caes

Foix | Sant Llorenç-Obac | Xarxa de Parcs Naturals En el marc d'un conveni entre la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona

Personal del Parc del Foix participa en una jornada de formació sobre el seguiment de la qualitat dels rius mediterranis amb eines de ciència ciutadana

23/11/2020

Organitzada pel grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) de la Universitat de Barcelona, el dijous 19 de novembre va tenir lloc la segona jornada teoricopràctica de formació sobre ciència ciutadana relacionada amb els ecosistemes aquàtics a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona que va comptar amb la participació dels guardes i personal tècnic del Parc del Foix. Durant la jornada es va presentar als participants l’app RiuNet i la formació es va fer a la riera de Marmellar, a Castellet i la Gornal, en l’àmbit del Parc del Foix.

Organitzada pel grup de recerca Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM-Lab) de la Universitat de Barcelona, durant la segona jornada teoricopràctica de formació sobre ciència ciutadana relacionada amb els ecosistemes aquàtics a la Xarxa de Parcs Naturals es va presentar l’app RiuNet per tal d’implicar el personal tècnic i els guardes de la Xarxa de Parcs Naturals en el seguiment de l’estat hidrològic i ecològic dels rius i rieres i disposar de més informació sobre els ecosistemes fluvials de cara a millorar-ne la seva gestió.

En la situació actual d’alerta sanitària, i seguint les recomanacions de les autoritats, la sessió, celebrada el dijous 19 de novembre, va dur-se íntegrament a terme a l’aire lliure per evitar al màxim el risc de contagi entre els diferents assistents.

Desenvolupament de la jornada de formació

La formació amb l’app RiuNet es va fer a la riera de Marmellar, a Castellet i la Gornal. Aquesta riera forma part de l’àrea protegida del Parc del Foix en la seva part baixa i just abans de confluir amb el riu Foix. La riera de Marmellar té un règim hidrològic temporal, ja que només hi circula l’aigua durant certs mesos de l’any, i justament en el moment de la formació es trobava sense cabal circulant, tot i que conservava aigua en diverses basses. D’això se’n diu que es troba en un estat aquàtic de basses desconnectades. L’estat aquàtic del riu que es proposa estudiar és un dels primers passos que cal determinar amb l’app RiuNet i, depenent d’aquest, es permetrà realitzar un o altre tipus d’estudis.

En aquesta situació, quan l’aigua no flueix, l’app RiuNet només permet realitzar els testos de l’estat hidrològic (si els humans han alterat d’alguna manera la quantitat d’aigua que pot portar la riera) i el test de la qualitat hidromorfològica (característiques del bosc de ribera i l’hàbitat fluvial). En canvi, durant la jornada no es va poder realitzar l’avaluació biològica ja que aquesta requereix que el riu o riera tingui un cert cabal circulant-hi. Igualment, es van recollir mostres de macroinvertebrats de les basses per mostrar als assistents com poder-los observar i identificar amb l’ajut de les eines que té l’app RiuNet.

Posteriorment, per tal de poder realitzar un estudi de l’estat ecològic complet, es va creure oportú desplaçar-se fins a la riera de Llitrà, a l’altura dels Monjos, per on es creia que hi circularia aigua. En aquesta riera, efectivament l’estat aquàtic era diferent i hi havia aigua corrent pel llit del riu. Així doncs, s’hi va poder estudiar tant el seu estat hidrològic com el seu estat ecològic, que s’obté integrant la qualitat hidromorfològica i la biològica.

L’estat de les rieres

Tant a la riera de Marmellar com a la riera de Llitrà es van identificar diverses alteracions hidrològiques, com són la presència de pous, les captacions d’aigua, l’ús ramader i l’ús agrícola, i es va obtenir així un estat hidrològic alterat, la qual cosa vol dir que cap de les rieres té un règim hidrològic natural. A la riera de Llitrà, a més, es va determinar que el cabal natural s’ha alterat de manera que, actualment, hi circula més aigua que la que tindria de forma natural ja que s’hi aboca l’aigua residual tractada a les estacions depuradores de diversos municipis, entre ells Vilafranca del Penedès.

Pel que fa a la qualitat hidromorfològica, a ambdues rieres es va determinar una qualitat moderada o mediocre, és a dir, la qualitat mitjana de les cinc qualitats possibles (molt bona, bona, moderada, dolenta i pèssima). Tot i això, a la riera de Marmellar, el bosc de ribera del tram estudiat presentava millor qualitat que el de la riera de Llitrà i és d’esperar que quan hi circuli aigua i l’hàbitat fluvial sigui més heterogeni la hidromorfologia arribarà a una bona qualitat.

Sobre la qualitat biològica, a la riera de Llitrà només s’hi van observar dues famílies de macroinvertebrats, dues de les més tolerants a la contaminació, com són els quironòmids i els limneids. Per tant, la qualitat de l’aigua obtinguda fou pèssima. A la riera de Marmellar s’hi va observar més diversitat de macroinvertebrats, però com ja s’ha comentat no s’hi va poder determinar la qualitat biològica. Així doncs, es pot esperar que aquesta riera tingui una millor qualitat biològica quan l’aigua flueixi per la riera.

Els guardes del Foix faran el seguiment de la riera de Marmellar

Amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac (vegeu notícia aquí), el Parc del Foix serà un dels parcs en què els guardes contribuiran a generar noves dades sobre l’estat hidrològic i ecològic dels seus cursos fluvials mitjançant l’app RiuNet que, juntament amb les que generen altres ciutadans o entitats, complementaran la informació del programa de seguiment Qualitat Ecològica dels Rius i permetran tenir una visió més completa de l’estat en què es troben els rius i rieres del territori.

Vist el potencial de la riera de Marmellar, el personal del Parc del Foix que va assistir al curs es va comprometre a seguir la riera de Marmellar. Així, si l’aigua de la riera flueix en algun moment de l’any durant unes setmanes, hi realitzaran estudis amb l’app RiuNet per poder disposar d’informació actualitzada sobre l’estat ecològic d’aquesta riera.

Aquesta jornada fou organitzada com una tasca de formació en el marc del Conveni de seguiment del canvi ambiental de la xarxa fluvial de la província de Barcelona entre la Diputació de Barcelona i la Universitat de Barcelona, que inclou el projecte CARIMED. Atès l’interès de totes les parts i les oportunitats que ofereix per millorar la gestió i la conservació dels ecosistemes aquàtics mediterranis, els propers mesos i anys la formació s’ampliarà als altres parcs de la Xarxa de Parcs Naturals.

compartir

Font de la informació: FEHM - Universitat de Barcelona

Categoria: Paisatge, Hidrologia, flora, fauna, invertebrats, vertebrats, insectes, peixos, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Aplicacions, Foix, Sant Llorenç-Obac, Xarxa de Parcs Naturals, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, ODS,