Capítol 1. Naturalesa, àmbit i contingut del Pla especial

Article 1. Naturalesa i objectius del Pla especial


El present Pla especial es desenvolupa en aplicació d'allò que es disposa a l'article 17 de la Llei del Sòl de 9 d'abril de 1976, en relació amb l'article 76 del seu Reglament de Planejament, i l'article 5 de la Llei d'Espais Naturals de 6 de juny de 1985, i té com objectiu l'establiment d'un règim de protecció, conservació i millora del medi físic i rural i del paisatge de sectors de la Serralada litoral catalana en col·laboració amb els organismes competents, la propietat i els usuaris del territori.


S'entén per protecció, conservació i millora del medi físic i rural i del paisatge, l'establiment de normes que tendeixen a preservar la configuració geològica, la flora, la fauna i els ecosistemes que formen i tots aquells elements que testimonien l'actuació històrica de l'home sobre el territori, dins de la consideració d'aquest com un sistema complex de relacions entre l'home i el seu medi natural que cal protegir en la seva globalitat, compatibilitzant aquesta protecció amb el desenvolupament socioeconòmic i la millora de les condicions de vida de la població de l'àrea d'aplicació del present Pla especial.


Així mateix, s'inclou dins d'aquelles finalitats l'ordenació de l'ús públic de lleure i el foment del coneixement i el respecte del medi físic i rural per la població urbana no resident en l'àmbit d'aplicació del present Pla especial.

El Pla especial pretén, com a figura urbanística supramunicipal, homogeneitzar el tractament del territori substituint les normes de planejament especial vigents i complementant les determinacions dels Plans generals i altres instruments urbanístics municipals existents en aquesta àrea quan aquests no continguin les previsions detallades oportunes que permetin adoptar les mesures de protecció, conservació i millora que són l'objectiu fonamental del present Pla especial.


L'aprovació d'aquest Pla especial tindrà els efectes que preveuen els apartats 3 i 4 de l'article 5 de la Llei d'Espais Naturals.

 


Article 2. Àmbit


L'espai natural del Montnegre-Corredor (Serralada de Marina) inclou els sectors geogràfics de la Serralada litoral catalana que s'aixequen entre el mar, la riera d'Argentona i el riu Tordera, comprenent diverses serres de les que en són les més importants les de Montnegre i el Corredor, segons la delimitació que es precisa a la documentació gràfica del present Pla especial i que es descriu a l'annex núm. 1 d'aquest Text Normatiu. El territori delimitat ocupa sòls pertanyents als municipis d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta i Tordera, a la comarca del Maresme, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina i Villalba Sasserra, a la comarca del Vallès Oriental; i Fogars de Tordera, a la comarca de la Selva.


La seva superfície total és de 15.010 hectàrees.
 


Article 3. Definició i zonificació


L'espai natural del Montnegre-Corredor (Serralada de Marina) constitueix un espai lliure de gran extensió, en què per tal de definir els tractaments específics més ajustats a llurs característiques concretes de protecció, conservació i millora s'estableixen les zones següents:

 

  • Zona forestal consolidada
  • Zona forestal de recuperació
  • Zona forestal d'alt valor ecològic i paisatgístic
  • Zona agrícola
  • Zona de rieres i torrents
  • Zona de regulació complementària

 

La delimitació de les diferents zones es precisa a la documentació gràfica del Pla i la seva regulació en el present Text Normatiu.
 


Article 4. Delimitació de zones


La Diputació de Barcelona, a petició de part interessada, resoldrà sobre la delimitació de zones que corresponguin a uns determinats terrenys d'acord amb el present Pla especial.


L'interessat haurà d'aportar, juntament amb la instància de sol·licitud, un plànol escala màxima 1: 5 000.


La Diputació de Barcelona resoldrà la petició, mitjançant acord de la Comissió de Govern, que se sotmetrà a informació pública durant un termini de quinze dies. A la vista de les al·legacions, aquella mateixa Comissió de Govern resoldrà de forma provisional aquella sol·licitud, corresponent la resolució definitiva al Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Capítol 2. Determinacions a la zona forestal consolidada

Article 5. Definició


La Zona Forestal Consolidada està integrada pels terrenys ocupats per masses forestals d'espècies predominantment arbòries i arbustives que no siguin característiques del conreu agrícola o objectes d'aquest, d'acord amb el que es disposa per la legislació de monts vigent, que constitueixen ecosistemes amb un grau important de consolidació de manera que no són necessàries mesures especials de recuperació.


La seva delimitació es precisa a la documentació gràfica del present Pla especial.
 


Article 6. Usos admesos


6.1 Seran admesos els aprofitaments forestals compatibles amb un principi bàsic de conservació del bosc, de la seva qualitat i la del seu entorn. En aquest sentit es podran realitzar accions i obres complementàries conduents a un aprofitament racional del bosc i les de conservació, tractament i millora forestal.


6.2 Seran admeses les pràctiques ramaderes, sempre que aquestes no siguin causa de deteriorament, empobriment del bosc o d'erosió, d'acord amb el que estableix la legislació vigent i el que es disposa en la regulació general d'altres usos i activitats del Capítol 10 del present Pla especial.


6.3 S'admet l'ús residencial en els edificis tradicionals existents i en les seves ampliacions d'acord amb la regulació general del Capítol 10 del present Pla especial.


6.4 S'admeten, en les edificacions existents, els usos següents:

 

  • Artesanal, en petits tallers sempre que no produeixin emissió de fums, gasos, vapors, sorolls o vibracions que puguin resultar contaminants pel medi ambient, tenint en compte que no es podrà produir abocaments de residus sòlids o líquids contaminants.
  • Restauració i bars.
  • Residència en cases de pagès, segons la modalitat d'allotjament turístic regulada pel Decret 365/1983 de 4 d'agost de la Presidència de la Generalitat i l'Ordre de 6 d'octubre de 1983 del Departament de Comerç i Turisme que el desenvolupa, admetent-se, també, els vinculats als càmpings masia i àrees de lleure, d'acord amb el que s'estableix a l'article 60 del present Text Normatiu.
  • Docents, socials, culturals, esportius i recreatius, sempre que no comportin instal·lacions a l'exterior incompatibles amb les finalitats del Pla i siguin autoritzats per la Diputació de Barcelona.
  • Els usos públics establerts en la xarxa bàsica d'equipaments del Pla especial.



Article 7. Condicions dels aprofitaments forestals i camins de desembosc


Els aprofitaments forestals es portaran a terme d'acord amb les disposicions vigents aplicables, amb aquesta normativa i amb les tradicions de l'indret. En tot cas s'hauran d'ajustar als condicionaments tècnics següents:


Es prohibeixen les tallades arreu, excepte en els següents casos:

  • Espècies de ribera de creixement ràpid, en els quals es podrà fer sempre que s'asseguri la seva regeneració, ja sigui espontània o mitjançant repoblació artificial.
  • Castanyeredes, tenint en compte que en els terrenys amb pendent superior al 50%, s'hauran de realitzar de manera que no es tallin superfícies continues superiors a 2 ha i separant l'una de l'altra un mínim de 100 m.
  • Quan concorrin determinades circumstàncies tal com plagues, malalties o altres que facin aconsellable emprar aquest mètode.

 

Serà obligatòria l'eliminació de residus de l'aprofitament en una franja de 15 m a banda i banda dels camins existents o de nova construcció.
Es podrà autoritzar la neteja selectiva del sotabosc, en boscos de marcat caràcter productiu quan aquesta vagi encaminada a millorar les condicions per a la regeneració de l'arbrat o pugui justificar-se com a mesura preventiva de lluita contra el foc.
Els nous camins de desembosc s'hauran d'adaptar a les següents prescripcions tècniques:

  • Pendent mantingut inferior al 15% i amplada màxima de 3,5 m.
  • Condicions de drenatge: es disposaran trenques en pendent continuat cada 50 m i es disposaran guals o canonades en els punts de confluència de les aigües.
  • Desmonts: altura màxima d'1,5 m en una longitud màxima de 10 m.
  • Terraplens: altura màxima d'1,5 m.
  • Pendent transversal del camí dirigit vers el desmont.
  • Terres sobreres: no s'abocaran en el vessant del camí. En cada cas caldrà cercar punts adients on efectuar l'acumulament de material sobrant.
  • En l'alçada dels desmonts i els terraplens, quan les condicions topogràfiques impedeixin complir els elements condicionants establerts, caldrà justificar la solució adoptada mitjançant projecte específic.

 



Article 8. Autorització d'Aprofitaments Forestals


L'aprofitament és un acte sotmès a l'autorització corresponent de l'Administració Forestal, en la tramitació de la qual haurà d'obtenir-se l'informe preceptiu de la Diputació de Barcelona.
Serà requisit per a poder informar qualsevol autorització, acompanyar a la sol·licitud de les dades següents:

  • Un plànol de la finca, amb corbes de nivell i a escala 1: 5 000 o 1: 10 000, en el qual es defineixin els distints tipus de bosc i espècies; el sector objecte de la petició de tallada, i el camí o camins a habilitar per a l'aprofitament, que hauran de complir el disposat a l'article anterior.
  • Una succinta memòria en la qual s'expressin el tipus d'aprofitament que es pretén, data de l'última tallada a la mateixa parcel·la, sistemes d'arrossegament previstos, mètodes per a l'eliminació dels residus de la tallada, dades de la realització de l'aprofitament i els detalls complementaris que estimi oportú el peticionari.
  • Una breu noticia econòmica sobre nombre de tones o m3 que s'espera treure-hi, nombre de jornals que caldran per a tota l'actuació i avançament, en el seu cas, del cost de les bores d'infraestructura i camins.

En cap cas l'aprofitament o tallada es realitzarà entre el primer de març i el trenta de setembre, a excepció del suro i espècies de creixement ràpid amb regeneració artificial. Tot això sense perjudici del que estableixi, en el seu dia, el reglament de la Llei Forestal de Catalunya així com les disposicions que vagi dictant l'Administració Forestal.



Article 9. Plans tècnics d'aprofitament forestal


La Diputació de Barcelona, quan concorrin en determinats terrenys d'aquesta zona circumstàncies d'ordre econòmic, social o de conservació i restauració de les masses forestals, que facin necessària l'elaboració de plans tècnics d'aprofitament de les finques, instarà al propietari titular de les mateixes perquè procedeixi a la seva redacció i l'elevi a l'òrgan competent per a la seva aprovació.


