Plans de seguiment i recerca. Guilleries-Savassona
Podeu consultar els plans de seguiment a fons a l'apartat corresponent de la darrera Memòria de gestió del Parc.
La xarxa meteorològica de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona ofereix informació en temps real, sota la coordinació i gestió de Meteovilatorta. Aquesta xarxa nodreix la sèrie històrica de dades meteorològiques locals i permet associar-les a la fenologia observada de les espècies del Parc entre altres dinàmiques.
Mètode:
Les estacions recullen dades de temperatura, humitat, pressió, precipitació, radiació i velocitat i direcció del vent, així com imatges en temps real.
Xarxa meteorològica de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona
L'objectiu del seguiment és valorar l'estat de conservació de les espècies de flora amenaçada o d'interès per a la conservació. També permet detectar possibles regressions de les poblacions o millorar el seu estat de conservació mitjançant la gestió del seu hàbitat. El seguiment forma part del Projecte SEFA (Seguiment Estandarditzat de Flora Amenaçada), coordinat per la Xarxa de Parcs Naturals, i el treball de camp és realitzat pels guardes del parc.
Mètode:
Segons l'espècie i nombre d'individus de la població se li assigna una metodologia diferent. Normalment consisteix en un recompte d'individus totals o per parcel·les. El seguiment es va iniciar el 2013 i, actualment, es recullen dades de l'evolució de setze poblacions d'onze espècies diferents.
L'objectiu del seguiment és la localització i determinació de la viabilitat de les poblacions existents de cranc de riu autòcton, una espècie molt afectada per una malaltia introduïda pel cranc de riu americà, i que ha arribat al perill d'extinció. El monitoratge de les seves poblacions permet implementar mesures de gestió per evitar o mitigar la seva recessió.
Mètode:
El seguiment consisteix a realitzar prospeccions de les rieres permanents del Parc i en el seguiment anual de les poblacions identificades per estimar la seva viabilitat.
L'objectiu del seguiment és conèixer la riquesa d'espècies de ropalòcers (papallones diürnes) per utilitzar-la com a bioindicador dels hàbitats. El seguiment forma part del projecte Catalan Butterfly Monitoring Scheme (CBMS), coordinat per l'Àrea de recerca de lepidòpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Mètode:
El seguiment consisteix a realitzar mitjançant censos visuals al llarg d'un itinerari fix dividit en seccions, que es corresponen amb hàbitats diferents. La mida poblacional de les espècies s'estima a partir d'un índex anual d'abundància. L'Espai Natural compta amb un transecte de mostreig situat a Folgueroles, entre les hortes de la Sala i la font Trobada.
L'objectiu d'aquesta tasca és l'estudi de la distribució i característiques de les serps de l'Espai Natural mitjançant la recollida d'exemplars de serps mortes, principalment atropellades per vehicles. Les mostres són destinades al Projecte SerpCat del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Mètode:
Les serps trobades són guardades en una bossa de plàstic amb un paper que recull l'espècie, la localització i la data en què van ser trobades. Per a la seva conservació es guarden en un pot amb formol. Anualment, són enviades al Projecte SerpCat.
L'objectiu del seguiment és conèixer la distribució i l'evolució de les poblacions de ratpenats de bosc al parc, principalment del grup anomenats níctals. El seguiment és coordinat pel Grup de recerca en quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers i hi col·laboren els guardes del parc.
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant la revisió de l'ocupació d'estacions de seguiment de caixes niu, distribuïdes als ambients que són propis dels ratpenats forestals. Els individus trobats són descrits i identificats amb un xip per determinar la seva fidelitat a les localitzacions. L'Espai Natural compta amb set estacions de seguiment.
L'objectiu del seguiment és identificar les colònies de ratpenats que es refugien en cavitats naturals o estances de masies del parc, i determinar la seva evolució i moviments dins de l'Espai Natural. El seguiment és coordinat pel Grup de recerca en quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers i hi col·laboren els guardes del parc.
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant la revisió dels refugis on s'han localitzat poblacions. El comptatge i identificació d'espècies es fa mitjançant fotografies. L'Espai Natural compta amb tretze refugis identificats, que no sempre es troben ocupats.
L'objectiu del seguiment és determinar l'activitat de cacera dels quiròpters aquàtics en diversos cursos fluvials de l'Espai Natural i associar-los a diferents condicions d'hàbitat. El seguiment forma part del projecte QuiroRius, coordinat per l'Àrea de recerca de quiròpters del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Mètode:
El seguiment consisteix en un recompte visual dels ratpenats que s'apropen a l'aigua a caçar al capvespre. Un detector d'ultrasons ajuda a identificar quan s'apropa algun ratpenat al punt d'observació. L'Espai Natural compta amb dues estacions de seguiment (riera Major i pantà de Sau).
