorar les perspectives de conservació de l’espècie.

Els exemplars provenien del Zoo de Barcelona, el Zoo de Chester, els centres de fauna de Torreferrussa, Bagà i del Pont de Suert de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell (CREAC), tots ells amb programes propis de cria i/o creixement de les larves d’aquest amfibi.

En les reintroduccions hi han participat els agents d’espais naturals del Parc, el GRENP, centres de cria de  Torreferrussa i Calafell, el Zoo de Barcelona i el Zoo de Chester. Prèviament a les actuacions es va fer una prospecció dels torrents per comprovar el seu estat

Cadascun dels punts de reintroducció es localitza geogràficament i es defineix conjuntament amb els centres de cria quants exemplars s'alliberaran a cada punt en base a les condicions de cada localitat i a les reintroduccions prèvies, que junt amb les dades de seguiment, permet disposar de dades precises per a posteriors estudis de mobilitat i supervivència.

Poblacions en noves localitats

Aquestes introduccions es fan per aconseguir establir noves localitats estables. En dues localitats de la subespècie occidental s’ha constatat la reproducció a la natura d’exemplars reintroduïts, o sigui, individus nascuts en el torrent a partir dels criats sota cura humana. Tot i això, encara no es pot considerar que sigui una població viable.

Entre març i mitjans de juliol els Agents d’espais naturals del Parc, el GRENP i Agents Rurals han intensificat el seguiment d'aquesta espècie i han realitzat més de trenta sortides de seguiment, en localitats de poblacions naturals i també en localitats on s’han fet les reintroduccions. En aquestes sortides han aconseguit observar 53 individus. Algunes poblacions són resilients a les fortes sequeres esdevingudes durant els darrers anys, però no en tots els casos. La nota positiva és la persistència dels individus reintroduïts per crear poblacions en nous torrents i molt especialment les evidències de la seva reproducció.

El seguiment d’aquesta espècie es fa de nit, quan és més fàcil detectar-la, i només es pot portar a terme amb garanties si les condicions ambientals són favorables. Per aquest motiu, les prospeccions s’organitzen segons el cabal dels torrents, començant pels que porten menys aigua i que sovint s’assequen durant els mesos d’estiu.

Es tracta d’una tasca especialment difícil. D’una banda, molts dels torrents on viu l’espècie són de difícil accés; de l’altra, la seva petita mida i l’hàbit de refugiar-se a les escletxes de les roques fan que sigui molt complicada de localitzar. Per això, el seguiment el duu a terme un equip especialitzat format per herpetòlegs (GRENP), Agents del Parc i Agents Rurals, amb experiència en aquest tipus de treball de camp.

Protecció d’una espècie endèmica

El tritó del Montseny va ser descobert el 1979 i, inicialment, es va confondre amb el tritó pirinenc (Calotriton asper). No va ser fins al 2005 que estudis morfològics i genètics van confirmar que es tractava d’una espècie nova, la més amenaçada de l’Europa Occidental. El 2024 es va descobrir una nova supespècie (Calotriton arnoldi laietanus).

El 2007 es va iniciar el programa de cria sota cura humana de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa i el 2015, institucions com el Zoo de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, la Diputació de Girona i Forestal Catalana van impulsar un pla d'acció per millorar la conservació de l’espècie. Aquest pla va optar al programa d’ajuts europeu LIFE, que entre 2017 i 2022 va permetre desenvolupar el projecte LIFE Tritó Montseny, coordinat per la Diputació de Barcelona i amb l’objectiu de resoldre les principals amenaces de l’espècie i garantir-ne la conservació. 

Vinculat al programa de cria del tritó del Montseny, el Zoo de Barcelona compta des de 2018 amb una instal·lació específica per a la divulgació d’aquest projecte de conservació. L’espai compta amb panells informatius, vídeos i altres materials interactius i acull sessions de divulgació sobre aquesta i altres espècies del Montseny.