La instància o requeriment per a la redacció del pla tècnic haurà de preveure un termini per a la seva elaboració adequat a la importància de l'estudi i condicions del bosc objecte d'ordenació, així com específicament, l'ajuda tècnica i econòmica que es podria oferir a la propietat per a la seva redacció.


En cas de silenci dels titulars dominicals, un cop transcorregut el termini, la Diputació de Barcelona s'adreçarà a l'Administració Forestal, a fi i efecte que aquesta exigeixi al propietari afectat la presentació d'un pla tècnic d'aprofitaments forestals d'acord amb el disposat per l'article 209 i concordants del Reglament de Monts.


La Diputació de Barcelona informarà preceptivament els plans tècnics d'aprofitaments forestals, previ a la seva aprovació per l'organisme competent.



Article 10. Repoblació i millora de terrenys forestals


Els projectes de repoblació i millora dels terrenys forestals estaran sotmesos a autorització de l'Administració Forestal, en la tramitació dels quals haurà d'obtenir-se informe preceptiu de la Diputació de Barcelona, el qual contindrà les indicacions sobre l'elecció d'espècies pròpies de l'indret, o en tot cas, es considerarà la idoneïtat ecològica i paisatgística de la nova espècie.


En la realització de les operacions esmentades no serà admès en cap cas l'aterrassament del terreny amb maquinària pesada ni la destrucció sistemàtica de la vegetació existent.


Els treballs de reforestació que es portin a terme a iniciativa de l'Administració Forestal estaran exceptuats de l'informe preceptiu establert en el paràgraf anterior, intercanviant-se la informació necessària perquè la Diputació de Barcelona pugui formular les propostes o suggeriments que cregui convenients, a fi i efecte d'aconseguir els objectius previstos en el present Pla especial.
 


Article 11. Ajuts a la propietat forestal


La Diputació de Barcelona, en la mesura de les seves possibilitats tècniques i pressupostàries, col·laborarà amb la propietat forestal per tal de fomentar la seva agrupació amb fins específics, afavorir les tasques de repoblació i millora dels terrenys forestals i racionalitzar el seu aprofitament mitjançant la redacció dels corresponents plans tècnics d'aprofitament forestal.

 

Capítol 3. Determinacions a la zona forestal d'alt interès ecològic i paisatgístic

Article 12. Definició


La Zona Forestal d'Alt Interès Ecològic i Paisatgístic està integrada pels terrenys forestals que han d'ésser objecte d'especial protecció per contenir ecosistemes, comunitats o espècies de gran valor o per ser especialment vulnerables a l'erosió del sòl o a la degradació dels valors botànics, faunístics, hidrològics o paisatgístics existents.


La seva delimitació es precisa a la documentació gràfica del present Pla especial.



Article 13. Usos admesos


13.1 S'admeten els aprofitaments forestals compatibles amb un principi bàsic de protecció del bosc, de la seva qualitat i la del seu entorn.


13.2 S'admet l'ús residencial en els edificis tradicionals existents i en les seves ampliacions d'acord amb la regulació general del Capítol 10 d'aquest Text Normatiu.


13.3 S'admeten, també, els usos socials, culturals, recreatius i d'investigació científica en les edificacions existents, i les instal·lacions necessàries per a la bona gestió del present Pla especial.


13.4 En tot cas, per a l'ús o activitat que es pretengui realitzar s'haurà d'acreditar feafentment la seva compatibilitat amb l'objectiu fonamental del present Pla especial, contingut en l'article 1 del present Text Normatiu, mitjançant document exprés emès per la Diputació de Barcelona, que quan l'ús i activitat sigui reglada adoptarà la forma i causarà els efectes d'informe previ sobre usos i activitats sotmesos a llicència.


La Diputació de Barcelona podrà exigir que els projectes tècnics vagin acompanyats de la corresponent justificació i estudis oportuns que avaluïn l'impacte produït sobre els valors ecològics, botànics i faunístics afectats, sobre l'erosionabilitat del sòl i de les mesures correctores oportunes, que s'incorporen al projecte.



Article 14. Altres usos i activitats


No es permet en aquesta zona els usos i activitats següents:

  • L'acampada lliure fora dels llocs previstos per aquesta activitat pel present Pla especial.
  • La localització d'infraestructures o instal·lacions excepte les necessàries per al funcionament normal dels usos admesos.



Article 15. Aprofitaments forestals


S'admeten els aprofitaments forestals que es portaran a terme d'acord amb les disposicions vigents, amb aquesta normativa i amb les tradicions de l'indret. A més de subjectar-se a les condicions definides pels aprofitaments de la Zona Forestal Consolidada, els que es portin a terme en aquesta Zona hauran de complir les determinacions següents:

 

  • Les sol·licituds d'autorització per a la realització d'aprofitaments forestals, a més de les dades previstes en l'article 8 del present Text Normatiu, hauran d'incloure una justificació de la compatibilitat de l'aprofitament proposat amb el manteniment dels ecosistemes i comunitats existents, de la no producció d'impacte greu susceptible de causar l'erosió del sòl i, si s'escau, proposta de mesures correctores adients.
  • En el mateix document, si s'escau, caldrà delimitar puntualment els sectors del territori que es deixaran sense aprofitar a causa de la presència d'indrets de niuament i cria de rapinyaires i altres espècies animals protegides, de comunitats o espècies vegetals singulars o indrets d'especial valor ecològic o paisatgístic.


En tot cas, aquestes prescripcions s'hauran d'incloure en els plans tècnics d'aprofitaments forestals que es puguin redactar per als terrenys d'aquesta zona.



Article 16. Ajuts als particulars


La Diputació de Barcelona, dintre de les seves disponibilitats tècniques i pressupostàries, donarà suport als particulars en forma d'ajuts tècnics o subvencions a fons perdut, per als següents conceptes:

  • Reforestacions que tendeixein a reconstruir els ecosistemes i comunitats característiques de l'indret.
  • En general, import de l'increment dels costos de l'aprofitament forestal per causa de l'aplicació de limitacions singulars derivades de la regulació establerta en aquest Capítol.
  • Assessorament tècnic en la redacció dels Plans Tècnics d'Aprofitaments Forestals.

Els particulars interessats podran sol·licitar de la Diputació de Barcelona la redacció dels necessaris informes per donar el degut compliment a les prescripcions que s'esmenten als article 13 i 15 del present Text Normatiu.

 

Capítol 4. Determinacions a la zona forestal de recuperació

Article 17. Definició


La Zona Forestal de Recuperació està integrada per tots aquells terrenys forestals denudats, erms o ocupats naturalment per vegetació predominantment herbàcia que, per haver estat degradats per incendis, construccions il·legals, roturacions, extraccions de terres o altres activitats a extingir o tractar-se de conreus abandonats, presenten un cert grau d'inestabilitat i precisen mesures específiques de recuperació del bosc que evitin l'erosió del sòl i tendeixin a la reconstrucció dels ecosistemes característics de l'àrea afectada.


Pertanyen a aquesta zona els espais territorials delimitats en la documentació gràfica del present Pla especial i coneguts per les denominacions següents:

  • Conreus abandonats, erms i altres terrenys forestals en general.
  • Activitats extractives a extingir.
  • Construccions i processos d'urbanització il·legal a extingir.


Aquests terrenys es configuren com a Subzona A, B i C de la Zona Forestal de Recuperació.



Article 18. Usos admesos


S'admeten en general tots els usos enumerats en l'article 6 del present Text Normatiu, relatiu a la Zona Forestal Consolidada.



Article 19. Condicions de la Subzona A


S'admeten en els terrenys corresponents a la Subzona A el canvi d'ús forestal en agrícola sempre que es compleixin les condicions següents:

  • Que els terrenys siguin erms o conreus abandonats amb un pendent inferior al 20%.
  • Que la nova activitat es justifiqui mitjançant un projecte tècnic que inclogui la demostració de l'aptitud tècnica i econòmica de l'explotació.
  • Que s'obtingui la corresponent autorització de canvi de conreu forestal en agrícola davant de l'Administració competent, que haurà d'ésser informada preceptivament per la Diputació de Barcelona.


Un cop produït el canvi d'ús, el règim dels terrenys serà el que s'estableix al Capítol 5 per la Zona Agrícola.


S'admeten els treballs de restauració i repoblació que es portaran a terme d'acord amb un projecte tècnic que haurà d'ésser informat favorablement per la Diputació de Barcelona i que en tot cas s'ajustarà al que s'estableix per aquesta acció en la normativa corresponent a la Zona Forestal Consolidada.
La Diputació de Barcelona, prèvia justificació expressa de l'existència de terrenys amb risc d'erosió important, podrà dictar ordres d'execució per tal que els propietaris portin a terme els treballs de restauració i repoblació d'acord amb el que es disposa als articles 181 i 182 de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana.
Un cop consolidats els terrenys els serà d'aplicació el que s'estableix en aquest Text Normatiu per la Zona Forestal Consolidada.



Article 20. Condicions de la Subzona B


Els propietaris d'aquests terrenys, d'acord amb allò que es disposa a l'article 14 de la Llei 12/1985 de 13 de juny d'Espais Naturals i la Llei 12/1981 de 24 de desembre que estableix normes de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, redactaran i executaran els programes de restauració i prendran les mesures que s'estableixen amb caràcter general en l'article 53 del present Text Normatiu per a les activitats extractives, tenint en compte que la Diputació de Barcelona podrà dictar normes d'execució d'obres que garanteixin la seguretat quan existeixi risc d'esllavissades o d'altres per a la salut pública.


Un cop consolidada la restauració, el règim dels terrenys serà el que s'estableix per a la Zona Forestal Consolidada.



Article 21. Condicions de la Subzona C


D'acord amb el caràcter d'utilitat pública i interès social que el present Pla especial en la seva Disposició Transitòria 2a atribueix als terrenys d'aquesta Subzona, un cop s'hagin produït les previsions de l'esmentada Disposició, la Diputació de Barcelona redactarà i executarà els corresponents projectes de restauració dels terrenys que comprendran les obres d'enderroc d'edificacions, serveis i infraestructures, supressió o adequació de camins, restauració geològica, hidrològica i edafològica i repoblació amb espècies adequades.


Consolidada la restauració, el règim dels terrenys serà el que s'estableix per a la Zona Forestal Consolidada, sense perjudici de la possibilitat de manteniment de l'ús residencial i les edificacions existents als propietaris de les quals la Diputació hagi concedit el dret de superfície que preveu l'esmentada Disposició Transitòria.



