Història de l'ocupació humana


Autor: XPN

Autor: XPN

La vall baixa del riu Llobregat, amb la seva configuració de plana al costat d'un riu, mostra indicis de la presència humana a la zona des de la prehistòria. Així, hom pot trobar diversos jaciments del paleolític d'ara fa entre 10.000 i 6.000 anys a.C. com és el cas dels jaciments del Canyet, a Molins de Rei, i els situats en diversos punts de les terrasses fluvials de Sant Feliu de Llobregat.

De les restes trobades de l'època neolítica, destaquen la fossa del sepulcre de can Tintorer (que mostra l'existència d'activitats rituals) i els testimonis trobats que indiquen que ja es conreaven cereals -més ordi que no pas blat-, però també llegums i altres conreus i que ja s'havia iniciat la domesticació de ramats, especialment de la cabra. Les dades més sorprenents d'aquest període les aporten les recerques fetes al complex miner de can Tintorer de Gavà per extreure la cal·laïta, una pedra verda emprada per fer collarets.

No s'han trobat gaires restes de l'Edat del Bronze (1800-900 aC), però sembla que es va generalitzar a tota la comarca l'ús de les coves com a habitacle, encara que també hi ha restes que confirmen l'hàbitat a l'aire lliure i s'han trobat vestigis de necròpolis funeràries com ara la de la Bòbila de Can Roca de Pallejà.

Pel que fa al món ibèric, tot i no ser gaire palès a la comarca, hi ha jaciments al Calamot (Gavà), Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts) i a la penya del Moro (Sant Just Desvern).

Del període comprès entre el segle IV i la segona meitat del segle II a.C., cal destacar, no tan sols la intensificació de l'activitat econòmica en l'àmbit de la mineria, la metal·lúrgia i l'agricultura, sinó també la d'activitats pròpies com ara l'extracció de sorres per fer zones portuàries. Les viles romanes ocupen tot el territori de la vall baixa del riu i hom pot trobar-se amb alguns jaciments importants com el de Ca l'Espluga (Pallejà) o el de la plaça de les Bruixes II (Molins de Rei). L'existència de nombrosos forns d'àmfores i la producció de vi queda palesa en instal·lacions com la de Santa Maria de Sales de Viladecans. En el segle III dC la comarca entra, però, en una crisi econòmica. Aquesta no devia ser generalitzada ja que d'aquesta època daten, per exemple, les termes de Sant Boi. Tanmateix, l'avenç progressiu del delta del Llobregat devia agreujar el tràfic marítim.

El curs inferior del Llobregat esdevingué una frontera al moment en què Barcelona fou conquerida als sarraïns l'any 801. Els castells de la riba dreta no van ser conquerits fins al darrer quart del segle IX i les parròquies, que tindran un paper clau en l'estructuració del territori, no es constitueixen fins a finals del segle X. En aquests moments, sovinteja la documentació referint-se a la comarca com a la "plana del Llobregat". Les lluites feudals seran un element clau a la zona. Personatges com el senyor de Cervelló o els molins reials del Llobregat (Molins de Rei) són algunes de les empremtes de l'època que han perdurat fins els nostres dies. De l'ús de les terres per a pastures en la zona del delta en tenim registres del 1323, de la construcció i manteniment de desguassos per regular les aigües estancades del 1390 i de la regulació de la pesca al riu del 1432 -1473.

La comarca no va escapar dels trasbalsos polítics del moment com ara la guerra civil de 1462-1472, ja que la majoria dels senyors feudals es declararen partidaris de Joan II. Entre els segles XVI i XVIII la població fou un element escàs a la comarca i es calcula que no hi havia més de 15.000 habitants amb una densitat d'uns 28 habitants per km2. Una tendència ben diferent marcarà el segle XIX, durant el qual s'incrementarà per tres o quatre la població en algunes poblacions i la població general es doblarà fins arribar els 30.000 habitants. Aquests augments de d'habitants es deuen també als grans canvis qualitatius i quantitatius que experimenta l'agricultura de la comarca en aquella època. Entre les activitats de l'època destaquen els molins paperers, fariners i d'oli.

En la segona meitat del segle VIII es produeix, però a nivell agrari i com a fet destacable, la forta expansió de la vinya que comportarà la rompuda dels vessants muntanyosos de la serralada de Marina, Collserola i costes de Garraf i de l'Ordal. El vi passa a ser el gran excedent del sector agrari del Baix Llobregat.

El gran creixement demogràfic de Barcelona durant aquest segle, però, activa fermament l'activitat de l'horticultura de la comarca, encara en aquell moment minoritària i situada en gran part a les vores del riu.

És també en aquesta vall baixa, on es comencen a estendre els camps de fruiters (presseguers, pereres i pomeres, principalment). L'augment d'aquest conreu comporta l'augment de les necessitats d'aigua per a reg i ja al 1723, hi ha el primer intent, frustrat, de construir un reg per regar les terres de Cornellà i l'Hospitalet amb aigua de Llobregat.