L'objectiu del seguiment és conèixer la distribució, evolució i adaptacions fenològiques de les poblacions de liró gris. El seguiment és liderat pel Grup de recerca de petits mamífers del Museu de Ciències Naturals de Granollers en coordinació amb els guardes i tècnics del parc.
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant la revisió de l'ocupació d'estacions de seguiment de caixes niu distribuïdes als ambients que són propis dels lirons grisos. Els individus trobats són descrits i identificats amb xips per determinar els seus moviments i la seva fidelitat a les localitzacions. L'Espai Natural compta amb cinc estacions de seguiment.
L'objectiu d'aquest treball és determinar la distribució de les poblacions de toixó a partir de la identificació dels seus caus.
La cerca de les teixoneres dins un mètode de mostreig estandarditzat del territori es va utilitzar per col·laborar amb el projecte I Sondeig ibèric de teixoneres.
A banda d'aquest inventari puntual, les altres teixoneres conegudes al parc són descrites i monitoritzades per comprovar la seva activitat i detectar activitats que els puguin afectar.
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant la revisió de les teixoneres identificades i l'observació d'evidències de la seva ocupació per la comunitat de toixons. La descripció es realitza segons la metodologia del I Sondeig ibèric de teixoneres. A l'Espai Natural es té localitzada una teixonera, tot i que es tenen evidències de la presència d'aquesta espècie en altres localitzacions.
L'objectiu del seguiment és conèixer la tendència demogràfica de les poblacions de senglar i cabirol, i fomentar la cooperació entre gestors, tècnics i caçadors. Aquestes dades s'analitzen per poder extreure indicadors de la situació de les poblacions així com de l'activitat cinegètica que es desenvolupa. Aquesta anàlisi és la base per establir estratègies de control de la població de senglar, espècie en expansió i que actualment provoca greus impactes econòmics i per a la conservació.
El seguiment s'emmarca dins el Programa de seguiment de les poblacions de senglar a Catalunya, que s'inicià l'any 1998 impulsat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.
Mètode:
Les societats de caçadors del parc faciliten les dades de les captures de cada batuda i de les deteccions de cabirols mitjançant els carnets de les colles senglaneres. A l'Espai Natural hi participen les cinc societats de caçadors.
L'objectiu del Projecte SYLVIA és obtenir informació a llarg termini sobre les tendències poblacionals d'un determinat nombre d'espècies d'ocells, els seus moviments postreproductius i premigratoris i els seus principals paràmetres demogràfics, amb especial interès per la supervivència, la productivitat, l'èxit reproductor i el reclutament dins de la població adulta.
Aquest seguiment és d'àmbit català i el lidera l'Institut Català d'Ornitologia.
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant la captura amb xarxes dels ocells en unes localitzacions determinades. Els individus capturats són descrits, anellats i alliberats de nou. L'Espai Natural compta amb una estació SYLVIA a la riera Major.
L'objectiu del seguiment és determinar les tendències de les espècies d'ocells comuns i, a partir d'aquestes, generar indicadors de qualitat del medi. Aquest seguiment forma part del Projecte SOCC (Seguiment d'ocells comuns de Catalunya), coordinat per l'Institut Català d'Ornitologia i portat a terme gràcies a la participació de centenars d'ornitòlegs voluntaris.
Mètode:
El seguiment es realitza mitjançant censos visuals i auditius de les espècies d'ocells dins uns transsectes predeterminats de 3 km. L'Espai Natural compta amb cinc itineraris SOCC.
L'objectiu del seguiment és observar el desenvolupament de nius d'ocells comuns, normalment pàrids. També té un objectiu didàctic perquè es realitza amb els infants veïns de l'Espai Natural. Es compta amb la col·laboració d'experts del Grup d'Anellament de Calldetenes-Osona (GACO) i les dades obtingudes són incloses al projecte de ciència ciutadana Nius, coordinat per l'Institut Català d'Ornitologia.
Mètodes:
El seguiment es realitza mitjançant la revisió d'estacions de seguiment de caixes niu i es prenen dades de la seva ocupació i de l'estat d'evolució del niu i de les cries. L'Espai Natural compta amb dues estacions, una seguida pels al·lumnes de l'Escola de Vilanova de Sau i l'altre pel Casal de tardes de Tavèrnoles.