Article 22. Ajuts als particulars


La Diputació de Barcelona, en la mesura de les seves possibilitats tècniques i pressupostàries, col·laborarà amb els propietaris particulars per tal d'afavorir les tasques de restauració, reforestació i millora dels terrenys compresos en aquesta Zona Forestal de Recuperació.

 

Capítol 5. Determinacions a la zona agrícola

Article 23. Definició


La Zona Agrícola està integrada pels terrenys ocupats principalment per conreus o que són objecte d'aprofitaments i usos agropecuaris. El seu perímetre resta definit a la documentació gràfica del present Pla especial.



Article 24. Usos admesos

 

  • S'admeten els usos agrícoles, que es mantindran i duran a terme d'acord amb les disposicions legals vigents en aquesta matèria i les previsions normatives del present Pla especial.
  • S'admet l'ús ramader sempre que sigui complementari de l'ús agrícola de la finca.
  • En aquest sentit, no seran admesos els usos agropecuaris de caràcter industrial, no vinculats a l'explotació agrària o que n'excedeixin la seva capacitat productiva.
  • S'admet en aquests terrenys el conreu d'espècies arbòries de creixement ràpid.
  • En les edificacions d'aquesta zona, s'admet l'ús d'habitatge familiar, així com les indústries de primera transformació de productes agraris obtinguts a l'explotació, els tallers artesanals destinats a la realització d'activitats d'arts i oficis tradicionals, aïllats o com activitat complementària de l'habitatge familiar, els equipaments i les fórmules de turisme i lleure social en la seva doble vessant de residència i hostatgeria en habitatges familiars i les instal·lacions ramaderes d'acord amb el que es disposa en l'apartat 2 de l'article 25 d'aquest Text Normatiu.
     


Article 25. Condicions de les edificacions i instal·lacions

 

  • Les activitats agràries es podran desenvolupar en els edificis i construccions existents i en les ampliacions que no suposin un increment de volum superior al doble de l'existent en el moment de l'aprovació del present Pla especial. En aquests edificis seran d'aplicació les condicions de volum i adequació al medi establertes amb caràcter general per a les edificacions, si bé podran no aplicar-se les determinacions relatives a materials de coberta i paraments exteriors, sempre que es prenguin mesures substitutòries de plantació d'arbrat o situació de l'edificació per tal de minimitzar el possible impacte paisatgístic.
  • En el cas de les naus de bestiar, caldrà tenir en compte les condicions que estableix la legislació vigent sobre la distància dels edificis als nuclis de població, carreteres, camins i altres instal·lacions ramaderes, instal·lacions de depuració de purins i altres requeriments que estableix la legislació ambiental, agrària i d'activitats classificades.
  • S'admet la posta en regadiu dels terrenys i les obres i instal·lacions necessàries a tal efecte, tal com a pous, captacions, dipòsits, basses i sèquies, tenint en compte, però les limitacions establertes pel Capítol 11 del present Text Normatiu i les determinacions que es desprenen de la vigent legislació d'aigües. En tot cas, per tal de realitzar les accions i obres esmentades caldrà comptar amb l'oportuna llicència municipal, a més de la resta d'autoritzacions exigides per la legislació vigent.



Article 26. Ajuts a les explotacions familiars agràries


La Diputació de Barcelona, en la mesura que ho permetin les seves disponibilitats tècniques i pressupostàries, atorgarà suport tècnic i econòmic als titulars de les explotacions familiars agràries situades total o parcialment dins de l'àrea del Pla especial, sempre que tinguin residència permanent en algun dels municipis d'aquest àmbit, per a la millora de la seva qualitat de vida, de les condicions tècniques i productives de l'explotació i de la infraestructura rural que la serveix. Així mateix, els assessorarà per tal que obtinguin dels organismes competents els ajuts previstos a la legislació vigent per aconseguir els mateixos objectius en les condicions més beneficioses.


També, es podrà recaptar aquesta col·laboració en el cas que les adequacions previstes a les condicions de disseny del Pla representin un increment excepcional respecte al cost inicial de l'obra projectada.

Capítol 6. Determinacions a la zona de rieres i torrents

Article 27. Definició


La Zona de Rieres i Torrents està integrada per aquells terrenys que constitueixen llits de corrents d'aigua continua o discontinua, llits d'embassaments superficials i aqüífers que integren el domini públic hidràulic segons el que disposa la vigent legislació d'aigües, i l'entorn necessari per a la seva protecció. La delimitació d'aquesta zona es precisa a la documentació gràfica del present Pla especial.



Article 28. Usos admesos

 

  • S'admet la continuïtat dels usos agrícoles existents, sempre que no comportin contaminació de les aigües i abocament de terres o altres materials al llit públic, i es subjectin a la regulació establerta en el capítol 5 d'aquest Text Normatiu per a la Zona Agrícola. S'admet en aquests terrenys el conreu d'arbres de creixement ràpid.
  • S'admeten els aprofitaments forestals sempre que no comportin abocament de branques o altres materials al llit públic, no comprometin el manteniment dels valors botànics, faunístics i hidrològics existents i es subjectin a la regulació del capítol 2 per a la Zona Forestal Consolidada.
  • S'admet el pas de camins sempre que això no comporti la modificació, alteració o interrupció del recorregut fet per les aigües de les rieres i torrents.
  • S'admet la construcció d'embassaments sempre que l'altura del dic no superi els 5 metres i la seva localització no alteri fonamentalment el conjunt d'ecosistemes de la riera o el torrent o causi un impacte paisatgístic que no pugui ésser corregit.
  • Es prohibeix expressament en aquesta zona l'ampliació de les edificacions existents i els moviments de terres que no siguin necessaris per a la construcció de nous camins o la recuperació i manteniment dels ja existents. Així mateix, es prohibeix la localització de noves infraestructures i instal·lacions que alterin els espais territorials integrats en aquesta àrea.
  • Els actes d'ús i construcció que es realitzin en aquesta zona, a més d'obtenir les autoritzacions previstes en la legislació d'aigües, queden subjectes a informe preceptiu del projecte tècnic per la Diputació de Barcelona, que haurà d'avaluar el compliment de les condicions esmentades en els paràgrafs anteriors.

Capítol 7. Determinacions a la zona de regulació complementària

Article 29. Definició


La Zona de Regulació Complementària comprèn sectors de sòl no urbanitzable de característiques diverses on és imprescindible que tota actuació urbanística o edificatòria tingui en compte la preservació de les característiques tipològiques, formals i ambientals de les àrees territorials delimitades, així com l'impacte que sobre els paisatges i els ecosistemes pot exercir l'activitat humana. La seva delimitació es precisa a la documentació gràfica del present Pla especial.



Article 30. Agricultura

 

  • S'admet el desenvolupament de les activitats agrícoles en aquells terrenys que presentin característiques de conreu o siguin objecte d'aprofitaments i usos agropecuaris.
  • Es permet la posta en conreu d'erms o conreus abandonats en les condicions establertes en l'article 19.1 relatiu a la zona forestal de recuperació.



Article 31. Aprofitaments forestals


En tot l'àmbit de la Zona de Regulació Complementària seran admesos els aprofitaments forestals i les seves obres complementàries, d'acord amb les condicions i autoritzacions que es regulen als articles 7 i 8 d'aquest Text Normatiu, tenint en compte que la repoblació i millora dels terrenys forestals d'aquesta àrea es regularà per allò que disposa l'article 10 d'aquesta normativa i que en tot cas es podran rebre els ajuts previstos per l'article 11 de la mateixa.



Article 32. Usos admesos


En les edificacions existents localitzades en aquesta Zona s'admeten els següents usos:

 

  • Residencial per habitatge familiar.
  • Agrícola, ramader i forestal en les condicions que es determinen per als edificis de la Zona Agrícola inclosos els de magatzematge i primera transformació de productes agraris obtinguts a l'explotació.
  • Artesanals en petits tallers sempre que no produeixin emissió de fums, gasos, vapors, sorolls o vibracions que puguin resultar contaminants per al medi ambient, tenint en compte que no es podrà produir abocaments de residus sòlids o líquids contaminants.
  • Restauració i bars.
  • Residències en cases de pagès, segons la modalitat d'allotjament turístic regulada pel Decret 365/1983 de 4 d'agost de la Presidència de la Generalitat i l'Ordre de 6 d'octubre de 1983 del Departament de Comerç i Turisme que el desenvolupa, admetent-se, també els vinculats als càmpings masia i àrees de lleure, d'acord amb el que s'estableix a l'article 60 del present Text Normatiu.
  • Esportius i recreatius sempre que no comportin instal·lacions a l'exterior incompatibles amb els objectius del present Pla especial.
  • Comercials, relacionats amb les activitats agràries i artesanals que es desenvolupin a la mateixa finca.
  • Docents, assistencials, socioculturals i administratius
  • Els usos públics establerts en la xarxa bàsica d'equipaments del Pla especial.
     


