Notícies

L’Associació d’Empresaris Turístics del Montseny treballa per a la desestacionalització i descentralització de l’activitat turística dins l’espai protegit tot apostant per l’ecoturisme, una activitat on la corresponsabilitat per a la sostenibilitat del territori i de tots els seus agents està present de manera destacada. Per donar resposta a aquests objectius, l’entitat ha organitzat tres sortides entre setembre i novembre per donar a conèixer el projecte desenvolupat fa uns mesos: 6 sentits. Camí del Montseny. Es preveu que els usuaris puguin fer les caminades de manera autònoma, a través d’un GPS que s’entregarà a l’inici de la ruta.

Els treballs arqueològics que duen a terme l’IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona al jaciment de Simanya Gran, amb el suport i el finançament de la Diputació de Barcelona a través del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, han posat al descobert, des de l’any 2020, una sèrie de gravats i restes de pigments a les parets de la galeria oest de la cova. Tot i que no es disposa de datacions absolutes, segons els resultats de l’estudi publicat recentment es considera que, per les característiques tècniques i temàtiques del conjunt, correspondrien al període cultural conegut com a magdalenià final, situat entre els 14.500 i els 12.000 anys abans del present.

Una investigació liderada per l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF), ha descobert una subespècie nova del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), l'únic vertebrat endèmic de Catalunya i espècie en perill crític d'extinció del Parc Natural del Montseny. El llinatge occidental conforma una subespècie nova, el tritó del Montseny occidental (Calotriton arnoldi laietanus). Aquest descobriment pot contribuir a la protecció del tritó del Montseny, ja que dóna dades clau sobre la seva ecologia i conservació.

El Consorci de l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona inicia el dissabte 22 de juny la regulació de l’accés motoritzat a l’àrea d’esplai del pantà de Sau d’aquest estiu. La mesura, que es fa per quart any, estarà en funcionament els caps de setmana de juny i juliol, tots els dies d’agost i els caps de setmana de setembre fins a la Diada. Després, hi haurà personal d’informació ambiental els caps de setmana i festius de setembre, octubre, novembre i desembre fins al 8 de desembre.

Del 22 al 26 de maig s’ha fet a Sigüenza (Guadalajara) el congrés ESPARC 2024 organitzat per la Federació Europarc-España sota el lema "Territorios de vida". La Gerència de Serveis d’Espais Naturals hi ha participat coordinant dos dels sis tallers i presentant una desena de ponències (vegeu-les en aquesta pàgina). La presència de la Diputació de Barcelona l’encapçalava Juana Barber, cap del Servei de Gestió de Parcs Naturals i, a més, presidenta d’Europarc-Espanya.

Com a conseqüència de la revisió i millora que s’està fent del web de la Xarxa de Parcs Naturals, s’ha creat un nou web en l’entorn de diba.cat, titulat Espais Naturals. Així, s’ha traslladat al nou lloc web la informació de gestió dels parcs, com ara la fitxa tècnica, els òrgans i espais de participació, memòries i informes, normativa, cartografia, permisos i tràmits i subvencions. Tots dos webs estan vinculats amb enllaços i redireccionaments per tal que no es perdi cap contingut. Aquesta pàgina inclou també l’estructura i les funcions de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals i les línies estratègiques, que són continguts nous.

Més d'una cinquantena de persones van participar el 30 d’agost en la inauguració de la campanya de promoció "Som pastors, i amb tu, som i serem" que ha impulsat l’Associació de Pastors del Montnegre i el Corredor. L'acte va tenir lloc al Museu del Bosc i la Pagesia de Vallgorguina. L’Associació Pastors del Montnegre i el Corredor és una associació sense ànim de lucre fundada el 2021 amb l'objectiu d'agrupar i donar suport als pastors presents al massís. El seu àmbit d’actuació són els vint-i-dos municipis del massís del Montnegre i el Corredor. L’Associació també treballa amb el Parc del Montnegre i el Corredor per garantir la pervivència de l’activitat.