Un dels elements més notables del canvi que experimentà l'actual comarca del Baix Llobregat es deu segurament, però, a la construcció de les primeres carreteres modernes impulsades per Carles III (Decret de 1716) per unir Madrid amb Barcelona i França. El pont de Molins de Rei sobre el riu Llobregat del 1763 n'és un bon exemple.

A diferència d'altres comarques, el Baix Llobregat experimenta durant la segona meitat del segle XIX ja una forta dependència de Barcelona, tot i que el 1834 Sant Feliu es converteix en cap de partit judicial.

El creixement de població més important de la comarca es produirà entre 1920 i 1936, en què es passa de prop de seixanta mil habitants a més de noranta-cinc mil, però el pes poblacional es polaritza a la zona propera al delta, especialment en municipis com Sant Boi, el Prat i Cornellà.

Però, el gran protagonista del segle XIX i inicis del segle XX serà el ferrocarril. Cal esmentar, per exemple, que la segona línia de tren de Catalunya serà la de Barcelona- Molins de Rei (1853) i fins a Martorell el 1859, i la vall baixa fou travessada per la primera doble via construïda a Catalunya. L'obertura d'aquests trams ferroviaris reforçaran el paper de Barcelona com a principal mercat destinatari de les produccions agrícoles de la zona -i més tard seran claus per facilitar les exportacions cap a Europa.

L'activitat agrícola es veurà molt reforçada per la construcció, el 1819, del canal de la Infanta Carlota - o de l'Esquerra- de Molins de Rei al mar, que permetia regar 3.000 ha, 1200 ha de les quals corresponen a la comarca estricta del Baix Llobregat entre Molins de Rei, Sant Feliu, Sant Joan i Cornellà.


El 1865 es construeix el canal de la Dreta, des de Sant Vicenç dels Horts al delta -la platja a llevant de la Ricarda- amb una llargada d'uns 14 quilòmetres.

La producció de zones regades i els rendiments agrícoles s'incrementen notablement. En aquest creixement de productivitat també hi intervé l'augment de la utilització de manera generalitzada d'adobs -a partir de meitat del segle XIX principalment el guano natural. En les noves terres de regadiu s'assoleix, així, la producció de dues i tres collites l'any, amb complexes rotacions de blat de moro i cànem amb hortalisses i cereals.

La construcció d'aquests canals transformarà, doncs, el paisatge agrari de la zona i precedeix l'època d'or agrícola de la comarca a l'inici del segle XX.

La transformació al regadiu és, però, lenta, ja que al volt del 1860 tan sols es rega el 14% de l'àrea conreada i l'horta i els fruiters en regadiu encara són molt minoritaris -el 75% de les terres conreades al delta ho són de cereal.

S'utilitzen igualment altres sistemes de captació d'aigua i reg com els pous, les cisternes i la captació directa de l'aigua del riu mitjançant màquines de vapor elevadores d'aigua instal·lades en petites rescloses. Més tard i fins el primer terç del segle XX, s'utilitzaran, a la zona del delta, els pous artesans. Aquest sistema també serà utilitzat durant la dècada del 1920 en les explotacions d'arròs en les finques més propers al mar.

Paral·lelament, i gràcies a la força i a la disponibilitat de l'aigua del riu i a la situació estratègica respecte a Barcelona, la industrialització també floreix, especialment en sectors com el tèxtil, essencialment de la llana al nord de la vall baixa i de la seda a la part baixa. Les importants colònies tèxtils com ara la de la Sedó (1847-1977) o la Güell (1830-1973) donaren un important pes específic a la indústria cotonera, una branca molt dinàmica de la comarca. Però -també s'hi instal·len indústries tecnològiques com ara Siemens- Schuckert Elèctrica, el 1919- a Cornellà. Tampoc hi falten les indústries intensives en aigua com la paperera o la de la seda, sense oblidar una refineria de petroli a Cornellà que fou una de les més importants fins al 1930.

Pel que fa al desenvolupament agrícola al Baix Llobregat, aquest tindrà un nou creixement amb la dessecació de la majoria dels aiguamolls per tal d'evitar la propagació del paludisme, encara que a mitjan del segle XIX ja es conreen més de tres quartes parts de l'àrea dels municipis deltaics (7.500 hectàrees cultivades). Una activitat que feu aflorar nous terrenys, que en alguns casos trobaren altres usos no agrícoles com és el cas de l'aeroport del Prat, que data en la seva primera versió del 1916.

En realitat aquesta colonització de l'espai del delta ja havia començat amb anterioritat amb la potenciació, a partir del segle VIII, de l'aprofitament intensiu de la barella, planta herbàcia que creix espontàniament en les terres salinoses. Aquesta planta es reduïa a cendra per obtenir-ne sosa, que era venuda a la indústria del vidre, del sabó o del tèxtil.

Als inicis del segle XX es comença a utilitzar l'electricitat com a font energètica industrial i això dóna una nova empenta a la indústria, que es diversifica, i apareixen empreses de construccions metàl·liques com ara Companyia Roca (Gavà); de construccions elèctriques, com ara Siemens (Cornellà); de ciment, com ara Molins o Sanson, etc.