Article 33. Condicions de l'edificació


En aquesta zona es podrà autoritzar la construcció d'edificis aïllats destinats a vivenda familiar o usos agraris en llocs on no existeixi la possibilitat de formació de nucli de població, amb el règim excepcional que estableixi l'article 86 de la vigent Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana en relació amb el seu article 85, tenint en compte el que estableix l'article 20 de la Llei de Protecció de la Legalitat Urbanística de Catalunya, i sempre que ho permeti la normativa específica per aquesta àrea territorial dels instruments urbanístics municipals adaptats i vigents. En tot cas, els edificis s'hauran d'adequar a les condicions següents:

  • Es prohibeix explícitament la construcció i utilització d'edificacions per a vivenda plurifamiliar.
  • No es podrà edificar en terrenys en pendent igual o major al 30%.
  • No es podrà fer moviments de terres que impliquin desmonts o terraplens de més de 3 metres d'alt respecte a la cota original del terreny.
  • No es podrà edificar en una franja de protecció de torrents, embassaments i llits constitutius de domini públic tal com la defineix l'article 69 d'aquest Text Normatiu.
  • No es podrà edificar en els turons i carenes, segons la regulació de l'article 71.2 d'aquest Text Normatiu.
  • Les obres d'edificació no podran comportar una greu disminució de la superfície arbrada preexistent.
  • Les noves edificacions hauran de distar com a màxim 50 metres d'un camí preexistent.
  • Les edificacions o instal·lacions complementàries de l'edifici no podran estar aïllades, sinó integrades en l'edifici principal. S'exceptuen les instal·lacions i edificis relacionats amb l'activitat agrària.
  • La part no edificada de la parcel·la resultant haurà de destinar-se al manteniment del bosc existent o la reforestació amb espècies adequades prohibint-se les instal·lacions esportives o qualsevol altre ús o construcció, exceptuant les pròpies de l'explotació agropecuària.
  • Les condicions per garantir la no formació del nucli de població seran les que estableixin els instruments urbanístics municipals aprovats, vigents i adaptats a la normativa urbanística en vigor. En el seu defecte, com a mínim, s'hauran de complir les condicions següents:
    • La parcel·la afecta a l'edifici en sòl forestal, vindrà determinada per la unitat mínima de conreu forestal. Aquesta, tal com ve previst en l'article 21 de la Llei 6/1988 de 30 de març Forestal de Catalunya, s'establirà en la superfície que es fixi reglamentàriament. Mentre no es defineixi reglamentàriament, la superfície mínima queda fixada en 15 hectàrees. En sòl amb destí agrícola s'estarà a la unitat mínima de conreu forestal.
    • El sostre màxim edificable per a ús residencial serà de 250 metres quadrats que podrà ampliar fins a 350 metres quadrats quan es tracti d'una nova residència vinculada a l'explotació agrària i es justifiqui la seva necessitat.
    • L'edifici haurà de distar 50 metres com a mínim de qualsevol construcció no agrària i 10 com a màxim dels camins existents i de les partions amb d'altres finques. En sòl agrícola aquestes distàncies es reduiran a 25 i 8 metres.
  • A tots els efectes, la construcció d'una nova edificació esgotarà la capacitat edificatòria de la parcel·la.
     


Article 34. Agregats rurals


S'exceptuen de la regulació anterior les àrees territorials que es qualifiquin pels instruments urbanístics municipals adaptats a la legislació urbanística vigents com agregats rurals, que es regularan pel que es disposi en el planejament municipal.
 


Article 35. Ajuts a la propietat


La Diputació de Barcelona, prestarà el seu suport humà i material en la mesura que ho permetin les seves disponibilitats tècniques i pressupostàries a les iniciatives privades relacionades amb el millor compliment dels objectius bàsics del present Pla especial.

Capítol 8. Determinacions de la xarxa bàsica de vies i camins

Article 36. Definició


La infraestructura viària d'aquest espai natural està formada pels camins, pistes i senders delimitats a la documentació gràfica del present Pla especial. Aquesta infraestructura es divideix a efectes normatius en els tipus de xarxa següents:
Xarxa d'accés rodat principal, que té com a finalitat comunicar els principals nuclis de població i vertebrar el trànsit de la serralada, canalitzant el flux de visitants en vehicle.
Xarxa d'accés rodat secundària, que té com a finalitat millorar els accessos a les masies i explotacions agràries, afavorir les mesures de prevenció i extinció d'incendis forestals i canalitzar el flux de visitants a peu i a cavall.
Xarxa de senders excursionistes, que té com a finalitat canalitzar les excursions a peu, i que inclou principalment els Senders de Gran Recorregut catalogats pels organismes competents.
A més d'aquestes xarxes, sols podran obrir-se nous camins quan així ho exigeixi la millor explotació dels recursos agraris, el millorament de l'accés a edificis i instal·lacions i la prevenció d'incendis o la restauració de la riquesa forestal afectada pels mateixos. En tot cas, es prendrà sempre com a base les xarxes previstes en el present Pla especial.
L'obertura o reparació de camins, pistes i senders de gran recorregut és un acte sotmès a llicència municipal. El corresponent projecte tècnic haurà d'ésser informat preceptivament per la Diputació de Barcelona.
 


Article 37. Condicions tècniques i de disseny


Sobre la infraestructura viària de l'espai natural, sols s'admetran petites modificacions de traçat aconsellades per a una millor adaptació topogràfica o per assolir una reducció de l'eventual impacte que es pugui produir en el seu entorn immediat.


Aquests criteris operen com a bàsics per a les vies de nova construcció o per la reparació de les existents, preservant sempre les exigències raonables que imposa la circulació a través d'elles.


En tot cas, es tindran en compte per a la redacció dels corresponents projectes, les condicions tècniques següents:


Pendents màxims:

  • Xarxa tipus A: 10%
  • Xarxa tipus B: 15%
  • Sobre corbes de 200° es reduiran al 3%

 

Radis mínims

Ordinari     En corbes de 200°
Tipus A     25 m    10 m
Tipus B    20 m    7 m
 

Perfils transversals:

Ample total

Ample calçada     Ample cuneta    màxim plataf.
Tipus A    5-6 m    0,50 m    7 m
Tipus B    3 - 4 m    0,50 m    5 m


Capa de rodament:

  • Tipus A. S'admet el revestiment d'asfaltat, formigó o altres en els sectors de major circulació, de més fàcil degradació o quan les circumstàncies ho aconsellin.
  • Tipus B. No s'admet el revestiment de la capa de rodament.
  • Talussos: No podran superar en cap punt l'alçada màxima de tres metres, i el seu pendent serà l'adequat per permetre la implantació d'espècies vegetals, llevat que el territori ho impossibiliti, no admetent-se en cap cas el tractament artificial d'aquests talussos mitjançant unitats de formigó, plaques prefabricades o gavions.

 



Article 38. Adquisició de terrenys


La infraestructura viària prevista en el Pla especial està formada essencialment pels camins existents de titularitat pública.


En el cas de no concórrer aquest darrer requisit, l'aprovació d'aquest Pla especial implicarà la declaració d'utilitat pública i necessitat d'ocupació dels béns immobles i els drets afectats compresos en aquestes xarxes, així com d'aquells que siguin necessaris per a l'eixamplement dels de titularitat pública, per tal d'acomplir les determinacions de l'article anterior.


El procediment per a determinar el seu valor, serà l'assenyalat a la Llei d'Expropiació Forçosa, essent els criteris de valoració en tot cas els establerts en la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana.


L'adquisició de terrenys per l'Administració, però, podrà fer-se també per compra, en aquest cas el procediment serà el d'una transacció mercantil i la valoració la que de mutu acord s'estableixi amb el propietari.



Article 39. Protecció de les vies i camins tradicionals


Es consideren d'especial protecció totes les vies i camins públics que tradicionalment hagin possibilitat el trànsit de persones, carruatges, cavalleries i ramats, comunicant entre si i amb els nuclis urbans les masies i explotacions agràries. Es consideren vies i camins protegits els següents:

  • Camins ramaders, d'acord amb el que disposa la legislació sectorial vigent en aquesta matèria.
  • Camins veïnals i rural i d'altres camins públics.
  • Senders excursionistes tradicionals.


Es prohibeix qualsevol activitat, obra o instal·lació que impedeixi el lliure pas per aquests camins. Les administracions públiques vetllaran pel manteniment de la xarxa de camins tradicionals, i perquè el trànsit de persones, animals i vehicles es faci per camins públics i no envaeixi els camins i les finques particulars.
La Diputació de Barcelona col·laborarà amb l'administració competent en la matèria, en la classificació i senyalament dels camins ramaders que travessin l'àmbit del present Pla especial, igualment vetllarà per la seva custòdia i conservació.
S'admet el senyalament específic dels Senders de Gran Recorregut, tenint en compte que les accions que tendeixin al compliment de les finalitats esmentades hauran de comptar amb l'autorització prèvia de la Diputació de Barcelona, i es projectaran i realitzaran amb la col·laboració de la mateixa.

Capítol 9. Determinacions de la xarxa bàsica d'equipaments

Article 40. Xarxa bàsica d'equipaments

  • Constitueixen aquesta xarxa tots aquells terrenys i edificis ocupats o destinats a ser ocupats per usos públics d'equipament i aparcament de vehicles al servei de les finalitats del present Pla especial, tal com apareixen delimitats en els plànols d'ordenació del Pla especial.
  • Es permeten en els equipaments els usos públics docents, esportius, recreatius, turístics, sanitaris, assistencials, socioculturals, administratius i d'aparcament al servei de la població del massís, de la gestió de l'espai natural o de la canalització del lleure.
  • S'admet la reconstrucció, reforma i ampliació dels edificis destinats a acollir usos d'equipament, tenint en compte que seran d'obligat compliment en el tractament d'immobles les limitacions a l'edificació i condicions arquitectòniques que s'estableixen amb caràcter general per a totes les edificacions situades en l'àmbit del present Pla special. Excepcionalment, quan es justifiqui la utilitat pública i l'interès social, la necessitat d'emplaçament en medi rural i la no possibilitat dels edificis existents per satisfer demandes considerades prioritàries en el model d'ús i gestió general de l'espai natural, es podran admetre construccions de nova planta. En aquest cas, el volum edificat, la situació topogràfica, les característiques concretes de disseny i la pròpia possibilitat de la seva construcció, resten estrictament subjectes al criteri general d'integració en el medi i al compliment dels objectius generals del present Pla especial. Els mateixos criteris s'aplicaran a les instal·lacions esportives.
  • Qualsevol acte d'edificació o modificació d'ús dels immobles d'aquesta xarxa d'equipaments, resta subjecte a l'obtenció de llicència municipal o al tràmit que preveu l'article 85 de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana, prèvia presentació del corresponent projecte tècnic que haurà de rebre l'informe preceptiu de la Diputació de Barcelona.



Article 41. Adquisició de terrenys


L'aprovació d'aquest Pla especial legitima l'expropiació dels terrenys qualificats com a equipaments segons el procediment establert en els articles 64 al 69 de la Llei del Sòl. El procediment per a determinar el seu valor serà l'assenyalat a la Llei d'Expropiació Forçosa, essent els criteris de valoració en tot cas els establerts en la Llei del Sòl.


L'adquisició de terrenys per l'Administració, però, podrà fer-se també per compra, en aquest cas el procediment serà el d'una transacció mercantil i la valoració la que de mutu acord s'estableixi amb la propietat.



Article 42. Administracions actuants


El procediment expropiatori podrà ésser instat per qualsevol de les administracions públiques interessades en la correcta gestió de l'espai natural. La Diputació de Barcelona, en tot cas, preveurà dins dels seus pressupostos consignacions per a fer front a l'adquisició dels terrenys de les xarxes bàsiques previstes en el present Pla especial o els ajuts als ajuntaments per a la mateixa finalitat.



