A la Sala I i II, Assumpció Oristrell proposa un viatge íntim i poètic per les ribes de la Mediterrània a través de pintures, llibres, mapes i escrits. Aquesta mostra és el fruit d'una recerca artística i vital que parteix de vivències d'Oristrell a l'illa de Creta i nodrida posteriorment pels versos de Salvador Espriu i el llegat d'Ausiàs March, i que es desplega a través de paisatges simbòlics, experiències viscudes i trobades interculturals. Amb aquesta exposició, l'artista convida a reflexionar sobre la memòria compartida, els vincles entre cultures i la necessitat d'aprendre a emocionar-se amb la diferència.

A través d'obres que combinen la pintura amb la documentació poètica, "No deixar de mirar el Llevant" actua com un pont entre riberes i èpoques, tot integrant textos manuscrits sobre teles i grans cartografies inspirades en el món medieval i àrab. La mostra inclou també un llibre d'artista en col·laboració amb Josep Maria Ripoll, on text i imatge dialoguen sobre la complexitat i la bellesa de l'espai mediterrani.

Paral·lelament, dins del cicle Art i Territori, l'Escala i el Pati de la Pahissa acullen la instal·lació "Obres Progressives de Color Natural", de Sulé Duc, una proposta que investiga el color a partir dels pigments naturals extrets del paisatge. L'artista explora la gènesi del color com a procés vinculat a l'experiència física en relació amb l'entorn que l'ha envoltat al llarg de la seva trajectòria: recol·lectar plantes, extreure'n els colorants i tenyir fibres en un recorregut que combina ciència, tècnica i sensibilitat artística.

A través d'aquesta pràctica, Sulé Duc reconstrueix una cartografia cromàtica, tot recuperant sabers tradicionals de tintura i establint un vincle entre l'art i la botànica. A la instal·lació Laberint, al Pati, i Pujant, a l'Escala, l'artista desplega fibres naturals tenyides amb plantes silvestres, tot configurant un paisatge de color que és alhora memòria, recerca i expressió. L'obra de Duc té una forta dimensió poètica i performativa. El color es presenta com una empremta dels territoris que ha trepitjat, una memòria tangible dels llocs i un testimoni de la interacció entre natura i cultura. L'artista defineix aquesta recerca com una forma de "sentir la materialitat presencial del color", un acte de resistència estètica davant la uniformitat industrial i un homenatge als coneixements tradicionals transmesos oralment.