Després de l'expansió de la indústria cotonera del segle XIX, i especialment a partir de començaments d'aquest segle, s'inicià un procés de diversificació de la indústria amb instal·lacions d'indústries modernes de sectors com ara el metall, el químic i el de materials de construcció o de noves branques del tèxtil. Aquest procés va quedar interromput amb la guerra civil de 1936-1939.

L'agricultura catalana viu també durant el primer terç del segle XX unes profundes transformacions que afecten de diferent manera totes les produccions. Els productes hortícoles, els tubercles i la fruita són els grans beneficiaris de la constitució d'un mercat a escala europea -i mundial- tenint com a principal destinació els països nordeuropeus.


Pels volts del 1890 comencen les exportacions de fruites i verdures del pla del Llobregat cap a països on aquests productes tenen unes cotitzacions més altes. El 1919 comencen les exportacions de carxofes del delta i als anys trenta s'assoleixen les xifres més altes d'enviament de tot tipus d'hortalisses i fruita cap a la resta d'Europa. S'exporta préssecs grocs primerencs cap a França i prunes cap a Anglaterra. Aquest creixement de les exportacions té un reflex en la nova transformació de camps en regadiu. Al 1962 es reguen quasi 10.000 hectàrees en la comarca. Aquestes àrees de regadiu es concreten en els municipis que gaudeixen de les infraestructures de canals construïdes al segle XX i de la possibilitat de disposar d'aigua de pou.

La guerra i els primers anys del franquisme, igual que passa amb la indústria, aturen aquest creixement en les xifres d'exportació, assolint-se l'any 1936 el seu màxim històric.

La vall baixa del delta s'especialitza -gràcies en part al regadiu, però també en unes característiques especials dels sòls i ja des del primer terç del segle XIX- en els productes més estimats i més ben remunerats pel mercat: les fruites i les hortalisses respectivament.

Després de la guerra, la nova reactivació de l'economia cap als anys seixanta suposa per a la comarca una gran expansió de la indústria.

Amb aquesta expansió, la indústria es converteix en el primer sector d'activitat econòmica amb el domini, en primer lloc, del sector metal·lúrgic; després el tèxtil, que ha anat perdent importància, el químic i la construcció. Les principals zones d'expansió durant els anys seixanta i setanta són, precisament, la vall baixa i el delta -i el nord de la comarca.

Aquest elevat creixement demogràfic i econòmic entre el 1950 i 1975 marca profundament l'espai agrari. En el decenni dels anys 50, l'agricultura deixa de ser l'activitat principal del territori del delta i la vall baixa del Llobregat i una part de les millors terres agrícoles passen a ser assentaments urbans i industrials. La resta queda sotmesa als impactes i servituds de l'expansió urbana i d'infraestructures, amb la submissió de l'activitat agrària a les necessitats industrials i d'equipaments de la resta de sectors econòmics.

La crisi econòmica mundial iniciada el 1973, amb efectes a la comarca a partir de 1975, obliga a renovar i adaptar la indústria a la nova situació determinada pels avenços tecnològics, els nous mètodes de producció, l'augment de la competència, etc. Com a conseqüència es produeix una disminució dels treballadors ocupats per la indústria i es generen grans bosses de població aturada. Els sectors més afectats en aquesta crisi va ser el tèxtil, la construcció, el metall i l'alimentació.

D'aquesta època és l'aprovació del Pla General Metropolità (1976) que es basa encara en el cas de la vall baixa i delta del Llobregat, en unes previsions de forta expansió industrial i urbana, però que alhora preveu el manteniment d'una àrea de sòl rústic protegit de valor agrícola d'unes 2.700 ha amb l'objectiu de -a través de figures de planejament específiques- mantenir les seves característiques i preservar-lo de la incorporació a àrees urbanes.

La redacció del PGM, però, també fa una remor de fons de preocupació i de reivindicació de l'espai i l'activitat, fa que la Unió de Pagesos es mobilitzi en defensa del l'espai agrari amb la campanya "Salvem el Pla".

Les zones agrícoles del delta i de la vall baixa han continuat però patint des de llavors forts impactes periurbans. La posada sobre la taula del projecte d'Infraestructures del Delta del Llobregat -amb noves actuacions en el territori agrari- fa que s'accentuï la necessitat de preveure un model de futur estable per a l'espai agrari i per a l'agricultura periurbana que es desenvolupava en el delta i la vall baixa del Llobregat. A aquesta discussió hi col·labora la redacció, per part del Consell Comarcal del Baix Llobregat, d'una proposta per establir un parc agrícola a la comarca. Proposta que coincideix en el temps amb el disseny per part de la Diputació de Barcelona del projecte de l'Anella Verda.

El 1996, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Baix Llobregat i la Unió de Pagesos de Catalunya s'acullen al projecte Life de la Unió Europea per estudiar i formular propostes per a un parc agrari en el delta i la vall baixa del Llobregat.

interest

Mapa del parc

Mapa del Baix Llobregat