Article 43. Règim transitori

 

  • Els edificis i sòls, inclosos en aquesta qualificació, mentre no siguin destinats a la finalitat d'equipament, podran mantenir l'ús actual, sempre que el mateix no suposi un deteriorament de l'immoble o del seu entorn.
  • Els immobles en què es duen a terme usos i obres disconformes amb el present Pla especial, i que abans de la seva entrada en vigor estiguessin legalitzats, restaran sotmesos al règim de fora d'ordenació regulat als articles 60 i 61 de la Llei del Sòl i a l'article 45 de la Llei d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic a Catalunya.
  • Qualsevol obra o activitat, diferent a les actuals, que es vulgui realitzar en aquests immobles haurà de dur-se a terme de conformitat i amb les condicions previstes a l'article 58.2 de la Llei del Sòl.

Capítol 10. Regulació general d'usos i activitats

Article 44. Condicions bàsiques de l'edificació


L'àmbit del Pla especial s'entén saturat amb les edificacions tradicionals existents i les bastides en data anterior a la publicació de l'acord aprovatori del present Pla especial, adequades a la legalitat vigent en el moment de la seva construcció, restant prohibida tota nova edificació independent, exceptuant les que, amb caràcter excepcional i d'acord amb les instruments urbanístics municipals, s'autoritzin en l'àrea de regulació complementària dins de les circumstàncies i limitacions de l'article 33.
Es permet la reconstrucció i reforma de les masies i edificacions tradicionals existents en el moment de l'aprovació del Pla. S'entén com a reconstrucció o reforma d'un edifici, les obres que garanteixin la seva habitabilitat i no impliquin increment del sostre edificat.
En cas d'edificis en ruïnes es podran reconstruir els inclosos en l'inventari annex núm. 2 d'aquestes normes, o els que s'incorporin a petició de part interessada que es tramitaran pel procediment previst a l'article 4 d'aquest Text Normatiu. Es considerarà com a sostre edificat el que tenia la construcció en el passat o, si es desconeix, el que es pugui provar per l'observació de les restes o de forma documental. En cas de no existir aquestes proves, s'admetrà com a màxim l'aixecament d'una planta sobre el perímetre conservat.
Es permet l'ampliació d'aquests edificis fins al doble del sostre edificat en el moment de l'aprovació del Pla per:

  • Usos agraris.
  • Usos residencials, per a un descendent directe o persones vinculades a l'activitat agrària.
  • Equipaments de la xarxa bàsica del Pla Especial.


S'entén com ampliació els afegiments als edificis de cossos annexes comunicats directament amb ell, o la construcció d'un edifici separat sempre que se situï a una distància inferior a 50 metres.
L'ampliació no podrà en cap cas comportar segregació de la finca inicial adscrita a l'edifici existent.



Article 45. Condicions d'execució dels serveis


L'accés a l'edifici es farà per la xarxa de camins existents.

  • Les xarxes d'abastament d'aigua, electricitat, telefonia i altres serveis es construiran de manera que es produeixi el mínim impacte en el medi físic. El projecte tècnic estarà sotmès a informe preceptiu de la Diputació de Barcelona i haurà de venir acompanyat d'un estudi de l'impacte que produirà i la previsió de les mesures correctores adients.
  • L'evacuació d'aigües residuals es farà per connexió a la xarxa general de clavegueres quan sigui possible o bé, si no es pot, per fosa sèptica o altres sistemes individualitzats de tipus normalitzat i que garanteixi un nivell de depuració mínim del 70% de la DBO, restant prohibit l'abocament directe a l'exterior o als llits públics.

 



Article 46. Criteris bàsics d'intervenció

 

  • El criteri bàsic en la intervenció sobre els edificis indicats a l'article 44 serà la conservació i recuperació de les constants arquitectòniques i tipològiques característiques d'aquest àmbit geogràfic. En aquests edificis hi són permeses aquelles obres que tinguin per objecte la millor conservació de la seva realitat física, la millora de les condicions d'habitabilitat, la millor resposta a les exigències de caràcter funcional derivades de l'activitat agrària o d'equipament de l'espai natural, així com totes aquelles actuacions que suposin una millora de l'edificació.
  • En les obres es tindran en compte els següents criteris interpretatius bàsics:
    • Respecte i revalorització dels elements arquitectònics de major significació.
    • Conservació estricta de les característiques tipològiques de l'edificació.
    • Conservació i restauració de la volumetria exterior i del tractament de façanes.
    • Conservació de l'estructura interna general.
    • Respecte escrupulós als elements d'interès històric.
  • En el concepte de conservació s'inclouen totes aquelles intervencions que suposin la recuperació d'elements ocults i correcció de deterioraments que comportin, en conseqüència, una millor lectura de l'edificació, així com l'adaptació a les condicions arquitectòniques i tipològiques característiques d'aquesta zona geogràfica, dels edificis que es trobin en desacord amb aquelles. Seran admeses, a títol d'excepció, alteracions d'entitat menor necessàries per a una millor adaptació de la construcció als usos admesos, sempre que no existeixin alternatives de resultants equivalents que no requereixin d'aquestes intervencions.
  • El resultat de les dites obres no implicarà una transformació negativa del medi natural on estan situades les edificacions en les quals s'actua. En aquest sentit, la volumetria de la construcció, el seu emplaçament i els moviments de terres necessaris per a la seva realització, no constituiran en cap cas una transformació deteriorant el seu entorn.

 



Article 47. Condicions de disseny


En la construcció d'edificis de nova planta, ampliacions i intervencions sobre l'edificació preexistent, regiran les condicions de disseny que tot seguit es descriuen:

  • L'alçada dels edificis no podrà superar la d'una planta i pis, admetent-se l'habilitació dels espais de sota coberta. En cas d'ampliacions, l'alçada no serà superior a la de l'edifici existent.
  • La volumetria serà unitària i compacta, desenvolupada amb preferència en una sola unitat. Si les dimensions ho permeten, aquesta podrà realitzar-se mitjançant un sistema compost d'un volum principal i d'altres addicionals a ells. Es prohibeixen els sistemes palafítics (planta baixa exenta).
  • Resten prohibits els volums tancats disposats en voladís, dits ordinàriament tribunes. Amb aquesta disposició constructiva, sols podran realitzar-se elements que puguin ésser qualificats de balcons, sempre que llur nombre, dimensions o ritme no els converteixin en elements fonamentals de la composició de la façana corresponent.
  • Les cobertes es resoldran mitjançant configuracions molt simples, preferentment amb dues vessants i carener central. Resten absolutament prohibides les llucanes i altres elements arquitectònics disposats sobre la rasant de la coberta, llevat de xemeneies i altres volums similars, tractats en tot cas de forma molt esquemàtica. El material per a la realització de les cobertes serà sempre la teula àrab comuna.
  • No s'admeten terrats plans ni tampoc cobertes que presentin pendents superiors al 30%. S'autoritza la instal·lació de les antenes i parallamps necessaris per la correcta utilització de l'edifici o activitat, havent-se d'incloure en el projecte tècnic general d'aquella edificació.
  • Resten prohibides les obertures de proporcions horitzontals. Així mateix, caldrà respectar les proporcions entre ple i buit, característiques de l'arquitectura d'aquest sector geogràfic, sense que un excés en una de les façanes pugui ésser compensat en la resta de paraments de l'edifici.
  • Les façanes rebran un tractament unitari, defugint dels canvis de material en un mateix parament o d'altres solucions de caràcter decorativista. En general, seran alternatives preferents per al tractament dels paraments exteriors l'arrebossat o pedra vista, de característiques i aparell similars als emprats en l'arquitectura tradicional del massís. És obligat el tractament com a façana de tots els paraments verticals, restant prohibides les parets mitgeres.
  • El color exterior serà uniforme i de la gamma dels colors terra, clars i foscos, i els materials vistos seran acordats al país, restant prohibits aquells que per llur color o textura signifiquin un contrast violent amb el medi ambient.
  • Els criteris compositius seran la simplicitat i la coherència amb les construccions tradicionals, restant prohibides les tipologies pròpies de les zones urbanes.

 

 

Article 48. Llicències d'edificació

 

  • Les obres esmentades a l'article anterior requeriran la redacció del corresponent projecte tècnic, que rebrà l'informe preceptiu de la Diputació de Barcelona previ a l'obtenció de la corresponent llicència o al tràmit que preveu l'article 85 de la Llei sobre Règim del Sòl i Ordenació Urbana.
  • Els projectes tècnics que necessàriament hauran d'acompanyar la sol·licitud per a la reforma, restauració, ampliació o construcció d'aquests edificis, detallaran i justificaran totes les característiques regulades en aquest Text Normatiu.
  • A més, en el cas de reconstrucció d'elements desapareguts, caldrà aportar la documentació o proves concloents que justifiquin a bastament el volum i les característiques de l'edificació desapareguda o degradada.
  • A tall de consulta prèvia, la Diputació de Barcelona informarà avantprojectes de la intervenció projectada, informe previ que vincularà el definitiu que en tot cas, serà preceptiu.

 



Article 49. Obres en edificis catalogats


Les obres en edificis, grups d'edificis o indrets d'interès arqueològic, històric, artístic, arquitectònic o paisatgístic relacionats en l'annex núm. 3 d'aquestes Normes o qualsevol altre que s'inclogui en un Catàleg municipal o es declari d'interès per a la legislació del patrimoni, hauran de complir les determinacions de la legislació específica, Catàleg o Planejament municipal, i en el seu defecte o com a mínim, s'hauran d'atenir estrictament als criteris bàsics definits en l'article 46 per a les obres en general.

Les obres en el seu entorn es condicionaran a la justificació, mitjançant els estudis i documents adients, que no produiran impacte negatiu sobre els valors de l'indret o edifici o es preveuran les mesures correctores a l'efecte.
 



Article 50. Ajuts per a la recuperació de l'arquitectura tradicional.


A les intervencions en edificis inclosos a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, la iniciativa privada podrà recaptar la col·laboració tècnica i econòmica de la Diputació de Barcelona, que la donarà en la mesura dels mitjans humans i materials de què disposi.




Article 51. Usos incompatibles


Es consideren incompatibles i, per tant, en seran exclosos, tots els altres usos no especificats en la normativa pròpia de cada zona i en la general del present Pla especial.
 



