El canvi climàtic és un dels aspectes més preocupants del canvi ambiental global. El canvi climàtic és l'alteració del clima de la terra a causa de l’activitat humana. Els canvis associats afecten la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat. Els espais naturals protegits també estan sotmesos als efectes del canvi climàtic i no es pot entendre la biodiversitat actual sense aquests canvis. En aquest apartat es recopila informació de com afecta el canvi climàtic als espais naturals, i es mostren eines i recursos per adaptar-s’hi o per minimitzar els seus impactes negatius per tal de mantenir o millorar la biodiversitat.
Recerca i seguiments
Per tal d’avaluar els seus efectes en l’àmbit de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, s’ha participat en projectes que aborden la problemàtica de forma específica, com el Life Clinomics, que va incloure l’Estudi sobre els efectes del canvi climàtic al Montseny: diagnosi, impactes i vulnerabilitats, i, malgrat no haver estat desenvolupats específicament per això, les línies de seguiment de diversos grups biòtics com CARIMED, CBMS, SOCC, SEMICE..., aporten informació molt valuosa al tractar-se de xarxes d’abast regional o fins i tot internacional, i amb diverses dècades de registres. Aquests seguiments han permès tenir informació pionera sobre quin és l’impacte en cada grup biòtic en àmbits locals, com per exemple, un estudi derivat centrat sobre les papallones diürnes a l’àrea del Montseny, o per exemple, els efectes diferenciats entre ocells i papallones diürnes en àmbits regionals o continentals. També s’està treballant per a que el 2020 la Xarxa de Parcs Naturals s’incorpori a la Xarxa del FENOCAT, un projecte de seguiment específic per a detectar canvis en l’activitat de diversos organismes en funció de les variacions climàtiques.
Accions de gestió
A l’àmbit dels parcs, més enllà de la recerca, també s’estan realitzant accions en el medi per a mitigar els efectes negatius.
- Aplicació per dimensionar i instal·lar sistemes de recollida d’aigües pluvials a la XPN. És en format de full de càlcul i conté set mòduls: paràmetres de demanda (domèstica i/o de reg), dades de disponibilitat d’aigua, dimensionat de la capacitat del dipòsit, tipus de desinfecció, grup de pressió, valoracions d’estalvi d’aigua i pressupost. També s’ofereix una Guia d’ús de l’aplicació i les Bases del disseny de l’app.
Caràtula de l’aplicació per dimensionar el sistema d’aprofitament de pluvials. Font: ABM
-La Diputació de Barcelona col·labora en el projecte europeu Life Mixforchange que treballa per innovar en estratègies de gestió per a l’adaptació al canvi climàtic dels boscos mediterranis subhumits mixtos.
Control dels efectes del canvi climàtic sobre la fauna aquàtica a les capçaleres de les rieres del Montseny
Baetis gr. alpinus es una espècie d’insecte de l’ordre dels Efemeròpters que desenvolupa les seves fases juvenils (nimfa) només en aigües fredes i molt oxigenades de les parts altes de rius de muntanya. A la serralada Prelitoral Catalana, on l’altitud màxima es troba al Montseny (al voltant dels 1600 metres sobre el nivell del mar) pot resultar una espècie indicadora dels efectes del canvi global. Així doncs, en el context del canvi climàtic i l’augment de les temperatures, aquesta espècie podria acabar desapareixent del massís per no poder trobar hàbitats aquàtics amb les característiques adequades ja que en algun moment les temperatures dels rius podrien sobrepassar els valors que l’espècie tolera i afavorir a altres espècies del mateix gènere més resistents a temperatures més elevades.
La distribució inicial d’aquesta espècie al Montseny parteix d’estudis com la tesi doctoral de Mª Àngels Puig (1983) o l’estudi fet el 2007 sobre la distribució i la variabilitat genètica de la família Baetidae al Montseny publicat per Múrria et al. (2014) (LINK: https://www.limnetica.com/es/genetic-diversity-and-species-richness-patterns-baetidae-ephemeroptera-montseny-mountain-range-north). En aquests treballs, Baetis gr. alpinus era present en trams de capçalera de rius i torrents estudiats situats al voltant dels 1000 metres sobre el nivell del mar i, per tant, es va poder aproximar una àrea de distribució de l’espècie al PN del Montseny.
