Per tal de col·laborar en el coneixement de les espècies de flora i fauna, t'animem a participar com a col·laborador en qualsevol dels programes de ciència ciutadana al medi natural.
Per participar, consulta cadascuna de les metodologies de seguiment a les pàgines web a les quals t'adrecem:
Descripció del projecte Recentment s’ha obert la plataforma de ciència ciutadana per l'estudi de les poblacions de ratpenats, un projecte basat en el treball d'una extensa xarxa de voluntaris arreu del territori. Aquesta iniciativa engloba 4 protocols diferents: el QuiroRius, el QuiroHàbitats, el QuiroCaixes i el QuiroRefugis. Cada un d’ells té com a objectiu el seguiment d’un conjunt d’espècies de ratpenat, ja siguin forestals, cavernícoles o urbanes. La combinació dels quatre aporta una imatge completa del conjunt de poblacions de quiròpters i permet estudiar les seves poblacions al llarg dels anys.
Activitat prevista QuiroRius: Es realitza únicament un cens de ratpenats d'aigua a l'any, entre els mesos de juny i agost, i el temps mig per dur-lo a terme és d'unes dues hores aproximadament, iniciant-se sempre 60 minuts després de la posta del sol.
QuiroHàbitats: Es realitzen estacions d'escolta nocturnes mitjançant l'ús de detectors d'ultrasons automàtics. Es tracta d'una tècnica passiva que grava els ratpenats autònomament durant la nit sencera. El període de mostreig és tot l'any i cal fer 4 nits de mostreig en total, una per estació de l'any.
QuiroCaixes: Es tracta d'un seguiment específic de caixes refugi per ratpenats que poden estar instal·lades en qualsevol tipus d'hàbitat. Cal revisar les caixes mitjançant un endoscopi un dia per cada estació de l'any.
QuiroRefugis: Seguiment específic de colònies de ratpenats en refugis subterranis com coves i mines, o d'aquelles colònies que es trobin en edificacions humanes com esglésies, masies, cases de camp, bordes, etc. Cal fer un comptatge acurat per cada estació de l'any.
Descripció: Natusfera és un projecte que recull observacions d'un gran nombre de tàxons a través de fotografies. La plataforma és una adaptació d'iNaturalist, així que, les dades introduïdes, nodreixen aquesta gran base de dades internacional. Disposa d'un portal web i una aplicació mòbil amb molts recursos per a la identificació d'espècies i una comunitat d'usuaris per interactuar i fer consultes. També permet dissenyar projectes de seguiment propis i col·laborar amb altres que ja estiguin en funcionament.
Dedicació: Sense dedicació mínima.
Perfil del voluntari: Públic general.
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. El projecte disposa d'un apartat de guies d'identificació d'espècies.
Entitat de recerca/coordinació:Nodo Nacional de Biodiversidad en España (GBIF.ES), Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals (CREAF).
Descripció: Ornitho.cat és el portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'espècies d'animals de Catalunya.
En aquest web podreu introduir les vostres cites, consultar-les i que siguin validades per ornitòlegs especialitats. Actualment, es poden introduir dades d'aus mamífers, quiròpters, peixos, amfibis, rèptils, ropalòcers, odonats, ortòpters, cigales, ratpenats, peixos, mamífers marins, crancs de riu i musclos.
Les dades són verificades per centres de recerca i entitats naturalistes i compartides amb el Banc de Dades de Biodiversitat.
Dedicació: Sense dedicació mínima.
Perfil del voluntari: Públic general.
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. Les cites són validades posteriorment a partir de fotografies.
Entitat de recerca/coordinació:Institut Català d'Ornitologia
RiuNet - Avaluació de l’estat hidrològic i ecològic dels rius
Descripció: RiuNet és una app per mòbils amb la que qualsevol persona pot determinar l’estat de salut dels rius mediterranis des del punt de vista hidrològic i ecològic i enviar les dades als investigadors de la Universitat de Barcelona. L’aplicació mòbil realitza preguntes senzilles amb les que es detectaran i descriuran els impactes hidrològics, les característiques i el grau d’alteració de l'ecosistema fluvial i la qualitat de l’aigua mitjançant l´ús dels invertebrats aquàtics que hi viuen i que serveixen com a bioindicadors.
Dedicació: Sense dedicació mínima.
Perfil del voluntari: Públic general. El projecte té un caràcter marcadament didàctic, així que és molt positiu que escoles, associacions o altres entitats locals hi participin.
