Parc Fluvial del Besòs

Durant l’agost, el flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones de nidificació fins a les zones d’hivernada ja és més intens i variat, ja que, a banda d’ocells aquàtics, també es comencen a veure diverses espècies de passeriformes migratoris. Pel que fa als ocells aquàtics, cal destacar l’observació a Sant Adrià de Besòs d’un ànec blanc (Tadorna tadorna) i dos xarrasclets (Spatula querquedula). El cens el realitza Xavier Larruy Brusi, biòleg especialitzat en ornitologia.

Un abocament químic al riu Besòs arran de les tasques d’extinció d’un incendi en una nau de Polinyà, el divendres 19 de juliol, va provocar la mort d’un miler de peixos i com a mesura de precaució els ajuntaments de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs van decidir, juntament amb la Diputació de Barcelona, tancar l’accés al Parc Fluvial del Besòs el dissabte a la tarda, 20 de juliol, i el diumenge, 21 de juliol.

El flux migratori d’ocells que es desplacen des de les seves zones d’hivernada fins a les zones de nidificació ha estat molt escàs durant la primera quinzena del mes de juny al Parc Fluvial del Besòs i tan sols s’han pogut contemplar, com a espècies migradores, un martinet menut (Ixobrychus minutus) i una tórtora (Streptopelia turtur) en la zona sense ús públic de Santa Coloma de Gramenet.

El mes de maig ha estat el darrer de la primavera amb una migració intensa al Parc Fluvial del Besòs, especialment durant les primeres setmanes en què s’hi ha pogut observar un major nombre d’espècies tot coincidint amb condicions meteorològiques adverses. Ha estat significativa l’observació d’una gamba roja anellada de la subespècie ussuriensis, amb molt poca presència al Parc.

Durant el mes d'abril, s'ha arribat al punt àlgid de la migració prenupcial per a la majoria d'ocells al Parc Fluvial del Besòs, iniciada ja els mesos de febrer i març. Tot i que ha estat un dels mesos en què s'hi ha detectat un major nombre d’espècies, la seva observació ha depès, en bona mesura, de les condicions meteorològiques. Així, la manca de pluges al llarg de la primera quinzena no ha propiciat una aturada gaire notable d'exemplars, mentre que sí que aquesta parada s'ha produït durant la segona quinzena d'abril.

Durant el mes de març, la migració prenupcial es fa més palesa, de manera que s’han observat alguns exemplars migratoris que s’han aturat al Parc Fluvial del Besòs per descansar, alimentar-se i poder continuar el seu viatge migratori cap a les zones de cria més nòrdiques.

La conservació de la biodiversitat ha de guiar i ser l’eix central de la gestió dels espais naturals protegits. És la principal conclusió de la segona trobada d’intercanvi dels programes de seguiment de conservació de la biodiversitat en el marc del Pla Estratègic de Seguiment i Recerca per a la Conservació del Medi Natural a la Xarxa de Parcs Naturals, que es va fer el dimecres 20 de març al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Hi van participar un centenar de persones, entre investigadors del grup de recerca de Biodiversitat i Bioindicadors (BiBio), biòlegs i guardes forestals dels parcs, entre d’altres.  

Entre el 15 de març i el 15 d’octubre no es pot encendre foc en terreny forestal, segons informa el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Aquesta prohibició, recollida en el Decret 64/1995, té com a objectiu establir una sèrie de mesures per prevenir els incendis forestals en un moment marcat per la sequera degut al dèficit de pluges dels darrers tres anys. La norma regula que en els terrenys forestals, estiguin o no poblats d’espècies arbòries, i en la franja de 500 metres que els envolta no es pot encendre foc sigui quina en sigui la finalitat.

Durant el febrer no hi ha hagut gaires novetats o canvis destacables en el seguiment faunístic del Parc Fluvial del Besòs, atès que són molt poques les espècies que ja comencen la seva migració cap a les zones de cria més nòrdiques. Així, durant els censos quinzenals únicament s’ha constatat l’arribada significativa de gavines corses (Larus audouinii), amb un màxim de 20 exemplars a la desembocadura.