Pel que fa a les aus piscívores, cal remarcar la presència d'un agró roig (Ardea purpurea) juvenil i molt confiat a Santa Coloma de Gramenet, així com l'observació de tres martinets rossos (Ardeola ralloides) entre Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. També es va detectar un petit estol de sis capons reials (Plegadis falcinellus) al tram d'ús públic de Sant Adrià de Besòs, però van marxar després que els espantés el pas de persones.

Els limícoles estrictament migratoris han estat escassos aquest mes, probablement a causa de l'absència de tempestes, la manca de zones entollades i les molèsties humanes. Només s'ha registrat una valona (Tringa glareola) a Sant Adrià de Besòs i un cames llargues (Himantopus himantopus) a Montcada i Reixac, aquest últim amb la xifra postnupcial més baixa dels darrers anys.

Pel que fa als passeriformes migratoris, ja s'han observat espècies com la tallareta comuna (Curruca communis) i el papamosques gris (Muscicapa striata) a Santa Coloma de Gramenet. En canvi, preocupa el baix nombre de corriols petits (Charadrius dubius) registrats aquest mes, la qual cosa podria indicar un èxit reproductor limitat d'aquesta espècie en el conjunt de la conca del Besòs.

Un altre factor negatiu continua sent el grau elevat de molèsties que pateixen les aus aquàtiques per la presència constant de persones i gossos a la llera, que fa que només les espècies més tolerants o els exemplars més confiats hi romanguin uns dies. Malgrat això, enguany no s'ha detectat, de moment, cap brot de botulisme, una malaltia que en anys anteriors havia afectat la fauna aquàtica.

Finalment, s'ha trobat un rastre de llúdriga (Lutra lutra) a Montcada i Reixac. Aquest indici en confirma la seva presència puntual al Parc, tot i que sembla que l'espai encara no reuneix les condicions adequades per afavorir l'establiment d'aquest mamífer emblemàtic dels rius.