Requeriments de formació: Cap. L’aplicació et guiarà pels diferents testos que cal realitzar i per identificar els invertebrats aquàtics disposa de claus dicotòmiques, imatges i descripcions que us ajudaran a determinar-les.
Entitat de recerca/coordinació: Freshwater Ecology, Hydrology and Management (FEHM) Research Group de la Universitat de Barcelona.
1000 Punts d'aigua - Identificació i seguiment de punts d'aigua
Descripció: L'objectiu del projecte és obtenir un inventari d'àmbit català dels petits punts d'aigua. La identificació d'aquests punts es fa a través de col·laboradors. En un futur, el projecte inclourà un programa de seguiment d'aquests punts i implantarà mesures de conservació per a aquells que siguin més rellevants.
Avistaments d'amfibis i rèptils registrats per la Societat Catalana d'Herpetologia
Descripció: La Societat Catalana d'Herpetologia és una associació científica sense afany de lucre, fundada l'any 1981, que aplega herpetòlegs afeccionats i professionals i el seu àmbit d'actuació és nacional.
Aquesta associació recull les observacions d'amfibis i rèptils per a l'edició de l'Atles herpetològic català de la Societat Catalana d'Herpetologia.
La col·laboració amb el projecte consisteix a recollir avistaments d'individus d'amfibis i rèptils.
Dedicació: Sense dedicació mínima
Perfil del voluntari: Públic general
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. Les cites són validades posteriorment a partir de fotografies
Entitat de recerca/coordinació: Societat Catalana d'Herpetologia
També podeu registrar les vostres cites a través del web www.ornitho.cat
IASTRACKER. Identificació de poblacions d'espècies flora i fauna invasores
Descripció: L'objectiu del projecte IASTRACKER (Invasive Alien Species Tracker) és determinar l'abast de la distribució d'espècies invasores, ja siguin animals o vegetals, dins de l'àmbit europeu. Els col·laboradors del projecte recullen localitzacions d'aquestes espècies mitjançant una aplicació mòbil.
Dedicació: Sense dedicació mínima
Perfil del voluntari: Públic general
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. Les cites són validades posteriorment a partir de fotografies
Projecte de seguiment de papallones diürnes: Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS)
Descripció del projecte: El CBMS és un projecte de seguiment de les poblacions de papallones diürnes de Catalunya i illes Balears, que també es coordina amb el seguiment de papallones a Andorra (BMSAnd). El programa, que gaudeix d'una llarga trajectòria i ha funcionat sense interrupció des de 1994, es basa en una extensa xarxa de voluntaris que recullen dades a llarg termini sobre l'abundància de les papallones en aquest àmbit geogràfic. L'objectiu és utilitzar aquesta informació per conèixer de forma detallada i objectiva les tendències del màxim nombre d'espècies, i poder-les relacionar-les amb diferents factors ambientals. El CBMS permet explorar la resposta d'aquest grup bioindicador en front del canvi global. Per exemple, aporta molta informació de com el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl estan impactant sobre la biodiversitat a la Mediterrània.
És un projecte obert a qualsevol persona interessada en observar sistemàticament les papallones i contribuir així al coneixement de l'ecologia d'aquest grup d'insectes tan popular.
Activitat prevista: El projecte es basa en la realització de censos d'adults de papallones entre març i setembre, amb periodicitat setmanal (estacions estàndard) o quinzenal (estacions de baix esforç), al llarg d'un recorregut fix de 1-2 km de llargada. La metodologia, que s'utilitza de forma estandarditzada en moltes altres xarxes similars arreu d'Europa, és molt senzilla i assegura al col·laborador un contacte regular amb la Natura. Per participar no cal ser un gran expert en papallones, però sí cal reconèixer amb fiabilitat les espècies de la zona d'estudi. L'equip del CBMS proporciona material i suport per a facilitar un aprenentatge ràpid als nous col·laboradors.
Entitat de recerca/coordinació:Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Fenodato - Observacions fenològiques
Descripció: El projecte anima a enviar observacions fenològiques de determinades espècies, és a dir, manifestacions estacionals o periòdiques d’algunes espècies (migració d’ocells, floració de les plantes, etc.). Les observacions són compartides mitjançant un tuit que ha de seguir una estructura concreta: el nom de l’espècie, la data de l’observació, les coordenades i l’estadi fenològic observat.
