caes

Xarxa de Parcs

Regulació i ordenació de la caça Garraf i Olèrdola


Programa de gestió cinegètica


Batudes de senglar

 

Horari aproximat: de 6 a 15 h

Podeu consultar els avisos de batudes actius a la secció d'avisos i alertes

 

 

 

El Programa de gestió cinegètica dels Parcs del Garraf i Olèrdola té l'objectiu d'establir directrius i proposar actuacions per ordenar la caça als parcs, tot seguint les indicacions i el texte normatiu del Pla especial del Garraf i del Pla especial d'Olèrdola, es a dir fent compatible l'activitat cinegètica amb la conservació i millora de les poblacions faunístiques autòctones i reduint els conflictes amb usuaris i habitants dels espais protegits.

 
En  els dos parcs  hi ha un conjunt d'Àrees Privades de Caça gestionades per les diferents societats de caçadors. La major part d'elles fan batudes de senglar durant la temporada de caça, així com algunes batudes extraordinàries. En el següent enllaç del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya podreu trobar un mapa sobre geoinformació i localització de les Àrees Privades de Caça.
 
 

Societats de caçadors als àmbits dels parcs del Garraf, Olèrdola i Foix

 

El calendari que oferim a continuació és sobre les dates possibles de caça major de cada societat de caça. Les dates concretes les anirem informant puntualment en aquesta pàgina.

Us demanem precaució si teniu previst transitar per la zona per evitar qualsevol tipus d'accident.

 


APC B-10086 Gavà. De setembre a febrer, dissabtes i puntualment algun diumenge.
APC B-10094 Begues. De setembre a febrer, dissabtes.
APC B-10253 Avinyonet. De setembre a febrer, diumenges i algun festiu i dissabte.
APC B-10318 Olèrdola. De setembre a febrer, dissabtes.
APC B-10323 Sitges. De setembre a febrer, dissbtes i algun dijous i diumenge.
APC B- 10310 Garraf. De setembre a febrer, dissabtes i algun diumenge i dijous.
APC B-10362 Vilanova. De setembre a febrer, diumenges i dissabte una vegada al mes.
APC B-10332 Canyelles. De setembre a febrer, diumenges i dissabte una vegada al mes.
APC B-10250 Olsesa de Bonesvalls. De setembre a febrer, dissabtes i algun diumenge i festiu.

 

Regulació de la pesca


Pescador al pantà del Foix. Autor: Pau Mundó

El Consorci del Parc del Foix, d'acord amb la Federació de Pesca Esportiva i Casting, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Castellet i la Gornal i la Generalitat de Catalunya, informa de la normativa de regulació de l'activitat de la pesca en l'esmentat pantà:

  • Per motius sanitaris i mediambientals, resta prohibida la pesca a tot el pantà, excepte per a les competicions oficials, degudament autoritzades.
  • La zona on es podrà realitzar les esmentades competicions oficials (Escenaris de Pesca) és:

          - L'Alzina; carretera BV-2115 del km 12

  • D'altra banda i degut a l'estat sanitari de l'aigua, es prohibeix també el bany i tot tipus d'activitat aquàtica, així com la utilització de peixos o qualsevol altre producte provinent del pantà per al consum.
  • Si observeu qualsevol anomalia o teniu alguna consulta o incidència relacionada amb el pantà o el seu entorn, informeu ràpidament a algun dels telèfons següents:

         - Emergències, 112

         - Guardes del Parc del Foix, 639 347 713

         - Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, 935 617 000

  • Les sancions per pesca no autoritzada poden ser de 301 a 3.000 euros.

 

Regulació de l'escalada del Parc del Garraf


Si practiqueu l'escalada, feu-ho amb la màxima seguretat i en les èpoques i els llocs permesos. És prohibida la instal·lació de vies ferrades i el descens d'engorjats. 

 

 

 

AVÍS INFORMATIU: Per raons de conservació, el Grup de Muntanya dels Agents Rurals (GSM) ha desequipat les vies d’escalada de la zona prohibida per aquesta activitat localitzades per sobre de la via Mutant World al Fondo de Vallbona.
 
L'escalada és una activitat molt arrelada a Catalunya. Les activitats d'escalada coincideixen en molts casos amb indrets on hi ha exemplars d'animals i plantes molt singulars o en perill, que cal protegir.
 