Article 52. Edificis no adequats al Pla


Els edificis existents consolidats legalment amb anterioritat a l'aprovació del present Pla especial, i que resultin incompatibles amb els seus objectius i determinacions, restaran qualificats com a fora d'ordenació i, per tant, sotmesos al règim que preveuen els articles 60 i 61 de la Llei del Sòl i l'article 45 de la Llei 3/1984 de 9 de gener de 1984.


S'exceptuen els edificis inclosos en un "agregat rural" qualificat per un instrument urbanístic municipal, en què es podran realitzar obres de millora d'acord amb el que estableixen els articles 45 i 46 d'aquest Text Normatiu, i el planejament municipal.




Article 53. Activitats extractives


Per considerar-se incompatibles amb els objectius del Pla, es prohibeixen les noves implantacions d'activitats extractives, entenent com a tal els aprofitaments de recursos minerals i geològics enumerats en els apartats A i C de l'article 3.1 de la "Ley de Minas" de 21 de juliol de 1973 i apartat D de l'article 1 de la modificació de l'esmentada Llei de 5 de novembre de 1980.


Les extraccions existents en el moment de l'aprovació del Pla i que disposin de la corresponent llicència municipal i autorització segons la "Ley de Minas" de 21 de juliol de 1973 i, si s'escau, el "Reglamento de Actividades molestas, nocivas, insalubres y peligrosas" es consideraran a efectes urbanístics com a fora d'ordenació, essent d'aplicació al règim dels articles 60 i 61 de la Llei del Sòl. En aquest sentit, per continuar l'explotació s'exigirà el compliment de les següents condicions:

 

  • Es considerarà com a àmbit de l'aprofitament el perímetre que consti en l'autorització o concessió i llicència municipal en el moment de l'aprovació del Pla i no serà possible la seva ampliació. Igualment, es considerarà com a període de temps improrrogable per a l'explotació el que consti a l'autorització o llicència.
  • S'exigirà l'aplicació de les mesures preventives i correctores per a la protecció del medi ambient que s'hagin fet constar en les preceptives llicències i autoritzacions atorgades per les administracions competents.
  • Caldrà haver presentat, tenir aprovat o revisat el programa de restauració que preveu la Llei 12/1981, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives i les seves normes de desenvolupament reglamentari, així com donar oportú compliment a les mesures de restauració i protecció del medi ambient dels aprovats que hagin estat establerts en el seu programa d'execució en relació amb les diverses fases d'explotació.
  • Els treballs d'extracció s'hauran d'adequar al Pla de labors anual aprovat per l'administració competent, tenint en compte que l'explotació es realitzarà preferentment en un sol front, no admetent-se l'explotació simultània de dos o més fronts a la vegada quan aquesta no hagi estat aprovada i incorporada al Pla de labors anual.
  • Les extraccions que no comptin amb les autoritzacions i llicències oportunes en el moment de l'aprovació del Pla es consideraran com infracció urbanístiques, i les administracions públiques emprendran les accions adequades per al retorn dels terrenys al seu estat anterior a l'actuació.

 



Article 54. Abocadors de residus sòlids


Es prohibeixen els abocadors de residus sòlids en tot l'àmbit del Pla Especial al tractar-se d'una activitat incompatible amb un espai protegit. Els existents en el moment de l'aprovació del Pla que comptin amb llicència municipal i la resta d'autoritzacions preceptives, hauran de cessar en les seves activitats quan es compleixin els terminis i condicions previstos per les mateixes, a fi de considerar la colmatació de l'abocador.


En tot cas, la Diputació de Barcelona vetllarà per l'eficaç aplicació de les mesures correctores proposades per corregir els efectes de l'activitat potencialment negatius per a la salvaguarda de l'entorn i la protecció del medi ambient. A tal efecte els productors, posseïdors, transportistes i industrials de deixalles o residus venen obligats a facilitar en tot moment a les Administracions competents i a la Diputació de Barcelona les actuacions d'inspecció, supervisió i control de l'activitat. També abans de finalitzar el termini autoritzat, si es considera convenient per ambdues parts, la Diputació de Barcelona podrà signar un conveni amb les administracions públiques promotores d'aquestes activitats i els propietaris dels terrenys sobre els que estan instal·lades a fi de col·laborar en la restauració dels sectors afectats.


Els abocadors existents en el moment de l'aprovació del Pla especial que no comptin amb les llicències i autoritzacions preceptives, es consideraran infraccions urbanístiques i s'aplicarà el règim de la Llei del Sòl, a més dels que procedeixi per altres legislacions sectorials d'aplicació.




Article 55. Camins i carreteres

 

  • A més de la infraestructura viària del Pla, definida a l'article 36 del present Text Normatiu, sols podran obrir-se nous camins quan així ho exigeixi la millor explotació dels recursos forestals, agrícoles i ramaders, la prevenció d'incendis i les previstes en els plans de repoblació de zones afectades pels incendis, prenent sempre com a base la infraestructura viària prevista en aquest Pla Especial.
  • S'admeten les obres de la variant de la N-II, previstes en el Pla General de Carreteres així com les obres de millora de la carretera B-511 de Sant Celoni a Arenys de Mar previstes en el Pla Territorial Sectorial de Carreteres de Catalunya, sempre que el projecte tècnic incorpori un estudi comparatiu d'alternatives que acrediti la idoneïtat de la proposada i a més un estudi de l'eventual impacte ambiental que pugui provocar aquesta intervenció.
  • El projecte haurà de limitar en la mesura que sigui possible els efectes sobre la integritat de la natura, minimitzar l'impacte paisatgístic i prendre, quan s'escaigui, mesures adequades per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades, i en la seva tramitació haurà d'atorgar-se tràmit de vista i audiència a l'expedient i notificació de la resolució a la Diputació de Barcelona, a fi i efecte de que constati l'adequació a les determinacions del present Pla Especial i la compatibilitat de la solució adoptada amb els seus objectius generals.
  • S'admet la transformació de la via Tordera-Hortsavinyà-Calella en carretera quan així ho estableixi un Pla Territorial Sectorial i sempre que transcorri bàsicament sobre el traçat de la pista existent. En tot cas, el projecte tècnic haurà de tenir en compte els condicionants i seguir la tramitació establerta en l'apartat anterior d'aquest article.

 


Article 56. Línies elèctriques de nova implantació


Resta prohibida a la totalitat de l'àmbit del Pla especial la implantació de noves línies d'alta tensió de transport d'energia elèctrica, admetent-se aquelles d'abastament directe a edificis i instal·lacions.


El projecte tècnic que acompanyarà la sol·licitud d'autorització per a l'establiment d'aquestes línies ha de justificar suficientment el respecte al medi, mitjançant un estudi on es justifiqui que l'alternativa escollida produeix el menor impacte ambiental possible, tant pel que fa al traçat com a l'execució material. Aquests projectes i estudis hauran de rebre, previ a la seva presentació davant de l'administració competent, informe preceptiu de la Diputació de Barcelona.


En tot cas hauran de respectar-se els condicionaments tècnics següents:

  • Pintat de color verd dels suports de les línies.
  • Tractament de la vegetació, respectant l'estrat arbustiu d'alçada no superior a 1,50 metres, i les espècies arbòries que no suposin un perill per a la necessària seguretat de la línia.
  • Construcció de les pistes d'accés als suports que es realitzaran d'acord amb el que es disposa l'article 7 apartat e) d'aquest Text Normatiu.

 



Article 57. Línies elèctriques existents


Totes les línies de transports d'energia elèctrica que travessen l'àmbit del Pla especial, s'adequaran al seu entorn, a fi i efecte de minorar l'eventual impacte negatiu que les mateixes puguin produir en el paisatge.


Els treballs de manteniment i conservació de les instal·lacions existents es duran a terme de forma que es minori el seu impacte negatiu, amb els condicionaments tècnics següents:

  • Pintat de color verd dels seus suports.
  • Tractament de la vegetació, respectant l'estrat arbustiu d'alçada no superior a 1,50 m i les espècies arbòries que no suposin un perill per a la necessària seguretat de la línia.

 



Article 58. Instal·lacions tècniques


Resta prohibida la localització de tota mena d'instal·lació tècnica a l'àrea del Pla especial, llevat dels casos en els quals es justifiqui correctametn el seu interès públic o necessitat social i l'absència d'alternatives equivalents en altres sectors del territori.


En aquests casos concrets, la Diputació de Barcelona establirà les mesures específiques de tractament de les construccions i instal·lacions, per tal de reduir l'eventual impacte negatiu que puguin provocar, preservant en tot cas la seva eficàcia tècnica.


El projecte tècnic per al bastiment d'aquestes instal·lacions haurà de rebre l'informe preceptiu de la Diputació de Barcelona, previ a la seva autorització per l'Administració competent.
 



Article 59. instal·lacions tècniques existents


Les instal·lacions tècniques i les seves edificacions complementàries existents en l'àmbit de l'espai natural protegit s'adequaran a les condicions de disseny que per a l'edificació fixa el present Pla especial, a fi i efecte de minorar l'eventual impacte negatiu que les mateixes puguin produir en el paisatge. Els treballs de manteniment i conservació d'aquestes instal·lacions que afectin el seu aspecte exterior es duran a terme d'acord amb la Diputació de Barcelona per tal d'aconseguir la finalitat esmentada.

 


Article 60. Turisme i lleure


Els usos turístics i de lleure permesos es portaran a terme en les següents condicions:

  • Càmping masia, segons la modalitat regulada en els articles 18 i 19 del Decret 55/1982 de 4 de febrer del Departament de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya:
    • Superfície màxima 1 ha.
    • No podrà disposar d'accés independent al de la masia, ni implicar cap obra exterior que no siguin les d'adequació mínima del terreny o les permeses pel present Pla especial.
    • Els serveis es desenvoluparan principalment dins de la masia i les obres es regularan pel que s'estableix en els articles 45 al 50 per als edificis, sense implicar cap ampliació o nova edificació no permesa del present Pla especial.
    • No es permetrà l'estacionament permanent de caravanes ni altre tipus d'albergs.
    • Es compliran estrictament les normes de protecció dels articles inclosos al Capítol 11 d'aquest Text Normatiu.

Es prohibeix qualsevol altre tipus de modalitat de càmping o caravàning en l'àmbit del Pla no inclòs en la xarxa bàsica d'equipaments.

