L’estudi que a presentar Albert Montori, del Grup de Recerca de l'Escola de la Natura de Parets de Vallès (GRENP) i col·laborador del Life Tritó Montseny, i que porta per títol “Estudi i seguiment dels tritons torrentícoles, Calotriton asper i Calotriton arnoldi” es basa en el seguiment de les poblacions de les espècies de urodels torrentícoles, que requereix metodologies específiques que difícilment són reproduïbles per a altres espècies d'amfibis.

La dificultat de localitzar els exemplars adults i les seves larves obliga a seguiments molt intensius a curt i llarg termini. Per al tritó pirinenc (Calotriton asper) s’hi presenten els resultats de seguiments realitzats al Parc Natural del Cadí-Moixeró, a llarg termini per conèixer l'evolució temporal d'una població, i, a curt termini, per a la caracterització de la distribució de les seves poblacions.

Pel que fa al tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l’estudi presenta aspectes destacats del projecte Life Tritó Montseny focalitzats en el seguiment de les set úniques poblacions d'aquesta espècie al massís com són la determinació exacta de la seva presència a la zona, les noves tècniques per a la caracterització de la biologia de l'espècie i la selecció d'hàbitats idonis per a la creació de noves poblacions.

A la jornada del divendres 16 d’octubre es van realitzar set ponències i una taula rodona de tancament en què es va debatre sobre els programes de seguiment d’espècies catalogades d’amfibis. L’endemà, dissabte 17 d’octubre, hi van haver quatre ponències i la taula rodona de cloenda per debatre les principals i noves amenaces pels amfibis. Les III Jornades per a la conservació d'amfibis. Seguiment de poblacions amenaçades van aplegar una cinquantena de científics i especialistes en herpetologia, unes 25-30 de les quals van fer-ho de forma presencial i, la resta, virtualment a través de Zoom.

Amfibis, els vertebrats més amenaçats

Tal com exposa la Sociedad de Ciencias Aranzadi, els amfibis són el grup de vertebrats més amenaçat, sensible a gairebé totes les amenaces que afecten la biodiversitat, tant globals com locals. Fins i tot quan generen afició, sovint ho fan com a objecte de col·leccionisme, amb conseqüències nefastes.

No obstant això, no gaudeixen de la simpatia popular que converteix altres taxons en protagonistes de la imatgeria conservacionista. Potser per això, la informació disponible sobre la situació de les seves poblacions és escassa i els programes de seguiment són comptats. Paradoxalment, els esforços per la conservació d'aquestes espècies garantirien la conservació de moltes altres, així com dels paisatges que els acullen. Per això, és necessari conèixer la situació de les seves poblacions i els factors que amenacen la seva permanència, si bé, per establir plans de seguiment, tant per a pal·liar la falta d'informació actual com per evitar la futura, cal conèixer les dificultats que comporta seguir les seves poblacions.