Per això, la Diputació de Barcelona ha posat en marxa un programa de protecció del medi rupícola al Parc del Garraf, que inclou mesures encaminades a ordenar-ne la freqüentació i la millora d'aquests espais. Per col·laborar amb aquest programa i contribuir a la protecció de la fauna i la flora pròpia dels rocaters, hauríeu de seguir les recomanhacions següents:
 
  • Per escalar en les zones no marcades expressament en el mapa, caldrà disposar del corresponent informe favorable del parc. Respecteu les indicacions que trobareu en alguns punts d'accés a vies d'escalada.
  • Deixeu el menor nombre possible de senyals del vostre pas. No trenqueu ni malmeteu la vegetació, respecteu al màxim la tranquil·litat de la fauna que hi viu i emporteu-vos totes les deixalles.
  • Col·laboreu en la difusió d'aquest programa per aconseguir una escalada respectuosa amb l'entorn, que permeti gaudir de les riqueses del medi rupícola i alhora preservar-les.

 

Mapes de les zones on està permesa o restringida l'escalada

Zona de restricció de l'escalada a La Falconera

Zona restricció escalada Falconera

Prohibit escalar en la zona restringida (vermell) entre el 16 de gener i el 31 de maig. Abasta entre les vies El falcó de la foscor i Arqueologia transmediterrània, ambdues incloses (zones permeses en groc). Feu clic al damunt de la imatge per veure el mapa sencer.

 

Zona restringida a les Penyes de Can Marcer

Restricció escalada Can Marcer

Prohibit escalar en la zona restringida (vermell) entre el 16 de gener i el 31 de maigFeu clic al damunt de la imatge per veure el mapa sencer.

 

Zona restringida a la Roca Negra

Restricció escalada Roca Negra

Prohibit escalar en la zona restringida (vermell) entre el 16 de gener i el 31 de maig. Feu clic al damunt de la imatge per veure el mapa sencer.

 

Zona restringida al Fondo de Vallbona

Prohibit escalar en la zona restringida (taronja) durant tot l’any. Zones permeses en groc. Feu clic al damunt de la imatge per veure el mapa sencer.

 

Per a més informació:

Oficina del Parc del Garraf
Tel. 935 970 892 / 935 971 819
A/e: p.garraf@diba.cat

 

Regulació de l'escalada de Sant Llorenç de Munt i l'Obac


De l'1 de gener al 31 de juliol és vigent la regulació de l'escalada en determinades zones del parc amb l'objectiu de garantir la nidificació d'espècies d'ocells protegits. Consulteu l'Acord per a la regulació de l'escalada.

Antecedents


Autor: Arxiu FEEC

Autor: Arxiu FEEC

Les primeres escalades al massís de Sant Llorenç del Munt daten de l'any 1911, amb l'ascensió al Cavall Bernat. D'aleshores ençà, s'han incrementat significativament les vies d'escalada, especialment a partir de la dècada dels anys 80. Algunes d'aquestes vies s'han obert en zones d'alt valor ecològic, fet que ha provocat un cert deteriorament dels seus valors naturals. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona –a partir del que contempla el Text Normatiu del Pla especial i el Decret 148/1992 de Regulació d'Activitats Fotogràfiques, Científiques i Esportives– va propiciar l'any 1999 un seguit d'estudis (elaborats pel Departament de Vertebrats de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona) i la creació d'un grup de treball integrat per membres de la Comissió Consultiva del parc natural, amb la finalitat d'elaborar una proposta de regulació de l'escalada al massís.

Així, doncs, al final de 2001, es va signar l'Acord per a la regulació de l'escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, entre la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya i el Servei de Parcs Naturals. Aquest acord va ser elevat primer a la Comissió Consultiva del parc natural i aprovat, posteriorment, pel Consell Coordinador.

Per què es regula l'escalada?


Els ocells, a l'hora de fer el seu niu, cerquen indrets en llocs inaccessibles, segurs i tranquils, amb unes bones condicions microclimàtiques i en un entorn ben conservat, on poder trobar l'aliment. Les espècies rupícoles, com l'àguila perdiguera, el falcó, el duc, la cabrota o la merla blava, solen trobar aquests indrets de nidificació en les fissures de les grans parets verticals.

Aquestes parets són també idònies per a la pràctica de l'escalada. Aquesta coincidència pot ocasionar molèsties que poden tenir un efecte negatiu en el normal i desitjable desenvolupament del procés de reproducció d'aquestes espècies.

El grau de pertorbació depèn sempre de la distància de l'escalador respecte del niu, del grau d'intensitat i durada de l'activitat en el lloc, i del moment de l'any en què es faci l'escalada, ja que el període reproductor d'aquestes espècies sol ser entre el gener i l'agost.