  • Àrees de lleure (pícnic) de lliure accés al públic:
    • Situar-se en terrenys en una franja de 100 m al voltant d'una masia o edifici existent.
    • Capacitat màxima: 100 persones, 12 llocs per fer foc i 25 places d'aparcament.
    • Serveis: 1 lavabo i 1 WC per cada 40 persones o fracció, situats dins d'una edificació existent, sense comportar cap ampliació o nova edificació no permesa pel present Pla especial.
    • Les obres seguiran l'establert als articles 45 al 50 per als edificis.
    • Compliment estricte de les determinacions dels articles inclosos al Capítol 11 d'aquest Text Normatiu.
    • Les condicions i zones per fer foc es regularan, sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques en aquesta matèria, mitjançant un document en forma d'ordenança.

 

 

Article 61. Equipaments i serveis públics

 

Es prohibeixen, en general, els usos d'equipaments públics excepte quan es localitzin en terrenys qualificats com a equipament per a aquest Pla o per als Plans Generals o Normes Subsidiàries municipals i, quan es situïn en edificis existents i s'atenguin a les determinacions de la zona on es situïn i les generals dels capítols 10 i 11 d'aquest Text Normatiu.

 

 

Article 62. Ramaderia

 

  • En tot l'àmbit del present Pla especial, a més dels usos admesos per a cada zona que es regulen en la normativa que els és pròpia, s'admeten la circulació i pastura de bestiar, que se subjectarà a allò que disposa la legislació vigent i a la reglamentació que es pugui establir per la seva concreció en aquest àmbit geogràfic. Sense perjudici de les competències d'altres administracions públiques en aquesta matèria, el document que en forma d'ordenança desenvoluparà les determinacions del present Pla especial en aquesta matèria, versarà, principalment, sobre les condicions de localització de la càrrega admissible de bestiar en funció de la degradació de la pastura, el deteriorament o empobriment del bosc, l'increment de l'erosió i altres circumstàncies similars, i el foment d'un correcte pasturatge. Excepcionalment, no s'admetrà l'aprofitament de pastures i el pas de bestiar en les zones desforestades subjectes a un procés de recuperació natural o de repoblació.
  • També es permet la ramaderia intensiva, amb les característiques i condicions establertes en el capítol 5 d'aquest Text Normatiu.

 

 

Article 63. Publicitat

 

S'admeten només els indicadors d'activitats, establiments i indrets que per llur mida, disseny i col·locació siguin adients amb l'estructura ambiental d'aquest àmbit, així com tots aquells que es considerin necessaris per a la seva gestió correcta. Resta prohibit qualsevol altre tipus de cartell de propaganda, en especial les tanques publicitàries, d'acord amb el que disposa l'article 7 de la Llei d'Espais Naturals.

 

 

Article 64. Circulació de vehicles

 

Resta prohibida la pràctica de ciclocros, motocros, mototrial i similars en tota l'àrea de l'espai natural; igualment, queden prohibides totes les competicions de vehicles qualsevol que en sigui el tipus o la categoria.



Article 65. Caça


S'admeten els aprofitaments cinegètics en els vedats de caça declarats i reconeguts com a tal per l'administració competent. En els terrenys cinegètics d'aprofitament comú inclosos dintre de l'àmbit del present Pla especial, la Diputació de Barcelona sol·licitarà dels organismes competents la declaració de terrenys sotmesos al règim de caça controlada.


Tanmateix, es demanarà el règim de caça controlada per aquells terrenys que, per qualsevol circumstància, esdevinguin qualificats com cinegètics d'aprofitament comú amb posterioritat a l'aprovació del present Pla especial.



Article 66. Limitacions als visitants

 

  • Els visitants procuraran circular pels camins o viaranys existents, evitant d'obrir-ne de nous.
  • S'abstindran d'efectuar qualsevol alteració o modificació dels elements naturals, encara que sigui per establir divisions o indicacions, fins i tot provisionals.
  • Resta prohibit fer foc fora de les àrees expressament determinades i assenyalades, així com totes aquelles actuacions que directament o indirectament puguin provocar-lo.
  • Els jocs i les pràctiques esportives a l'aire lliure són admissibles a les zones en les quals no estiguin expressament prohibits, sempre que no suposin un perill o dany per al medi natural o les persones.
  • Resta prohibida l'acampada a tota l'àrea del Pla especial fora dels llocs específicament indicats a l'efecte. Es permeten estades d'una sola jornada motivades per la realització de travesses excursionistes.
  • Seran evitades tota mena d'activitats o actes que puguin significar contaminació física o química o deteriorament del medi natural. Aquesta prevenció serà d'especial acompliment pel que fa referència a les aigües superficials o subterrànies.
  • Queda prohibit l'abandonament o abocament de residus, runa, deixalles i escombraries a l'àrea de l'espai natural. Aquesta prohibició es fa extensiva no solament a l'àmbit superficial sinó també a les cavitats subterrànies.

 



Article 67. Tanques


Les tanques destinades a la separació de propietats caldrà que siguin fetes amb materials tradicionals o naturals usats a l'indret i que s'adeqüin a allò que disposa l'article 73 de la Llei del Sòl.

 

Capítol 11. Protecció dels elements naturals i del paisatge

Article 68. Elements geològics i sòls

 

  • Es prohibeix qualsevol activitat que pugui comportar una greu alteració o deteriorament dels elements geològics del massís, en especial, pel seu caràcter singular, les anomenades "boles" que apareixen al Corredor i al Montalt.
  • Amb l'objecte de protegir el sòl contra els processos d'erosió o inestabilitat, es prohibeix qualsevol obra o activitat que impliqui un moviment de terres en els terrenys amb pendent superior al 75%.
  • En els terrenys amb pendents entre el 30% i el 75% s'admetran aquelles obres i activitats vinculades als usos i edificacions permesos que no produeixin impactes irreversibles sobre el sòl. Els projectes tècnics, que hauran d'ésser informats preceptivament per la Diputació de Barcelona, contindran una avaluació de l'impacte i les mesures correctores adients.

 


Article 69. Rieres, torrents i embassaments


En una franja no inferior a 25 m a comptar a partir de l'eix dels torrents i rieres o de les riberes dels embassaments, seran d'aplicació les determinacions de l'article 28 d'aquest Text Normatiu.



Article 70. Fauna

 

  • Es prohibeixen les activitats que puguin comportar la destrucció o deteriorament irreversible de les espècies animals de l'indret o dels seus hàbitats, exceptuant la caça realitzada en els períodes i dins dels condicionaments establerts en la legislació específica.
  • Es prohibeix la introducció d'espècies alienes que puguin resultar nocives per a la fauna autòctona. S'exceptuen les que s'incloguin en programes de gestió biològica promoguts per organismes públics.
  • En la concessió de llicències o autoritzacions per a qualsevol activitat, obra, instal·lació o aprofitament que pugui afectar els indrets de niuament i cria de les aus rapinyaires com l'àliga marcenca (Cyrcaetus gallicus), l'astor (Accipiter gentilis) o d'altres que puguin trobar-se en l'indret, caldrà tenir en compte el possible impacte negatiu sobre la fauna i la seva magnitud podrà motivar la denegació o condicionament de la llicència o autorització.
  • Es prohibeix la caça, captura, tinença, tràfec i comercialització de l'animal, despulles o fragments, i de llurs ous o nius de les espècies animals relacionades en el R. Decret 3181/1980 de 30 de desembre del Ministerio de Agricultura i Ordre de 5 de novembre de 1984 del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat.

 



Article 71. Paisatge

 

  • Qualsevol activitat o implantació d'usos s'haurà de realitzar de manera que es minimitzi el seu impacte negatiu sobre el paisatge, d'acord amb el que estableix l'article 5 de la Llei d'Espais Naturals.
  • Es prohibeix, sense excepcions, la localització de qualsevol edifici o instal·lació en el punt culminant dels turons i carenes de major fragilitat visual assenyalats en els plànols d'ordenació del Pla, o en els seus voltants quan l'alçada de l'edifici o instal·lació faci que visualment es retalli contra el cel.
  • En els demés punts culminants, es podran localitzar aquelles instal·lacions que precisin situar-s'hi per les raons establertes a l'art. 58 d'aquest Text Normatiu, que no obstant hauran de justificar, mitjançant els estudis i documents adients, la necessitat d'aquesta localització i els criteris i mesures utilitzats per a minimitzar l'impacte negatiu sobre el paisatge.
  • En general, es prohibeix que la situació, alçada i volum dels edificis, parets, tanques, cartells de propaganda o d'altres elements, limitin el camp visual per a la contemplació de les belleses naturals, trenquin l'harmonia del paisatge i desfigurin les perspectives.

Capítol 12. Règim jurídic i gestió

Article 72. Administracions actuants i obligacions que assumeixen

 

  • En l'àmbit del Pla, a més de les competències de tutela urbanística de la Generalitat de Catalunya i les demés que atorguen les lleis a l'Administració autonòmica i estatal, portaran a terme les determinacions del Pla, els Ajuntaments, el Consell Coordinador i la Diputació de Barcelona.
  • Els Ajuntaments que tinguin part del seu terme municipal inclòs dins de l'àmbit del Pla, exerciran totes les competències que els hi atorga la legislació urbanística i d'altres, en especial la concessió de llicències per a tots els actes d'edificació i ús del sòl i altres regulats en el Pla, en la concessió de les quals hauran de tenir en compte el compliment de les determinacions del Pla Especial i dels instruments urbanístics municipals.
  • La Diputació de Barcelona exercirà, ultra les facultats i competències que legalment li pertoquin, les que enunciativament s'assenyalen tot seguit:
    • Informar, prèviament i preceptiva, qualsevol proposta d'actuació a desenvolupar en l'àmbit del present Pla especial, en els aspectes específics que aquest regula.
    • Desenvolupar les actuacions directes, sobre el territori o les edificacions, que siguin necessàries per dur a terme les determinacions i objectius d'aquest Pla especial.
    • Fomentar l'aprofitament racional dels recursos del massís i la millora de les condicions de vida de la població permanent, en la mesura que ho permetin les disponibilitats humanes, tècniques i econòmiques de la Diputació de Barcelona.
    • Redactar i aprovar el Pla de gestió, que programarà i detallarà els aspectes relatius a la seva gestió ordinària.
    • La gestió ordinària d'aquest Pla especial.
    • Subministrar assessorament i suport tècnic al Consell Coordinador per a la redacció dels informes, plans i documents de la seva competència.
    • D'acord amb el que es disposa en els articles 181 i 182 de la Llei del Sòl, dictar ordres d'execució, en l'àmbit del present Pla especial, per exigir la realització d'obres de conservació i millora de terrenys, edificacions o instal·lacions i retirada de cartells visibles des d'una via pública, atenent a criteris estètics d'integració en el paisatge i en el medi ambient.