Des del 2013, any que s’inicia el projecte CARIMED (https://parcs.diba.cat/web/conservacio-de-la-biodiversitat/rius), s’ha seguit estudiant tres de les rieres i torrents de capçalera: Torrent de Riudeboix (B29), Torrent de Collpregon (Teb1) i Riu Tordera al pont de la Llavina (T00), tant a la primavera com a l’estiu. A partir de 2020, a més, s’ha tornat a estudiar 5 capçaleres més del Montseny, totes situades per sobre dels 1000 metres d’altitud, tant a la primavera com a l’estiu per veure la situació actual respecte a la distribució d’aquesta espècie.
Gestió forestal per a l'adaptació al canvi climàtic dels boscos mixtos en finques de la Diputació de Barcelona
Els boscos mixtos subhumits a la Xarxa de Parcs Naturals
Els boscos mediterranis subhumits són un ecosistema de gran singularitat i importància en l'àmbit europeu i mundial. Es tracta d’un bosc dominat per frondoses, típicament mixt amb barreja d’arbres de diferents espècies, lligat a temperatures suaus i precipitacions elevades i que es localitza en muntanyes litorals i prelitorals.
L'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de l’Àrea d'Infraestrutures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona, entre d’altres, el Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny, el Parc del Montnegre i el Corredor i el Parc del Castell de Montesquiu, on són presents aquest tipus de bosc mixt.
El Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny és una mostra de successió vegetal per pisos altitudinals, com són els boscos mediterranis, de muntanya mitjana, centreeuropeus i subalpins. Els boscos dominants són els alzinars, suredes, rouredes i fagedes, amb taques de plantacions d’arbres d’altres espècies (castanyer, pinedes, etc.). Les transicions entre unes i altres formacions formen els boscos mixtos amb més diversitat arbòria.
En el cas del Montnegre, trobem una gran diversitat de boscos, en què dominen les perxades de castanyer amb diferents espècies secundàries (com roures, cirerers, trèmols, etc.), zones d’alzinars amb altres espècies i zones de sureda. Un dels reptes de la gestió forestal és l’orientació de la gestió del castanyer amb viabilitat de futur, econòmic i ecològic, ja que es troben fora de la seva qualitat d’estació.
El Parc del Castell de Montesquiu està situat al Prepirineu i està travessat pel riu Ter, a la comarca d’Osona. Els boscos dominants són les pinedes de pi roig i les rouredes de roure martinenc, molt sovint en forma de boscos mixtos amb una gran diversitat arbòria, com moixeres, serveres, blades, aurons, til·lers, trèmols, etc.
Les espècies de planifolis d’interès i presents en aquests parcs són els roures (Quercus petraea, Q. pubescens, Q. canariensis), freixe (Fraxinus excelsior), blades (Acer pseudoplatanus, A. opalus, A. campestre), pomeres i pereres (Malus/Pyrus spp), server (Sorbus domestica), moixera de pastor (S. torminalis), cirerer (Prunus avium) i castanyer (Castanea sativa). Tret dels roures i del castanyer que formen boscos, la resta són arbres que es troben com a espècies secundàries, és a dir, són acompanyants en boscos mixtos amb una o més espècies. A més, totes elles són considerades espècies productores de fusta de molta qualitat, apreciada per ebenistes i fusters, anomenades de fusta noble, i amb un valor econòmic molt elevat quan presenten un port excel·lent.
L’any 2016 es va aprovar el projecte europeu Life Mixforchange, que preveu innovar en estratègies de gestió per a l’adaptació al canvi climàtic dels boscos mediterranis subhumits mixtos. Està coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), i hi participen també el Centre de la Propietat Forestal (Generalitat de Catalunya) i les associacions de Propietaris del Montnegre-Corredor i Bellmunt-Collsacabra. El Life Mixforchange preveu implantar actuacions demostratives de models de gestió per a la millora de la vitalitat, estat sanitari, capacitat productiva, resistència i resiliència davant el canvi climàtic en quatre tipus de bosc mixt: l’alzinar, les pinedes, les castanyedes i les rouredes. A més també persegueix l’impuls de l’economia lligada a aquests boscos, integrar l’adaptació al canvi climàtic en la política i la difusió dels resultats i tècniques aplicades. El projecte preveu la implantació de models de gestió en els boscos mixtos i l’avaluació del efectes ecològics, silvícoles i el seu impacte socioeconòmic. Durant aquest darrer hivern 2018/19 s’ha realitzat una rèplica de les accions contemplades en el Life Mixforchange en els boscos mixtos del Montseny, del Montnegre i de Montesquiu.
