caes

Garraf Els resultats es van presentar en una jornada al Parc del Garraf, on també es van presentar dues guies sobre pedra seca.

El projecte Life Stonewallsforlife demostra que la restauració de murs de pedra seca reforça la resiliència davant el canvi climàtic

27/11/2025

L'Escola de Natura de Can Grau (Olivella), al Parc del Garraf, va acollir aquest dimecres, 26 de novembre, la presentació dels resultats del projecte europeu Life Stonewallsforlife en una jornada que va destacar per la participació activa de representants institucionals, entitats especialitzades i diversos agents del territori vinculats a la preservació de la pedra seca i al canvi climàtic. L'acte va comptar amb la presència del diputat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, del director del Parc del Garraf, José Luis Herrera, de l'alcaldessa d'Olivella, Marta Verdejo, de Carles Lluch, de l'Associació Pedra Seca del Garraf, de Víctor Mata, del Centre d'Estudis Beguetans, i de Jordi Roig, tècnic de Naturalea, entre d'altres participants que han col·laborat en el projecte al llarg dels últims anys. Durant la jornada també es van presentar dues guies de pedra seca, elaborades a partir d'estudis realitzats al Parc del Garraf: la Guia per la resiliència local mitjançant l'ús dels murs de pedra seca. Acció C4 i la Guia de bones pràctiques del patrimoni de pedra seca i arquitectura tradicional del Garraf. Estratègies d'adaptació al canvi climàtic en l'àmbit agrícola, ramader i hídric.

El projecte Life Stonewallsforlife, finançat en el marc del programa europeu LIFE Adaptació al canvi climàtic, té l'objectiu de demostrar com una tecnologia tradicional —els murs de pedra seca— es pot utilitzar de manera eficaç per millorar la resistència del territori davant els efectes del canvi climàtic. El projecte s'ha desplegat entre el 2019 i el 2025 i ha permès restaurar murs de pedra seca abandonats en diferents punts del Parc del Garraf. Aquestes actuacions s'emmarquen en la línia de treball desenvolupada també en el marc del Life Stonewallsforlife al Parc Nacional de Cinque Terre (Itàlia), un altre territori mediterrani especialment vulnerable. La tècnica constructiva de la pedra seca, declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO el 2018, forma part essencial del paisatge mediterrani i permet bastir una gran diversitat d'estructures, des de marges, aljubs i abeuradors per al bestiar, fins a elements d'obra moderna que s'integren al paisatge mediterrani.

Durant l'acte, el diputat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, va destacar que "projectes com aquest demostren la importància de tornar a usos antics com és el de la pedra seca per millorar la resiliència del territori i dels nostres ecosistemes davant d'una situació com la que afrontem de canvi climàtic estructural". Gomar va afegir que "la pedra seca té múltiples usos a la zona del Garraf, tant en l'àmbit agrícola, ramader, de patrimoni cultural o de prevenció d'incendis".

De la seva banda, el director del Parc del Garraf, José Luis Herrera, va explicar que "amb aquests estudis hem corroborat que la pedra seca ens ajuda a adaptar-nos al canvi climàtic perquè, entre altres qüestions, reté terra i aigua, i això afavoreix que hi habiti una fauna i una flora que també pateixen els efectes del canvi climàtic". Herrera va posar en valor "el gran teixit social que ha participat en aquest projecte, amb tots els voluntaris, entitats, institucions i empreses que hi han col·laborat durant aquests anys i que ja són aliances per a projectes actuals i futurs a la zona".

Mitjançant la instal·lació de sensors, la recollida de dades i l'anàlisi dels resultats, el projecte ha permès observar com la reparació i manteniment d'aquests murs contribueix a protegir el territori i els seus habitants davant fenòmens climàtics extrems. S'ha constatat que l'ús de la pedra, un recurs abundant i durador, permet construir i restaurar sense generar residus, fet que en reforça la sostenibilitat. També s'ha comprovat que la presència de marges redueix significativament els cabals superficials d'aigua i en potència la infiltració al sòl, cosa que disminueix l'erosió i els impactes dels episodis de pluja intensa.

A més, els murs faciliten el manteniment de camps agrícoles en zones on aquesta activitat no seria possible sense aquestes estructures, i aquest mosaic agroforestal esdevé clau per a la prevenció i defensa davant els incendis forestals. Paral·lelament, la reducció de l'aigua que circula en superfície i l'augment de la retenció al sòl contribueixen a mantenir-ne la humitat i els nutrients. En aquest sentit, es va observar com en els terrenys situats darrere de marges de pedra seca es va retenir el doble d'aigua que en els terrenys situats en un talús.

Per últim, l'increment d'elements de pedra seca afavoreix la biodiversitat i proporciona refugi per a la fauna, especialment en situacions d'incendi. Tot plegat confirma que aquesta tècnica tradicional genera beneficis físics, edàfics, hídrics i biològics que reforcen la resiliència del territori.

Dues guies que aporten eines i coneixement per preservar la pedra seca al Garraf

Durant l'acte es van presentar dues guies sobre pedra seca elaborades per l'Associació Pedra Seca del Garraf, en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, que recullen els resultats i conclusions del projecte: la Guia per la resiliència local mitjançant l'ús dels murs de pedra seca. Acció C4 i la Guia de bones pràctiques del patrimoni de pedra seca i arquitectura tradicional del Garraf. Estratègies d'adaptació al canvi climàtic en l'àmbit agrícola, ramader i hídric.

La primera guia exposa per què els elements de pedra seca són rellevants enfront del canvi climàtic i aborda els seus efectes sobre l'aigua, el sòl i la biodiversitat. També proposa accions dirigides als ens locals per promoure la preservació de la pedra seca i donar suport a la redacció o actualització dels Plans d'Acció per a l'Energia Sostenible i el Clima (PAESC).

La segona guia fa un inventari de diverses construccions de pedra seca del massís del Garraf i actua com a manual de referència per a totes les persones interessades en la seva restauració i posada en valor. Inclou una diagnosi del territori, exemples d'usos actuals, finques en desús i amenaces ambientals, així com consells pràctics per identificar, recuperar i mantenir elements relacionats amb l'aigua, el pasturatge i l'agricultura. També detalla el marc normatiu i els instruments legals per garantir la conservació d'aquest patrimoni des de l'àmbit urbanístic, territorial i cultural.

compartir

Font de la informació: Xarxa de Parcs Naturals

Categoria: Garraf, Conservació paisatge,

Cercador de notícies




butlletí gaudim

Subscriu-te als nostres butlletins

Rep els nostres butlletins de Parcs, subscriu-te a l'agenda i a l'Informatiu

butlletí gaudim

Suggeriments, opinió i xarxes socials

Envia'ns els teus suggeriments, opina i visita les nostres xarxes socials