 



Article 73. Consell Coordinador


Es constitueix un Consell Coordinador que haurà de garantir la participació i col·laboració en la gestió de l'espai protegit, de les diferents administracions públiques amb competències específiques en aquest àmbit territorial i de les organitzacions professionals o específiques directament interessades en la gestió de l'espai natural.


El Consell Coordinador estarà integrat pels membres següents:

 

  • Dos representants de la Diputació de Barcelona.
  • Un representant del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i un representant del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, prèvia acceptació expressa dels titulars dels Departaments respectius.
  • Un representant designat per cadascun dels Ajuntaments d'Arenys de Munt, Dosrius, Mataró, Palafolls, Pineda, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Tordera, Llinars del Vallès, Sant Celoni, Vallgorguina, Vilalba Sasserra i Fogars de Tordera.
  • Un representant del Comitè Científic Assessor.
  • Un representant entre les entitats i organitzacions professionals existents en el conjunt dels municipis afectats, nomenat entre els seus representants.

El Consell Coordinador tindrà les funcions següents:

 

  • Conèixer anualment el pressupost i la proposta de programa de gestió.
  • Conèixer l'administració dels fons procedents de la utilització dels serveis propis i dels recursos rebuts de l'exterior.
  • Vetllar pel compliment a l'interior de l'espai natural de les normes generals de protecció de la natura i de la normativa del present Pla especial.
  • Emetre informe sobre aquells assumptes que se li sotmetin, en especial els previs a l'atorgament de les autoritzacions i informes previstos en la regulació específica d'aquest Pla especial.
  • Establir criteris i principis de col·laboració en l'actuació de les diferents administracions actuants en l'àmbit del present Pla.
  • Ésser informat de les directrius d'execució del Pla especial que en cada moment adoptin les administracions competents, així com elevar les propostes que estimi pertinents per a la millor gestió del Pla especial a les autoritats o òrgans que els pertoqui.
  • Instar a les administracions competents perquè procedeixin a la revisió o modificació del Pla especial i informar amb caràcter preceptiu d'aquests projectes de revisió o modificació.

Les normes complementàries d'organització i funcionament del Consell Coordinador es desenvoluparan per la Diputació de Barcelona.

 


Article 74. Comitè Científic Assessor i Comissió Consultiva


La Diputació de Barcelona podrà constituir una comissió consultiva amb caràcter de Comitè Científic Assessor en la qual podran tenir representació les universitats catalanes, museus de ciències, acadèmies de ciències, l'Institut d'Estudis Catalans, centres excursionistes, associacions de defensa de la naturalesa i altres entitats interessades.


Així mateix, es podrà constituir una comissió consultiva en què podran tenir representació les organitzacions professionals o els sectors econòmics i socials interessats en la gestió de l'espai natural.
 



Article 75. Finançament


Les despeses ordinàries que origini l'aplicació del Pla especial aniran a càrrec de la Diputació de Barcelona, com a ens promotor, sense perjudici perquè la Diputació recapti la col·laboració tècnica i econòmica de la Generalitat de Catalunya, de les corporacions locals interessades o d'altres entitats i organismes.


A aquest efecte, si s'escau, s'hauran de concertar els convenis corresponents.
 



Article 76. Infraccions, sancions i indemnitzacions per danys infringits a l'espai natural


Es consideren infraccions urbanístiques, a més de les definides a la Llei del Sòl, Reglament de Disciplina Urbanística de 23 de juny de 1978, Llei 9/1982, i Llei d'Espais Naturals de Catalunya, les que conculquin el Text Normatiu i les determinacions del Pla especial i dels documents que el desenvolupin o que es determinin i sancionin en altres disposicions legals aplicables.


Les sancions seran les establertes en aquests textos legals.


La Diputació de Barcelona i els ajuntaments es responsabilitzaran de forma coordinada de la vigilància de l'espai natural protegit, a fi d'aconseguir que es respectin al màxim les normes i determinacions del present Pla especial. Un cop detectada una infracció, es tramitarà amb caràcter urgent davant de l'organisme competent, i se seguirà el procediment administratiu i, si cal, judicial per tal que es portin a terme els actes de restitució de la legalitat infringida i la imposició de les sancions a l'efecte.


Atès el caràcter d'espai lliure de l'àmbit del Pla, i en virtut del que estableix l'article 188 de la Llei del Sòl, les infraccions urbanístiques no prescriuran.


Als efectes del que estableix l'article 229 de la Llei del Sòl, la Diputació de Barcelona, estarà legitimada per exigir el rescabalament i les indemnitzacions pels danys i perjudicis causats al Parc independentment dels danys causats a la propietat privada.

 


Article 77. Pla de Gestió


Per tal de portar a terme la gestió del Pla especial, es preveu un Pla de gestió que desenvolupi i aprofundeixi el programa d'actuació i l'estudi econòmic-financer d'aquest Pla Especial.


La Diputació de Barcelona, previ informe del Consell Coordinador aprovarà un Pla de gestió que establirà per un període de quatre anys les determinacions següents:

  • Programa de protecció i utilització de recursos, on s'establiran les actuacions a efectuar per tal de portar a terme l'objectiu de conservació compatible amb el desenvolupament. L'esmentat programa inclourà actuacions sobre propietat pública del sòl, polítiques urbanístiques, treballs silvícoles i recuperació de zones degradades, gestió biològica, suport al desenvolupament rural i turístic i desenvolupament d'infraestructura i equipaments rurals; recuperació del patrimoni arquitectònic i històric, neteja i recollida d'escombraries, guarderia rural, detecció i prevenció d'incendis i d'altres.
  • Programa d'ús públic, on es definiran les actuacions tendents a assolir l'objectiu de canalització del lleure i foment del coneixement i respecte del medi natural i rural. L'esmentat programa inclourà actuacions d'informació i sensibilització a l'interior i l'exterior de l'espai natural; senyalització; equipaments i infraestructures de lleure, docents i d'investigació; itineraris i senders; publicacions i d'altres.
  • Programa d'administració i manteniment, en què es contindran les actuacions de suport necessàries per a la correcta gestió de l'espai natural. L'esmentat programa inclourà la gestió de personal tècnic, administratiu i de guarderia i l'adquisició i manteniment de béns mobles i immobles; estudis i anàlisis, mitjans econòmics i financers i d'altres.

Aquestes determinacions es concretaran en una memòria explicativa del Pla de gestió on s'enumeraran totes i cada una de les actuacions, s'avaluarà la despesa d'inversió i de manteniment que representen i es definiran les prioritats en el temps; acompanyada dels plànols necessaris per a la descripció d'actuacions i els estudis previs realitzats per a la concreció del Pla de gestió.

 


Article 78. Vigilància


La Diputació de Barcelona tindrà, en l'àmbit del Pla especial, els seus propis guardes, amb la missió principal de vetllar pel compliment de les determinacions del present Pla, sense perjudici de la col·laboració, amb aquesta finalitat, dels altres agents de l'autoritat depenent d'altres organismes o corporacions.

Capítol 13. Disposicions transitòries i finals

Disposició transitòria primera. Adequació del planejament urbanístic municipal


Tal com disposa l'article 5 de la Llei d'Espais Naturals de Catalunya, un cop aprovat definitivament el Pla especial, els ajuntaments afectats hauran d'adequar el seu planejament urbanístic, en un termini de dos anys, a les directrius del Pla especial de l'espai protegit.



Disposició transitòria segona. Edificis, construccions i usos sense llicència o contraris a planejament anterior


Els terrenys compresos en l'àmbit d'aquest Pla especial en els quals existissin, a la seva entrada en vigor, edificacions o urbanitzacions contràries al planejament anterior, que no haguessin estat objecte de legalització, podran ésser objecte d'expropiació, declarant-se a tal efecte la seva utilitat pública i interès social, entenent-se produïda la declaració de necessitat d'ocupació.


Per procedir a l'expropiació s'elaborarà un programa o projecte d'expropiació, integrat per un pla de delimitació, un document en el qual es descriguin els béns o drets afectats i es relacionin els propietaris i un estudi econòmic sobre el cost de l'expropiació; aprovat inicialment per la Diputació de Barcelona, se sotmetrà a informació pública, amb citació expressa dels propietaris afectats i audiència dels ajuntaments interessats per un termini de quinze dies i serà aprovat definitivament per la mateixa Corporació.


La Diputació de Barcelona, escoltat l'ajuntament interessat, podrà acceptar la cessió gratuïta d'aquests terrenys i reconèixer al qui cedeix un dret d'ús, integrat per l'edificació existent, per un termini que no excedeixi de 35 anys. La cessió i el reconeixement del dret de superfície s'hauran de formalitzar en escriptura pública que es reflectirà al Registre de la Propietat.


Aquesta possibilitat d'expropiació és sense perjudici de l'aplicació de les mesures de disciplina urbanística derivades del caràcter d'infracció de qualsevol activitat, ús o construcció que no compti amb llicència o sigui contrària a les determinacions del planejament anterior.



Disposició transitòria tercera. Edificis, construccions i usos amb llicència i acord amb el planejament anterior


Els edificis, obres, usos o instal·lacions consolidats legalment amb anterioritat a l'aprovació del present Pla especial, per comptar amb llicència municipal i estar d'acord amb el planejament anterior, que resultin incompatibles amb els objectius i determinacions del Pla Especial, restaran qualificats com a fora d'ordenació, i els hi serà d'aplicació el règim dels articles 60 i 61 de la Llei del Sòl i l'article 45 de la Llei 3/1984 de Catalunya d'Adequació de l'ordenament Urbanístic.



Disposició transitòria quarta. Terrenys termeners


Els terrenys termeners amb l'àmbit de l'espai natural que els instruments urbanístics qualifiquin com a sòl no urbanitzable amb un tractament similar al que preveu el present Pla especial podran incorporar-se al mateix per decisió de l'ajuntament respectiu, previ informe favorable de la Diputació de Barcelona que el produirà un cop escoltat el parer del Consell Coordinador i es tramitarà, en tot cas, com a modificació del present Pla especial.



Disposició final derogatòria


En el moment de l'aprovació definitiva d'aquest Pla Especial, queden derogades les Normes Complementàries i Subsidiàries del Parc del Montnegre aprovades per la Comisión Provincial de Urbanismo el 22 de setembre de 1976.