caes

Xarxa de Parcs Naturals | Diputació de Barcelona | Altres El Museu de Ciències Naturals de Granollers, responsable del protocol, ha monitoritzat comunitats de ratpenats durant els darrers cinc anys

Un protocol de bioacústica permet obtenir les primeres dades de tendències poblacionals de ratpenats a Catalunya

09/06/2021

Es constata que les poblacions de ratpenats més generalistes i resistents han augmentat a Catalunya, mentre que les més vulnerables als canvis, les més especialistes, estan en davallada. El protocol de bioacústica, elaborat pel Museu de Ciències de Granollers en el marc de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya de la Generalitat i en conveni amb la Diputació de Barcelona, ha permès monitoritzar les comunitats de ratpenats en hàbitat els darrers cinc anys.

Les espècies de ratpenats més generalistes i resistents a les pertorbacions han incrementat les seves poblacions, mentre que les més exigents, aquelles que necessiten ecosistemes en bon estat de salut, mostren una lleugera tendència a disminuir. Així s’extreu de les dades recollides pel Museu de Ciències de Granollers en el marc del programa de seguiment d’aquest grup. Per fer-ho possible, els investigadors han desenvolupat una metodologia basada en una xarxa d’estacions d’escolta d’ultrasons que ha permès analitzar per primera vegada aquestes dinàmiques poblacionals dels ratpenats a Catalunya. 

Aquest protocol de bioacústica es duu a terme en el marc de l’Estratègia del Patrimoni Natural  i la Biodiversitat de Catalunya de la Generalitat i en conveni amb la Diputació de Barcelona.

Inventaris, l'origen dels seguiments 

Malgrat ser mamífers, els ratpenats han estat uns grans desconeguts i en els darrers anys encara s’han citat espècies noves, com el ratpenat argentat trobat el 2011. A l’actualitat ja es coneix que a Catalunya hi ha trenta espècies diferents, sent juntament amb els rosegadors el mamífer més divers. 

Aquesta millora en el coneixement del grup ha permès als investigadors anar desenvolupant mètodes més sofisticats de les diferents comunitats i aportar coneixement per millorar les polítiques de gestió dels seus hàbitats.

La bioacústica com a pas definitiu

Impulsat des de Suècia, l’ús de detectors d’ultrasons per enregistrar i analitzar els sons d’alta freqüència emesos pel ratpenats s’ha anat fet lloc entre les metodologies més eficients per a l’estudi dels ratpenats. En aquest sentit, l’equip del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha estat capdavanter en l’adaptació i millora dels mètodes fins al punt d’elaborar un protocol per saber quines comunitats de ratpenats ocupen els diferents hàbitats i elaborar índexs ecològics per il·lustrar què ens diuen aquests mamífers voladors de l’estat de conservació dels seus hàbitats.  

El protocol es basa en la col·locació de detectors en trenta-dues localitats que han enregistrat milions de crits d’ultrasons de ratpenats en els darrers cinc anys, que són emmagatzemats i analitzats per poder valorar l’estat de les comunitats de ratpenats en diferents hàbitats. 

Present i futur en mans de la ciència ciutadana

A partir de disposar d’un protocol clar, des del 2019 moltes estacions de detectors d’ultrasons s’estan fent gràcies a la plataforma de ciència ciutadana www.ratpenats.org. Actualment, aquest tipus de xarxes de seguiment només es troben instaurades a Catalunya, al Regne Unit i a França i són l’única alternativa per complir les demandes de les Directrius Europees per obtenir dades poblacionals d’espècies tan amenaçades com els ratpenats.

Un projecte de col·laboració

Aquestes dades s’han utilitzat en el recent Informe de l’Estat de la Natura a Catalunya 2020 i queden emmarcades en l’estratègia ESNATURA per conservar la natura i frenar la pèrdua de biodiversitat.

De fet, el Museu de Ciències Naturals de Granollers col·labora amb el CREAF, el CTFC, l’ICO i altres entitats que configuren l'Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Des dels seus inicis, el projecte de seguiment de ratpenats també rep el suport de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona i des del 2021 s’hi ha afegit el Barcelona Supercomputing Center.

compartir

Font de la informació: Museu de Ciències Naturals de Granollers

Categoria: Paisatge, Geologia, Meteorologia, Atmosfera, fauna, vertebrats, mamífers, hàbitats, Planificació i avaluació, Recerca i seguiment, Gestió del medi, Divulgació, Publicacions, Xarxa de Parcs Naturals, Diputació de Barcelona, Altres, Biodiversitat, Diputació de Barcelona, ODS, Notícies d'arreu,