EL águila perdicera (Aquila fasciata) es una de las rapaces más emblemáticas y amenazadas del territorio mediterráneo. En la Red de Parques Naturales de la Diputación de Barcelona, especialmente al Parque de El Garraf, en el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac y en el Espacio Natural de Les Guilleries‑Savassona, esta especie mantiene una presencia de gran valor ecológico y simbólico.
Se trata de una águila de medida mediana, fácil de reconocer por el suyo queriendo potente, las alas anchas y la cola clara con una banda oscura terminal, muy visible en los adultos. Habita principalmente paisajes abiertos con relevo abrupto: cingleres, vertientes rocosas y mosaicos forestales con claros, donde encuentra espacios óptimos para cazar y anidar. Su dieta se basa sobre todo en conejos, palomas y otros pájaros medianos, hecho que la convierte en un excelente indicador de la calidad de los ecosistemas.
En el Parque de El Garraf, el águila perdicera encuentra un de sus núcleos más relevantes a la demarcación, aprovechando los acantilados calcáreos y las zonas abiertas de màquia y pinar clareado. En el Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, su presencia es más escasa pero singular, asociada a riscos y espacios tranquilos con baja frecuentación humana. En el Espacio Natural de Les Guilleries‑Savassona, en un contexto más húmedo y forestal, la especie utiliza los espacios abiertos y las zonas rocosas para #alimentar y #desplazar, a pesar de que su llegada ha estado reciente y la densidad es baja.
Las principales amenazas para el águila perdicera son la pérdida de hábitat, la presión humana, la electrocución en tendidos eléctricos y la disminución de presas. Ante esto, la Red de Parques Naturales trabaja en medidas de conservación activa: protección de nidos, regulación de actividades durante la época de cría, seguimiento científico y colaboración con compañías eléctricas.
Conservar el águila perdicera es conservar un paisaje vive y equilibrado, y su futuro está estrechamente ligado en la buena gestión de los espacios naturales que compartimos.
Para mayor información sobre el águila perdicera:
Catálogo digital KOHA con las publicaciones y estudios sobre la especie.
El canal Youtube del águila perdicera recoge imágenes de los nidos de esta especie tanto del Parque de El Garraf como del Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
Entre el año 2003 y el 2021, el Parque de El Garraf ofreció conexión en directo de los nidos del águila perdicera desde la posta de los huevos hasta que los pollitos marcharon del nido, aproximadamente desde mediados de de febrero hasta mitjan de junio. El canal recoge las mejores imágenes grabadas fruto de este seguimiento.
El cambio de nido de las parejas y otros impedimentos técnicos hicieron que este seguimiento en directo no se pudiera continuar ofreciendo.
Com és l'àguila
L'àguila cuabarrada és un rapinyaire diürn amb una envergadura d'ales d'1,5 a 1,8 m. Els joves tenen el cap de color rovell, la panxa ratllada de color marró-rogenc i la cua amb abundants franges. L'adult té la part superior del cos fosc, puntes de les ales gairebé negres, clatell més pàl·lid i, generlament, amb una taca blanquinosa al dors. A la cua, que és força llarga, té franges tènues i una ampla franja fosca final. Vista de sota, les parts inferiors són de color blanc crema, estretament llistades i contrasten amb les llargues i estretes ales fosques.
La dieta del águila
El águila perdicera es una ave rapaz y, por lo tanto, carnívora, que tiene una dieta muy variada. En el Garraf, las presas más corrientes son pájaros de bue tamaño, como la perdiz, la paloma o la gaviota; pequeños mamíferos como el conejo y la ardilla; y también reptiles como el lagarto. Al águila perdicera se le puede aplicar incluso el calificativo de superpredador, ya que mediante las webcams se ha podido constatar que caza predadores como la comadreja u otras rapaces.
Pirámide alimentaria
L'entorn de l'àguila del Parc del Garraf
Els nius d'àguila que podem veure mitjançant la webcam són al Parc del Garraf. El Garraf és un massís muntanyós situat a la serralada Litoral Catalana, al sud del riu Llobregat i a tocar del mar. El parc ocupa unes 12.000 hectàrees de les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf. L'espai està legalment protegit des de 1986, i una ampliació aprovada l'any 2001 l'ha connectat amb els veïns Parc d'Olèrdola i Parc del Foix.
El paisatge del Garraf, de relleus baixos i arrodonits, es caracteritza per una presència majoritària de la roca calcària de color gris blanquinós. La dissolució de la pedra ha donat origen a nombroses manifestacions del fenomen càrstic: coves, avencs, dolines i rasclers. Les valls, localment anomenades fondos, són profundes i de vessants tallats, idonis per a la nidificació de l'àliga cuabarrada.
