El monestir va ser seu d'una congregació de monjos benedictins fins a mitjan segle XVII, posteriorment fou abandonat.
L'església i la galilea són les úniques construccions que s'han conservat de l'antic monestir. La resta de les construccions que podem observar són fruit de reconstruccions dels segles XIX i XX.
Sant Llorenç del Munt, declarat BCIN, ha estat objecte de diferents campanyes d'excavacions arqueològiques i consolidacions.
Els molins fariners van aparèixer als inicis de l'edat mitjana, principalment als Pirineus, un lloc que reunia les característiques geogràfiques adients d'ubicació i aixopluc respecte de les incursions dels àrabs. Més endavant, amb la Reconquesta, els molins es van estendre per altres regions de Catalunya, entre les quals hi ha l'actual comarca del Bages. El Molí del Mig, al terme municipal de Mura, n'és un exemple.
A un quilòmetre i mig del centre urbà de la població de Mura, a la vora de la riera de Nespres, hi trobem el testimoni de quatre molins hidràulics que aprofitaven l'energia de l'aigua per crear llum: el Molí d'en Faura, el Molí d'en Melsa, el Molí del Mig i el Molí de Can Mas, considerades com les primeres indústries de la pagesia de Mura.
Són molts els testimonis que ens parlen del Molí del Mig. La primera referència històrica que ens fa pensar en l'activitat del molí la trobem l'any 1056 en un document de l'arxiu de la família Fabrés, propietària del Molí. Es tracta d'un pergamí en llatí sobre la concessió que fa el monestir de Sant Llorenç del Munt 'd'unes cases amb hort, colomer, molí i trull, terres i vinyes, en la vall de Néspoles, en el lloc dit Ladrera'.
Durant molts segles, el Molí del Mig va ser un dels pilars de l'activitat econòmica de Mura, fins al punt que el camí que hi menava fou batejat amb el nom del camí del Molí o camí Moliner.
En altres pergamins de l'arxiu familiar se'ns mostra la importància del molí i dels seus propietaris, que sempre han mantingut el mateix nom de Fabrés, en un seguit d'escrits que ens parlen d'herències, dots, capítols matrimonials, etc. Durant els segles XVIII i XIX, la producció agrícola era majoritàriament de blat i de vinya, fet que va comportar la modernització del molí, que va incorporar al molí de gra una premsa per obtenir vi i oli. El Molí del Mig es va mantenir actiu fins a mitjan segle XX.
Horari : dissabtes i festius de 10 a 14 i de 17 a 20 h; les visites fora d'horari o de grups de més de 10 persones s'hauran de concertar prèviament.
Adreça postal: El Molí del Mig Pere Fabrés Raval de Mura, s/n 08278 Mura Tel. 938 317 269
Sant Llorenç-Obac
El Celler
Artesania i queviures.
El Celler neix, en primer lloc, per la gran il·lusió que hi van posar els seus propietaris. Sempre havien volgut tenir una botiga on l'artesania, el bon gust i els productes de la terra de gran qualitat es donessin la mà. En un lloc privilegiat enmig del poble, ens espera un comerç decorat amb bon gust on hi podrem trobar des d¿unes bones verdures passant pel gra cuit i arribant a unes melmelades que faran les delícies dels més exigents.També hi trobarem tomàquets i cigronets de Mura. Si anem a Mura, El Celler és parada obligada. Hi trobarem productes de primera necessitat i productes més elaborats i, amb gran simpatia, faran tot el possible per satisfer els desitjos dels seus clients.
Horari : de dimarts a dijous de 10 a 13 h. De divendres a diumenge de 10 a 14:30 h y de 17 a 21 h.
AVÍS: Aquest equipament romandrà tancat fins a nou avís.
L'Ajuntament de Talamanca ofereix visites guiades al castell, escenari, entre d'altres, de la darrera victòria de l'exèrcit català a la Guerra de Successió, el 13 d'agost de 1714.
El servei de visites guiades el gestiona l'Associació d'Amics per al Desenvolupament de Talamanca, a través del conveni de col laboració que ha signat amb l'ajuntament i la propietat del castell. Cal reservar per realitzar la visita guiada.
Horari : dissabtes a les 17, 18 i 19 h; diumenges i festius a les 11, 12 i 13 (Tancat del 15 de desembre al 31 de gener)