Els treballs arqueològics d’aquest agost al jaciment ibèric del Turó del Vent, al Corredor (Parc del Montnegre i el Corredor) s’han centrat en un conjunt de sitges i en l’obertura d’un nou espai. El Turó del Vent, a Llinars del Vallès, va ser ocupat per diferents poblacions ara fa 2.200 anys, entre el segle IV aC i els primers decennis del segle II aC. Els treballs de recerca han anat a càrrec de l’associació LAiPat (Laietània, Arqueologia i Patrimoni), sota la direcció dels arqueòlegs Pau Menéndez i Eric Sobrevia, que estudia la protohistòria a les comarques del Vallès i del Maresme, amb l’excavació i prospecció d’altres jaciments propers.

La Matinal al Parc al Brull, el 15 de setembre, la Nit d’estels el 21 de setembre a Cànoves i Samalús i el recital de Poesia als parcs el 12 d’octubre a Gualba són els actes centrals del programa Viu el parc del Parc Natural del Montseny, que arriba a la 32a edició. El 14 de juliol ja es va fer l’acte de Parcs en concert a Arbúcies amb Sabana i Joan Bramon.

La Diputació de Barcelona ha obert la licitació, en 11 lots, de les actuacions de manteniment i reparació de la xarxa viària d’interès per a la gestió de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. El pressupost base de licitació amb IVA és de 719.744,30 € i el valor estimat del contracte de 1.308.626,00 €. La presentació d’ofertes es pot fer fins al 24 de setembre a les 14 h.

Entre l’1 i el 15 d’octubre, el Parc del Garraf fa el seguiment de la migració d’aus rapinyaires. En concret, es fa des de l’observatori del mirador de Canòpolis (Sitges), un punt panoràmic molt singular i amb vistes àmplies des d’on es fa l’observació dels ocells en migració a molt poca distància. En la primera jornada, el diumenge 1 de setembre, es van observar quinze rapinyaires, deu de les quals migraven.

Des que es va posar en marxa el Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI) de la Diputació de Barcelona el 19 de juny i fins al 28 de juliol s’han produït 60 incendis a la província de Barcelona que han afectat 16,71 hectàrees, la majoria (8,72) en zones agrícoles. D’aquests incendis, 29 han estat forestals, 20 periurbans i 11 de tipus agrícola. Les comarques que han concentrat més incendis han estat el Vallès Occidental (14), el Vallès Oriental (9), l’Alt Penedès (7) i el Baix Llobregat (7).

El Grup de Recerca en Biodiversitat i Bioindicadors del Museu de Ciències Naturals de Granollers ha publicat un nou article a la revista Forest que explica com la disponibilitat de llavors afecta les poblacions de petits mamífers en boscos mediterranis. Les espècies estudiades són el ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), el ratolí lleonat (Apodemus flavicollis), el talpó roig (Clethrionomys glareolus) i la musaranya comuna (Crocidura russula). Per poder realitzar aquest estudi s'han utilitzat 10 anys de dades del seguiment SEMICE al Parc Natural del Montseny i al Parc del Montnegre i el Corredor, combinades amb dades de disponibilitat de llavors recollides pel Projecte Liró.

Un abocament químic al riu Besòs arran de les tasques d’extinció d’un incendi en una nau de Polinyà, el divendres 19 de juliol, va provocar la mort d’un miler de peixos i com a mesura de precaució els ajuntaments de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs van decidir, juntament amb la Diputació de Barcelona, tancar l’accés al Parc Fluvial del Besòs el dissabte a la tarda, 20 de juliol, i el diumenge, 21 de juliol.

En el marc del seguiment de les poblacions d'aufrany (Neophron percnopterus) a Catalunya que realitza l’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i IRBIO de la Universitat de Barcelona, el 10 i 11 de juliol es van mostrejar els polls d’aufrany del Parc Natural i Reserva de la Biosfera del Montseny i del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Els seguiments han permès conèixer que la població d’aufranys de la Catalunya Central i Oriental es troba en creixement, quan aquest rapinyaire es troba en un clar retrocés poblacional a la península Ibèrica.

Les dades del Programa de Seguiment de Senglar de Catalunya, dut a terme a la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona des de l'any 1998, han permès realitzar un estudi a llarg termini dels efectes climàtics, de paisatge i poblacionals que influencien en les variacions en les poblacions de senglar (Sus scrofa) a Catalunya. Aquest seguiment es fa anualment en 23 espais de tot el territori en col·laboració entre la Diputació de Barcelona i el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya i permet avaluar com canvien les densitats de senglar al llarg del temps. Entre els resultats, destaca el fet que els anys amb més pluviometria sobreviuen més exemplars perquè hi ha més aliment.