El fet més traumàtic que es pot provocar en les aus és l'abandonament del niu per part dels exemplars adults. Hi ha dos moments crítics: durant la incubació dels ous i durant les primeres setmanes en què els polls són al niu. A més, si els adults abandonen els polls durant més de mitja hora, es pot produir la seva mort per hipotèrmia, hipertèrmia o humectació. Si l'abandonament es fa durant les últimes setmanes en què els polls són al niu, aquests poden morir en fugir-ne abans de saber volar.

Els ocells rapinyaires tenen un comportament territorial i dediquen quasi la meitat de l'any a criar una o dues cries. Si es provoca l'abandó del niu, això pot significar un any infructuós i, a la llarga, el descens de la població o l'extinció d'una espècie en una determinada zona. Si les molèsties que pateixen es repeteixen, es pot provocar l'abandó definitiu de l'àrea de cria i la consegüent pèrdua de biodiversitat de l'àrea.

Acord per a la regulació de l'escalada al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac


L'acord té com a finalitat fer compatible la pràctica de l'escalada amb el manteniment dels valors ecològics i la riquesa natural del parc natural.

Els aspectes més remarcables són:

  • No s'abandonarà el material en les vies d'escalada, excepte l'indispensable, com per exemple les reunions i els elements d'ancoratge per assegurança i progressió (xapes, parabolts, burins, spits, tacs de fusta, bagues, pitons, tascons, etc.). No s'admetrà la utilització d'aquest tipus de material per a qualsevol altra activitat diferent de l'escalada.
  • S'utilitzarà material mimètic amb les roques (xapes i reunions de color gris).
  • No s'utilitzarà pintura ni altres materials per marcar la situació, el nom o la dificultat de les vies.
  • L'obertura de noves vies d'escalada només podrà tenir lloc en les zones descrites en l'apartat A. La difusió de les vies serà restringida a butlletins dels centres excursionistes locals.
  • Si s'ha de condicionar l'accés a alguna via per causa del precari estat de la roca en la part baixa de la cinglera, es farà cisellant preses de forma moderada mitjançant la utilització d'una escarpa o trepant de bateries, en lloc d'utilitzar preses artificials de fibra, plàstic, metall o qualsevol altre material enganxades amb resina o cargols.
  • Es tindrà cura de no malmetre la vegetació rupícola ni la fauna present en la paret, així com la que es trobi al peu de via o en les zones d'escalada.

 

Normativa vinculada:

  • Decret 148/1992, de 9 de juny, pel qual es regulen les activitats fotogràfiques, científiques i esportives que poden afectar les espècies de la fauna salvatge.

 

Classificació de les zones d'escalada


El parc natural s'ha dividit en tres zones. En cadascuna d'elles es determina el tipus d'activitat permesa i la regulació de la mateixa.

 

A. Zones on es pot escalar durant tot l'any

 

Estarà permesa l'escalada i l'obertura de noves vies en qualsevol època de l'any en les zones següents:

  • Zona 1 De la cinglera de l'Agulla de Can Robert a la Castellassa de Can Torres (Agonies, Cap del Faraó, roca de les Onze Hores, Cap de Mort i els Plecs del Llibre).
  • Zona 2 De la cinglera de la canal del Mal Pas de Can Pobla al Mur de la Sibèria (Foradada de Can Pobla, cinglera del Bolet de Can Pobla, el Diafragma, Pi del Vent, font Soleia, cova de les Ànimes i Revolt del Drac).
  • Zona 3 De Sescorts a la font del Saüc (Sescorts, cinglera de la canal del Mico, cingle dels Cavalls, Roc Colom i Hort dels Monjos).

  • Zona 4 També s'inclouen en la zona A: la cova del Drac, els Òbits, zona de la Pola-Tres Creus-Agulles de Tanca, la Placa Sibarit, el Morral del Llop i la zona de les Pedritxes-Foradades.

A causa de la fragilitat del sistema natural i per tal de respectar la fauna rupícola d'algunes de les zones d'escalada especificades en aquest apartat, es recomana no escalar des de l'1 de gener fins al 31 de juliol, en les cingleres entre la canal de Mal Pas i la canal de Can Pobla; en les cingleres entre la canal de l'Esquirol i la roca de les Onze Hores, i en les cingleres i monòlits des dels Plecs del Llibre fins la canal Gentil, així com en el Mur de la Sibèria.

 

B. Zones d'escalada restringida temporalment

 

Zones on no es pot escalar durant l'època de cria de les aus rupícoles (des de l'1 de gener fins al 31 de juliol). En aquestes zones no es podran obrir noves vies.