Bosc mixt de planifolis amb domini de castanyer (Castanea sativa) al Montnegre a principis de primavera. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Rodals d'alzinar i plantació de castanyer al Montseny. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Bosc mixt de pi roig (Pinus sylvestris) amb planifolis al Parc del Castell de Montesquiu. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
L’adaptació dels boscos al canvi climàtic
Les recomanacions generals per a l’adaptació al canvi climàtic dels boscos mediterranis van orientades a mantenir masses forestals sanes i diverses per ser més resilients a variacions climàtiques. Les eines de què disposa el gestor forestal inclouen modificar la composició i/o l’estructura del bosc. En el cas de l’estrat arbori, l’objectiu és generar i mantenir estructures multiestratificades amb la màxima diversitat d’espècies, especialment aquelles de més vitalitat. En tot cas, cal regular la competència, disminuint la densitat per millorar l’estat hídric, que és el factor més limitant. En el cas de l’estrat arbustiu, també convé actuar mitjançant estassades selectives amb l’objectiu de disminuir la competència per l’aigua disponible en el sòl superficial i disminuir la transpiració. Les tallades de millora o d’aprofitament es preveuen més freqüents i de menor intensitat que els tractaments tradicionals, per tal de mantenir les condicions microambientals del bosc menys alterades.
La silvicultura propera a la natura
Els nous models de gestió forestal implementats es basen en una silvicultura propera a la natura, és a dir, aquella que s’aprofita dels processos naturals que faciliten al gestor la consecució dels seus objectius: microclima forestal que limita la proliferació de l’estrat arbustiu, manteniment d’un estrat de servei codominant que fa un acompanyament lateral per evitar els brots epicòrmics en peus de més valor, etc. A més, es consideren criteris de silvicultura l’arbre individual, és a dir, amb la planificació de les intervencions silvícoles centrades a promoure una sèrie d’arbres (“arbres de futur”) els quals poden incrementar notablement el valor agregat del rodal en el terreny econòmic (individus molt ben conformats d’espècies productores de fusta de qualitat) i ambiental (peus d’espècies escasses i amb microhàbitats d’alt interès per a la conservació). Els arbres de futur se seleccionen al final de l’estadi juvenil, quan ja és possible identificar-ne els més vigorosos i ben conformats (canó llarg) i se’ls afavoreix al llarg de la seva vida tallant progressivament (aclarides selectives) els arbres dels voltants que els comencen a fer competència excessiva, però mantenint sense intervenir tots aquells que fan un acompanyament lateral. D’aquesta manera, els peus de futur es van engrandint fins aconseguir arbres de grans diàmetres, que són els que poden assolir un valor comercial final més elevat. Els esforços en la gestió, és a dir, la inversió en treballs forestals, estan dedicats, per tant, a capitalitzar uns pocs arbres per hectàrea (no més de 120-160) mentre que la resta de bosc actua com a acompanyant d’aquells, podent ser també objecte d’aprofitament sempre que aquest aprofitament no afecti la qualitat dels peus de futur. Aquest mètode persegueix millorar la viabilitat econòmica de la gestió forestal dels boscos mixtos subhumits amb un potencial productiu elevat. Aquest model de gestió s’ajusta molt bé als objectius dels boscos situats en espais naturals protegits, tant pel que fa a l’estructura i dinàmica del bosc, com als objectius de conservació i sostenibilitat i adaptació al canvi climàtic.
Identificació, selecció i marcatge de freixe de fulla grossa (Fraxinus excelsior) jove com a arbre de futur que ha crescut sota la pineda. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Moixera de pastor (Sorbus torminalis) en un bosc mixt de pi roig amb planifolis el creixement del qual cal potenciar enfront de les altres espècies que l'acompanyen. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Identificació de cirerer (Prunus avium) com a arbre objectiu amb acompanyament de subestrat d'avellaner (Corylus avellana) i castanyer a mantenir. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Els treballs forestals
La rèplica de les accions que es desenvolupen dins el Life Mixforchange consisteixen en la implementació de models de gestió forestal dels boscos mixtos mitjançant l’execució de treballs de millora forestal, amb la realització de tallades de selecció, millora o regeneració segons el cas i aplicant la silvicultura d’arbre individual. L’objectiu és modificar la composició arbòria i fer una intervenció en el vol aeri per afavorir una o altra espècie.
