Aquesta reintroducció s'ha fet en el marc del Life Tritó Montseny, projecte coordinat per la Diputació de Barcelona que compta amb la participació del Zoo de Barcelona, la Generalitat de Catalunya mitjançant Forestal Catalana i la Diputació de Girona i amb la col·laboració entre d'altres del Grup de Recerca de l'Escola de la Natura de Parets del Vallès (GRENP). La reintroducció, que es va fer a finals de maig i a inici de juny, se suma a la feta l’any passat en la qual es van alliberar 235 individus més (veure crònica aquí). El seu èxit es reflecteix en el fet que des del 2010 s’han deixat al seu hàbitat natural gairebé 1.500 exemplars de tritons del Montseny, en sis torrents diferents.

L’objectiu del programa de conservació és, d'una banda, mantenir un reservori genètic als centres de cria per garantir el futur de l’espècie davant la crítica situació a la natura de les poblacions originals i, d'una altra, augmentar la seva àrea de distribució amb l’alliberament d’exemplars en nous torrents. Gràcies a aquest programa de reintroducció, la cria en llibertat de l’espècie s’ha multiplicat en els últims anys.

És imprescindible també fer un seguiment continu de la població introduïda una vegada ja fan vida a la natura. Aquestes reintroduccions suposen una feina de coordinació entre diferents institucions i científics, per tal d’assegurar que el torrent on s’alliberen els animals compleix els requisits que necessita l’espècie i, també, per seleccionar adequadament els individus, cuidant que tinguin la variabilitat genètica necessària per fundar una població sana.

Un amfibi endèmic en situació de vulnerabilitat extrema

Les primeres poblacions d’aquesta espècie, l’únic vertebrat endèmic de Catalunya, van ser descobertes el 1980, però es van atribuir a l’espècie del tritó pirinenc. Més tard, el 2005, estudis morfològics van concloure que es tracta d’una espècie per si mateixa, el tritó del Montseny, amb dues subespècies, l’oriental i l’occidental. L’espècie tan sols viu en uns trams de set torrents, que posats linealment no arriben als 3,5 km. Per tant, el perill d’extinció és altíssim.

Els centres que crien tritons, clau per a la seva supervivència

Dins els treballs coordinats entre diferents institucions de salvaguarda de l’espècie, el 2007 es va iniciar el programa de cria en captivitat de l’espècie al Centre de Fauna de Torreferrussa, depenent de la Generalitat i situat a Santa Perpètua de Mogoda. L’any 2013 i davant una situació d’alta vulnerabilitat vers problemes que pogués patir l’espècie en captivitat, el Zoo de Barcelona es va incorpora al programa coordinat de cria de l’espècie. Poc després, s’hi va sumar un tercer centre de cria també de la Generalitat i situat al Pont de Suert, així com el Zoo de Chester, a Anglaterra.

El Zoo de Barcelona és una institució científica referent pel que fa a la recerca i conservació de les espècies autòctones que, seguint el seu Nou Model, posa especial èmfasi en aquelles espècies amenaçades amb programes de reintroducció als seus hàbitats naturals.