  • Zona 1 Les Fogueroses (el Paller, el Gegant i l'Agulla petita).
  • Zona 2 Roca Mur (parets inferiors).
  • Zona 3 El Cavall Bernat de la Vall, els Emprius i la Falconera.
  • Zona 4 Roca Petanta

 

 

 

C. Zones on no es pot escalar en cap època de l'any

  • Zona 1 Sector occidental de la carretera de Terrassa a Talamanca (BV-1221) incloent-hi tota la serra de l'Obac (excepte el Morral del Llop, la Placa Sibarit, la Pola-coll de Tres Creus, les Foradades i les Pedritxes).
  • Zona 2 Totes les cingleres del Nord de la serra de Sant Llorenç del Munt a partir de la cova del Drac fins a la Vall (excepte els Òbits i, temporalment, les Fogueroses, la Roca Mur, els Emprius i el Cavall Bernat de la Vall.
  • Zona 3 Vessant Est del camí de la Senyora (incloent-hi la cova Roja i la Castellassa del Dalmau).

En conseqüència, no és permesa l'escalada als indrets següents: Can Pèlecs, Cova Roja, el Mugró, turó dels Cabrits, turó del Boc, turó de les Nou Cabres, la Morella, paret de les Foguerosses (excepte les mencionades en l'apartat B), canal del Llor, agulles del serrat de la Coca, el Montcau, Mata-rodona, agulles de Mata-rodona, Castell del Bócs, el Paller de Tot l'Any, la Roca Salvatge, Castellsapera, Roques de la Coca, els Cortins, Castell de la serra de l'Espluga, turó del Mal Pas de Puigdoure, les Formigues, la Castellassa del Dalmau i la Pallera, Roca del Corb, Morrals de la Mata, Morral de la Bassa, Morral d'en Bens.

Regulació de la caça al Montseny


La caça del senglar és una activitat tradicional fortament arrelada al Montseny, on es porta a terme,pràcticament amb el mateix sistema de cacera (la batuda), ja des de principi del segle XX. Les poblacions de senglar han experimentat augments molt importants en les darreres dècades a causa de l'important increment de la superfície forestal arreu de Catalunya, la manca de depredadors naturals i la baixa activitat humana en els boscos.

El Montseny és un dels espais de Catalunya amb una densitat més elevada de senglars. Això causa conflictes perquè provoquen danys als conreus, accidents a les carreteres i també poden afectar altres espècies de la fauna. Actualment, a causa de l'absència de grans depredadors, la caça és el principal mecanisme per controlar el creixement de les poblacions de senglars.

La caça del senglar és una activitat estrictament regulada i es desenvolupa dintre d'un període hàbil, que estableix cada any la Generalitat de Catalunya. En els darrers anys, aquesta activitat és permesa des de principi de setembre fins a final de febrer. Fora d'aquest període, els caçadors poden col·laborar a controlar els danys del senglar, caçant amb autoritzacions excepcionals.

 

Normes per als caçadors, quan estiguin fent una batuda

  • Dur una peça de roba de colors d'alta visibilitat, dins la gamma del groc al vermell (Resolució MAB/2308/2003).
  • No posar les parades en una franja de menys de 50 m a cada costat de les carreteres o a menys de 25 m dels camins públics, ni a menys de 100 m dels nuclis habitats o a menys de 50 m d'edificis habitables aïllats, jardins o parcs d'ús públic. Tampoc no és permès disparar en direcció a aquests llocs (Decret 506/1971).

Senyalitzar els accessos a les zones on es duu a terme una batuda.

 

Normes per a la resta de persones, quan es trobin en una zona on es fa una batuda

  • Respectar aquesta activitat, tradicional i necessària per controlar les poblacions de senglars.
  • Respectar la senyalització informativa de la batuda. Intentar no passar per les zones indicades i escollir recorreguts alternatius si és possible. En cas contrari, cal avisar algun caçador o fer evident la nostra presència al bosc per evitar accidents.
  • En cas de dur gos, portar-lo lligat.
  • Els usuaris de quads i motos han de recordar que només és permesa la circulació per les pistes i els camins forestals pavimentats o d'amplada igual o superior a 4 m (Llei 9/1995) i respectant les normes de circulació.
  • En general, s'han d'evitar pistes que estiguin senyalitzades amb avís de cacera del senglar. Cal tenir en compte que la presència de vehicles o de persones pot provocar el fracàs de la batuda o accidents amb els gossos i els caçadors.

 

 

#language("interest")

Mapa de la Xarxa

Mapa de la Xarxa