L’any 2018, la Diputació de Barcelona va implantar els models de gestió per a l’adaptació de bosc mixt dominats per alzina (Montseny), castanyer (Montseny i Montnegre) i pi roig (Montseny i Montesquiu). Els treballs van consistir en un diagnòstic inicial dels rodals d’actuació, el disseny de les intervencions silvícoles, un inventari dasomètric (forestal) i ecològic i, finalment, l’execució dels treballs de millora forestal. L’execució dels treballs s’ha contractat a una empresa forestal especialitzada, que actua en superfície total de trenta hectàrees, corresponents a cinc finques públiques dels tres parcs.
A les zones sense presència d’arbres de futur d’interès, es va fer una aclarida de millora de la massa amb l’objectiu de modificar les condicions microclimàtiques i de llum dins el bosc i, d’aquesta manera, afavorir la regeneració de les espècies arbòries objectiu (roure, cirerer, castanyer, servera, moixera, etc.). A les zones on els arbres de futur ja eren arbres dominants o bé tenien espai físic suficient per créixer, no es va fer cap tipus de treball. Puntualment es van realitzar plantacions complementàries de planifolis per assajar espècies productores de fusta de qualitat enmig de zones sense regeneració natural ni presència d’arbres de futur.
Identificació i marcatge d'arbres objectiu (castanyer amb doble línia blanca) i d'arbres a tallar (alzina amb ratlla vermella). Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Tallada de millora en perxada de castanyer per afavorir la regeneració natural de roure (Quercus spp.) i cirerer com a espècies objectiu. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Treballs de desembosc dels arbres tallats en la selecció i millora dels arbres de futur. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
El seguiment
Els nous models de gestió que s’assagen per a les castanyedes, alzinars i pinedes de pi roig en les finques públiques dels espais naturals tindran un seguiment durant els propers anys per avaluar els resultats, i seran incorporats al conjunt de finques participants en el projecte Life Mixforchange. El seguiment de les actuacions realitzades ha de permetre obtenir conclusions i plasmar els resultats obtinguts per definir models de gestió vàlids per a l’adaptació de boscos mixtos al canvi climàtic. Aquests resultats seran una eina útil per orientar en la planificació i gestió dels parcs que hi participen.
Fotografia hemisfèrica en parcel·la de seguiment de castanyer amb roure i cirerer abans de la tallada. Autora: Sònia Navarro (CTFC)
Identificació de plançó de cirerer per al seu seguiment de futur. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Conservació de la biodiversitat
Totes les actuacions es realitzen en finques situades dins espais naturals protegits i en Xarxa Natura 2000 i també es tenen en compte criteris de conservació per a la implementació dels nous models de gestió forestal dels boscos mixtos de planifolis.
A més de mantenir les espècies legalment protegides, com són el teix (Taxus baccata) i el boix grèvol (Ilex aquifolium), en la selecció d’espècies de planifolis es potencien també aquelles espècies productores de fruit per a la fauna silvestre, siguin o no arbres ben conformats per a la producció de fusta (moixeres, serveres, cirerers, etc.). També es potencien els planifolis de les espècies amb menor presència, com són el til·ler, el carpí, la perera, i així diversificar al màxim la presència de planifolis. També es mantenen els arbres amb cavitats i alguns amb peus bifurcats. Un altre dels indicadors del qual se’n fa el seguiment, i alhora es potencia, és la presència de fusta morta en peu o en el sòl, especialment d’arbres de diàmetres grans per augmentar la biodiversitat d’espècies de descomponedors (fongs, molses, insectes, aràcnids, etc) i fauna depredadora associada.
Alhora es tenen en compte les espècies singulars de cada finca, com són el liró gris, el gatsaule, el marcòlic vermell, el pericó polit (Hyperichum pulchrum), etc., tant per vetllar per la compatibilitat amb els nous models de gestió, com per minimitzar interferències realitzant els treballs forestals fora d’èpoques sensibles.
Exemples de fusta morta al sòl d'arbres de diàmetres grans que ofereixen amagatall i aliment a gran quantitat d'espècies d'insectes, fongs, etc. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Exemplar d'ou de reig (Amanita caesarea) en zona de bosc mixt. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
Els insectes descomponedors afavoreixen la presència de depredadors com el picot garser gros (Dendrocopos major). Autor: Xavier Bayer
Exemplar de marcòlic (Lilium martagon) durant l'hivern al Montnegre. Autor: Joan Rovira. Diputació de Barcelona