La vegetació més típica del Garraf litoral és la màquia, una formació arbustiva de l'alçada d'un home on destaca el margalló, l'única palmera autòctona d'Europa. La sequera mediterrània i el fet que l'aigua de la pluja s'escoli per les esquerdes de la roca calcària, impedeix el creixement d'una vegetació més exuberant. En canvi, al Garraf que mira cap a l'interior creixen pinedes de pi blanc i fins i tot algun petit alzinar.
La fauna del Garraf és clarament mediterrània. Molts animals estan associats a la roca, com per exemple el llangardaix o el colom roquer, que són algunes de les preses preferides de l'àguila. Altres viuen al bosc, com ara l'esquirol, la guineu, el gat mesquer o les mallerengues. Prop dels camps de conreu, trobem la perdiu i el conill. A les coves i als avencs viuen diversos tipus de ratpenats i alguns invertebrats cavernícoles de molt interès zoològic.
El castell d'Eramprunyà, prop de Gavà, i l'hospital d'Olesa de Bonesvalls, són dos bons exemples de l'arquitectura medieval garrafina. Les torres defensives del litoral, solitàries o adossades a masies, servien per vigilar i rebutjar l'atac dels pirates del mar. Més modernament, destaquen el celler Güell, obra d'Antoni Gaudí, i la Pleta, del també modernista Francesc Berenguer. Finalment, parem esment en el singular conjunt del palau de Plana Novella, al bell mig del parc.
Com es protegeix l'àliga
Programa del pla de seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada
L'àliga perdiguera o cuabarrada (Aquila fasciata), classificada espècie vulnerable per la UICN, és un rapinyaire diürn que necessita d'espais oberts per alimentar-se. De les 65 parelles que hi ha Catalunya, 3 viuen al Parc del Garraf.
Des de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona es desenvolupa el Pla de seguiment i conservació de l'àliga perdiguera, que inclou fonamentalment les línies de treball següents: la millora d'hàbitat, el seguiment del procés reproductiu, l'anàlisi de la dieta i el radioseguiment d'exemplars.
L'any 2003, i dins el programa del Pla de seguiment i conservació d'aquesta espècie, es va dur a terme la instal·lació d'una càmera en un niu amb l'objectiu de conèixer millor quin és el comportament, la dieta i els costums d'aquesta espècie durant l'època de nidificació, incubació i criança dels polls. Actualment, hi ha instal·lades tres càmeres que permeten observar el procés reproductiu d'aquesta espècie.
Vídeo resum del seguiment i conservació de l'àliga cuabarrada
En el vincle següent us oferim un vídeo on es resumeix el seguiment que se'n fa d'aquest rapinyaire, on es pot veure la instal·lació de càmeres, la preparació del niu, el naixement i la criança dels polls, la presa de dades biomètriques, el marcatge i el radioseguiment.
Contes
La Xara i el Pau i l'àliga perdiguera
La Xara i el Pau són dos nens que s'endinsen en el Parc del Garraf per conèixer ben de prop com és el parc i un dels seus elements més característics, l'àliga cuabarrada, que gaudeix d'un programa de seguiment i conservació.
Premeu damunt les imatges per descarregar el conte i la fitxa pedagògica que l'acompanya.
Créditos
La dirección y ejecución del Plan de conservación y seguimiento del águila perdicera se lleva a cabo desde el Parque del Garraf de la Diputación de Barcelona, y se desarrolla con la colaboración y participación de:
- Servei de Biodiversitat i Protecció dels Animals a través de la Secció de Protecció de la Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya, en la coordinación de acciones de gestión y conservación con los gestores del parque.
- Equip de Biologia de la Conservació - Àliga Perdiguera de la Universitat de Barcelona, en el asesoramiento del proyecto.
- Cos d'Agents Rurals del Grup de Suport de Muntanya de la Generalitat de Catalunya, en la instalación de cámaras en los nidos.
- Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa de la Generalitat de Catalunya, en la recuperación de fauna y análisis de muestras.
- Miranatura, en la monitoritzación, registro y difusión de las imágenes.
La producción de los contenidos web se realiza a través de la Unitat de Suport a la Informació de la Gerència de Serveis d'Espais Naturals de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, y con la colaboración de:
- Agnès Perelló, en els dibuixos.
- Gonçal Luna, en els textos.