Dedicació: Sense dedicació mínima
Perfil del voluntari: Públic general
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. Les cites són validades posteriorment a partir de fotografies
Entitat de recerca/coordinació:El projecte és coordinat per la Unitat de Botànica de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF)
Descripció: L’objectiu del projecte Observadors del mar és realitzar recerca marina a través de la recopilació d’observacions i experiències sobre fenòmens que ocorren en el mar.
Els col·laboradors recullen dades sobre distribució i abundància d'espècies marines comunes, aparició d'espècies marines, rares o invasores, o presència d'efectes sobre l'ecosistema (mortalitats d'organismes, contaminació superficial i del fons). Les dades són utilitzades en la recerca sobre els efectes que l'escalfament global, la contaminació, els canvis de biodiversitat, les invasions d'espècies exòtiques i la sobrepesca estant tenint sobre el mar.
Dedicació: Sense dedicació mínima
Perfil del voluntari: Públic general
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. Les cites són validades posteriorment a partir de fotografies
Entitat de recerca/coordinació:El projecte és desenvolupat per un equip interdisciplinari d’investigadors i coordinat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM), i el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).
Descripció: Mosquito Alert és una plataforma ciutadana per investigar i controlar mosquits transmissors de malalties globals. A través d’una aplicació mòbil, els observadors voluntaris envien fotografies de les seves troballes de mosquit tigre. Amb aquestes dades, els científics estudien la seva distribució per tal de poder implementar mesures de seguiment i control.
Dedicació: Sense dedicació mínima
Perfil del voluntari: Públic general
Requeriments de formació:Cap, però cal conèixer mínimament les espècies identificades. Les cites són validades posteriorment a partir de fotografies
Entitat de recerca/coordinació: El projecte és coordinat per un equip interdisciplinari d’investigadors de diverses entitats: el Centre d’estudis Avançats de Blanes (CEAB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), el Centre de Recerca Ecològica i d’Aplicacions Forestals (CREAF) i el Catalan Institution for Research and Advanced Studies (ICREA).
Projecte SEMICE: Seguiment dels petits mamífers comuns
Descripció del projecte: És un programa de seguiment de petits mamífers comuns que abasta tot el territori nacional. Iniciat l’any 2008, el SEMICE consisteix en la obtenció d’índex d’abundància relativa dels petits mamífers comuns per copsar les variacions estacionals i interanuals en les seves poblacions, i esbrinar-ne les causes. Per això, es realitzen mostratges estacionals (primavera, estiu, i tardor) en estacions fixes (parcel·les de 36 paranys de captura en viu) distribuïdes per tot el territori. Les dades recollides permeten conèixer quins són els principals factors que poden afectar les poblacions dels petits mamífers, mitjançant l’anàlisi de les tendències en un marc general de canvi ambiental global (canvi climàtic i d’usos del sòl). D’altra banda, el seu paper com a preses principals de molts depredadors emblemàtics (rapinyaires i carnívors), introdueix un marc d’estudi d’elevat interès científic coneixent les conseqüències biològiques/ecològiques que se’n deriven de les interaccions depredador-presa.
Tot i mantenir una xarxa de seguiment molt professionalitzada, el SEMICE és un projecte obert a la participació de persones i entitats de l’àmbit naturalista, que es poden fer càrrec d’estacions de seguiment previ un petit aprenentatge. D’altra banda, també s’ofereixen activitats obertes al públic familiar i naturalista lligades a les estacions de mostratge.
Activitat prevista Seleccionar una ubicació adient en un hàbitat representatiu de l’àrea, i establir una parcel·la de seguiment de 36 paranys (6 files x 6 columnes) amb una equidistància de 15 metres entre paranys. Es fan tres revisions consecutives a primera hora del matí l’endemà de disposar els paranys. En sectors i/o climes freds (Pirineus) s’aconsella la realització de revisions nocturnes la segona i tercera nits. El mostratge es repeteix dues vegades l’any (a la primavera i la tardor), per copsar la variabilitat estacional en l’abundància.
Els col·laboradors han de ser capaces de manipular amb seguretat i identificar amb certesa les diferents espècies potencialment presents en el seu àmbit territorial. Una vegada recollides les dades al camp, aquestes han de ser bolcades a l’aplicatiu d’entrada de dades del web del projecte. Tot el material tècnic necessari (paranys, etc.) per fer el seguiment és cedit pel Museu de Ciències Naturals de Granollers mentre duri la implicació dels col·laboradors. S’ofereixen jornades de capacitació per aprendre totes les qüestions derivades del seguiment.
