Implicacions territorials de la Xarxa Natura 2000

---

Ponent:

• Roberto Gambino
  Capo del centro di documentazione europea dei parchi
    Professore al Politecnico di Torino

Participants:

• Juli Esteban
  Director de Programa de Planejament Territorial
  Generalitat de Catalunya

• Isabel Boncompte
  Subdirectora general de Protecció de la Biodiversitat
  Generalitat de Catalunya

Moderador / relator:

• Martí Doménech
  Coordinador de l'Àrea d'Espais Naturals
  Diputació de Barcelona

Conclusions

1. L'acceptació social de l'establiment de la XN2000 no solament depèn del seu encaix en l'espai físic sinó també de la seva relació amb l'àmbit econòmic, social i cultural. Encara que la XN2000 no és pròpiament una xarxa en el sentit sistèmic del terme, s'hauria d'aprofitar per definir xarxes ecològiques d'escala territorial que en facilitarien l'èxit, ja que les connexions també relacionen la geografia i la història i lliguen el futur del territori amb el seu passat.
2. En la planificació actual, encara avui pesa massa una visió sectorial del territori que dificulta les polítiques integrals, característica que es considera clau per reeixir en el desenvolupament de les xarxes. Així, es proposa afavorir la construcció d'un llenguatge comú, d'una visió o interpretació consensuada del territori que permeti l'entesa, a partir de la qual sigui possible el desenvolupament de les polítiques ambientals, urbanístiques i socials que, tot i tenir naturaleses diferents, han d'estar íntimament relacionades per ser eficaces.
3. Si bé cada país té una cultura específica en el camp de la planificació, s'acorda que el planejament territorial pot ser l'instrument comú a partir del qual és possible establir una visió i una projecció integrals del territori.
4. Es manifesta que fins en el cas en què s'hagi establert un planejament territorial que integri entre d'altres la XN2000 el taló d'Aquil·les per a l'èxit d'aquesta xarxa també rau en l'establiment d'objectius i d'interessos defensables a escala local, i no solament a escala territorial i/o europea. En aquest sentit, s'apunta que el paisatge, com a objectiu i també com a indicador, pot facilitar la comprensió de la necessitat de la preservació a escala local. Amb els seus aspectes identitaris, històrics i culturals, el paisatge és un valor en totes les escales i a través d'ell es poden articular tots els interessos.