Implicació anual L’esforç de temps que representa la implicació pels col·laboradors és de 8 dies/any repartits en dues campanyes estacionals de 4 dies (un dia per muntar els paranys i tres dies per revisar-los, desmuntant el tercer dia), tot i que en hores pot rondar una mitjana de 30 anuals.
Descripció: El seguiment d’opistobranquis de Catalunya és un projecte de ciència ciutadana que té com a objectiu descriure els patrons fenològics i la distribució geogràfica i batimètrica de les més de 250 espècies d’opistobranquis presents al litoral català.
Dedicació: Hi ha quatre protocols de recollida de dades que els voluntaris poden escollir en funció del seu coneixement dels opistobranquis i de la seva disponibilitat: mostreig puntual, seguiment qualitatiu, seguiment quantitatiu i transsecte.
Perfil del voluntari: Es tracta d’un perfil de voluntari especial ja que els opistobranquis han de ser observats sota l’aigua amb equip d’immersió o en apnea.
Requeriments de formació:És necessari tenir el títol de submarinista i certa experiència (haver realitzat un mínim de 30 immersions) per tal de poder fer la feina amb seguretat. També es recomana haver realitzat algun dels cursos de formació que s’ofereixen per aprendre com localitzar els opistobranquis i com identificar les diferents espècies.
Entitat de recerca/coordinació:El projecte està coordinat pel Grup de Recerca d'Opistobranquis de Catalunya (GROC), una organització sense ànim de lucre dedicada a l'estudi i a la divulgació dels mol·luscs opistobranquis i a la conservació dels seus hàbitats.
Descripció del projecte: És una iniciativa que gira al voltant del seguiment poblacional i l'estudi del liró gris (Glis glis) en diferents punts del territori. La nova plataforma vol donar visibilitat al Projecte Liró, que va néixer el 2004, i facilitar la participació ciutadana amb l’objectiu de consolidar una xarxa prou àmplia de col·laboradors que ajudi a recollir dades de l’espècie per veure la seva resposta a canvis en el clima i en el paisatge, aportar informació per a una gestió dels boscos més compatible amb la seva biodiversitat i apropar la natura a la ciutadania mitjançant activitats obertes al públic familiar i naturalista lligades a les estacions de mostreig.
Activitat prevista: El projecte engloba dos protocols de seguiment i estudi del liró gris mitjançant estacions de caixes niu. Un protocol avançat o amb manipulació que permet obtenir dades demogràfiques i biològiques de gran precisió sobre l’espècie, i un altre de bàsic sense manipulació que permet recollir les dades d’una manera senzilla i aplicable per a qualsevol persona o col·lectiu sense experiència prèvia.
Les caixes es revisen un total de 5 cops a l’any. Una revisió mensual de juliol a octubre (entre els dies 15 i 25) coincidint amb el període de més activitat de l’espècie dins les caixes i una revisió de neteja durant el juny.
Implicació anual: L’esforç de temps que representa la implicació pels col·laboradors és de 5 dies a l’any i, aproximadament, una hora per dia de revisió. L’esforç anual seria de 5 hores en total.
Descripció: El projecte vol fer seguiment de l’evolució a llarg termini de registres fenològics de tres grups d’organismes diana (certes espècies de plantes silvestres i conreades, papallones i ocells) per fer monitoratge del canvi climàtic i estudiar l’efecte sobre les manifestacions estacionals o periòdiques d’aquestes espècies (floració de les plantes, migració dels ocells, etc...).
Dedicació: Seguiment mínim de dues/tres vegades a la setmana en funció de les fenofases monitoritzades (floració primaveral, coloracions tardorals, maduració de fruits...). Les observacions es trameten al Servei Meteorològic de Catalunya amb periodicitat mensual.
Perfil del voluntari: Públic específicament interessat en el monitoratge fenològic (personal adscrit a Parcs Naturals, observadors meteorològics, investigadors de recerca agroalimentària...)
Requeriments de formació: Cap, entenent que cal conèixer les espècies monitoritzades triades, per a les quals es faciliten fitxes de caracterització i d’identificació de les fenofases monitoritzades.
Entitat de recerca/coordinació: El projecte és coordinat per l’Àrea de Climatologia del Servei Meteorològic de Catalunya.
